Solem arribar a l’hora, mai fem tard, sempre fem jove la nit o llarga la tarda. Arribem, ens veiem, fem com agradable la sorpresa de la trobada, però no, no és ni sorpresa ni ocasional, tot ha estat programat, mesurat, fins i tot el moment en què ens n’anem estava previst. Ara comença tot, si és la tarda mai s’acaba, si és la nit és un principi sense final i només ens acompanya la lluna com a testimoni de la nostra harmonia. Anem al nostre banc entre pins, prop de la font, es proclama la millor pau, tot és amor…
