Recordo el misteri, el seny i la tendresa, recordo la pau i el sentit entre la disbauxa incontrolada i immadura de la joventut. Recordo el ser i, sobretot, el saber estar per a ser aquella referència a qui acudir davant tanta disbauxa. Recordo una gran intel·ligència, plena d’ulls i d’infantesa, però ja proveïda d’una paraula justa, plena de llum, llum a la qual acudien, en moments determinats, tots aquells que en ple desgavell cercaven una mica de claror i de sentit comú. Bon diumenge a tothom amics!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada