Estimo la lluna, bona campanya de viatges per la nit.
Estimo la pau fresca de la matinada.
Estimo el somiar, fins i tot, en què el riu va de pujada,
o en què els estels tornen a estar de festa major
i, en els seus esclats de llums de colors,
baixen a fer visites a la terra.
Estimo l’abraçada complaent de la tórtora,
que em visita a la recerca d’alguna vianda
i que marxa tranquil·lament quan no li dono res,
però faig el propòsit de compensar-la…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada