Jo ja somiava amb aquella nena de cara bonica i ulls expressius, de conversa fàcil, prudent, lúcida, complaent i atractiva, per l'emoció i la facilitat i, sobretot, per la veritat del moment, dels moments, dels sempres. Somiar diuen que és gratuït però, quan vius la realitat d’aquest somni somiat, gairebé t’entren dubtes per saber en quin estadi estàs. Però jo, ja ho sabeu, sempre havia somiat amb aquella nena darrere d’un llibre que només obria la boca per a dir alguna cosa coherent que donava llum a totes les rialles còmiques del teatre de la vida. Cal somiar i, com diria el poeta, també cal que neixin flors a cada instant...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada