Una pluja fina i constant amenitza la nit primaveral, sembla tardor per la calma i la prudència que es respira i, per acabar-ho d’entonar, escolto una música de Mozart. La pluja continua parsimoniosa i la música em toca l’ànima i m’activa les meves millors emocions. És el temps d’un bon llibre, d’aquells que conten coses possibles, reals i que poden acabar bé si es posen a l'abast totes les bones intencions. Un bon cafè mai desentona i, en altres temps, també gaudia de les meves cigarretes rosses, tot i que ara no ho recomano a ningú. Bé, ha estat un pensament d’algun dels meus recolliments nocturns... Pau i salut amics!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada