El meu cor té la frescura freqüent de la rosada, és la nostàlgia entranyable del record, de les dones de la meva vida, les àvies molt especials i plenes d’històries positives i sempre molt edificants. La mare, única com ho són totes les mares de bé. La Teresa, subjecte amb tots els complements per fer feliç a la mateixa felicitat. Dia de la dona, tot i que jo penso que sempre és el seu dia, són vida, les dones són la vida, ens la donen i ens la fan viure com a part d’un binomi que pot resultar meravellós…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada