La vida continua

Des de la meva bicicleta estàtica observo la meva bandera gegantina del Barça, està com a tristona i arrugada, en condiciones normals, aquesta setmana hauria d’estar onejant per la finestra però aquest cop no ha pogut ser. Una altra cara fa el meu llaç groc que tinc al costat de la bandera, i és que des que l’amnistia ha deixat de ser alguna cosa més que una paraula i fins i tot alguns exiliats ja són per aquí, sembla que el seu color va recuperant la normalitat democràtica que representa. Bé, com ja sabeu, mai plou a gust de tothom, el riure va a tandes i el que riu últim…