Tenia aquell vermell de poma de muntanya, amb un bon toc de sol, aquell conjunt de cara sana i natural i aquell aspecte, on mai hi havia cap capa de pintura en cap forma de retrobament, per poder arribar a la seva meravellosa i original naturalitat. Era d’un poble molt per sobre del nivell del mar, tot i això en els seus ulls, hi havia un toc de blau de mar, de blau de cel, de blau de bon amor…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada