He passejat sota les balconades del meu barri, gairebé ni cal obrir el paraigua i pots escoltar com les gotes d’aigua teclegen música de fulles, de tendals, de bassals on les gotes fan bombolles per a fer verídica aquella dita de diu “Aigua a bufetes, aigua a bassetes”, és una dita que deia el meu sogre i que jo considerava molt encertada. Bé, he fet una nova versió de balcòning, però per sota, i així he pogut caminar més d’una hora que, donades les circumstàncies, ja està prou bé. Després cap a casa falta gent, avui és un dia per estar desats i tranquils a casa…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada