Dintre del relax i de l'expectativa de la descoberta de noves emocions, portem uns dies on hem canviat els horaris, l’alimentació i gairebé totes les nostres rutines habituals. De totes maneres mai perdrem allò que et dona la llibertat per decidir. Mai renunciarem a la calma i el temps per contemplar una flor que ha sortit miraculosament a una paret abandonada. Sempre tindrem un temps per deixar de fer una cosa bona per fer-ne una de millor. Contemplo la gent que va a la platja, sembla que saben molt bé on van, els observo prop de l’aigua, sembla que han conquerit la glòria, fan cara de pau, de fi de cursa, gairebé plàcida tardor...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada