A l’abraçada li posaria una cloenda de petó que mai s’acaba.
Faria del jo un altre jo que fos millor per tu i per a tu.
A la matinada, al cafè i al petó de bon dia els hi posaria un deu, sense fer exàmens.
A la rosa blanca la miraria amb respecte, sembla que és l’única rosa
que ha aconseguit tots els seus objectius vitals.
La sensació que vaig sentir quan et vaig veure per primer cop
va ser com una veu que proclamava la sublimitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada