Aquella veu que s’escolta des del fons del teu interior més profund, aquell sentiment que no calia, aquell impuls que et fa moure, tot i estar paralitzat perquè no saps com fer-ho, saps el que vols, ho tens clar, però encara no has trobat el camí, aquell directe que va de cor a cor i que és el millor, sense cap interferència ni res que pogués distorsionar la intensitat del sentiment… Sempre penso i he pensat que la vida, a cops, no és tan difícil com ens la plantegem, sempre hi ha un camí directe, però a vegades gaudim massa del trajecte. Bona setmana a tothom amics!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada