Aniversari del Pere

Estic agraït per ser, per veure, per viure, per sentir i presenciar, observar, comprendre, per acabar estimant com a principi i final de tot plegat. Tenir un fill és un d’aquells regals que et fa la vida, i gaudir de la infantesa i de l’adolescència, ben a prop, i després la joventut tenint sempre cura d’una bona relació plena i complementària és molt edificant. Hem fet un bon dinar de celebració i hem gaudit de la seva bonhomia que persisteix de manera encantadora, tot i la nova volta al sol. T’estimem fill, feliç aniversari, esperem que siguin del teu gust els nostres regals fets amb tot el cor…

Jornada completa

Avui he anat a esmorzar amb els meus amics del barri, hem anat al bar "Los Maños", que sempre ho fan molt bé i avui s’han lluït amb una tripa de vedella espectacular, un bon vi negre i un músic amb moscatell genial. Després he anat a caminar uns 4 km, evidentment no he dinat i he fet una bona migdiada de dues hores. A la tarda hem fet amb la Teresa dues partides de Rummikub que he guanyat jo, cosa que no passa sovint, i després he fet 1 hora de bicicleta estàtica. Ja em direu si això no és una jornada completa. Bé, bona nit a tothom i una gran abraçada de pau i bé…

Sóc del Barça

Sempre he estat molt del Barça, d’aquells que ho han mamat a casa i en els seus entorns més propers. Quan el Barça no fa un bon partit, o el perjudiquen en decisions equivocades, o té mala sort, la meva actitud és dolguda i silenciosa, i quan acaba el partit ja no vull veure res més, ni cap comentari, ni cap programa explicatiu de res. Quan guanya i juga bé i el resultat fa justícia, com avui en Champions, em sento com a bé i m’ho miro tot, i ho escolto tot, i assaboreixo com cal i tranquil·lament totes les repeticions i comentaris de tothom, ho gaudeixo llarg i bé i molt satisfet…

Prou satisfet

L’àvia sempre em deia que jo era el nen més bonic del món. Els pares estaven obsessionats en que pogués estudiar i ser una bona persona. Alguna tieta mestra de la família deia que era un nen intel·ligent… Bé, a vegades penso en tot això i, ara que ja he donat moltes vegades la volta al sol, penso en allò que diuen dels mestres: no en saben molt, però si una mica de tot, i si la base ha estat la intenció de ser una bona persona, diria que gairebé estic prou satisfet, tot i que sempre es pot millorar molt…

Pur sentiment

Al final han tingut a bé nomenar-lo amor, és una emoció viva, un sentiment transformador, una experiència única, que no saps com ni per què, però que et trobes pres d’una situació que mai hauries pogut imaginar. És allò on el temps de l’absència és etern i la presència és màgia en forma de somriure, d’exquisida afinitat total. Al final han tingut a bé nomenar-lo amor i no n’hi ha per a menys, és pur sentiment sublim…

Observant el dia a dia

Dona gust de veure el riu que ja torna a ser un riu. És un plaer de veure rebrotar les orquídies, aquella planta seca i gairebé sense vida torna a tenir vida, aviat en un temps prudencial tornaran a florir i ompliran la terrassa de la seva magnífica originalitat i bellesa. Mentre, el temps trontolla cap a l’hivern, veig passar els nens cap a l'escola amb roba d'abric, tot i que només ha començat. Bé, observant el dia a dia, observant la vida…

Moments

Aquell moment del primer somriure,

somriure que em mostra el camí del teu cor, 

Aquella aproximació lenta per assaborir com cal 

els batecs del meu cor il·lusionat, 

pretenc compassar-los amb els teus. 

Aquell moment en què t’adones que vas de la mà per la vida,

i ho fas a un ritme musical, 

i tot es mou gaudint de veure’ns feliços i en pau.

Aquell moment en què els teus ulls 

mostraven la definició gairebé definitiva 

de la nostra bona afinitat total, genial…

 

Santa Cecília

Per a mi sempre serà una festa molt entranyable, recordo la celebració que fèiem en els meus temps de profe de La Salle de Reus. Cada classe es preparava la seva cançó i amb la col·laboració dels especialistes en música (Els germans Andreu i Teresa Ferrer) les teníem a punt per presentar-les davant dels alumnes primer i de les famílies després. Era un espectacle digne de veure i al final tots plegats ens sentíem molt orgullosos. Una forta abraçada a tots els meus companys del col·legi La Salle de Reus. Santa casa i grans companys, sempre agraït a tothom…

Dormia feliç...

I jo parlava en silenci i m'escoltava i m'ho repetia fins que m’agradés, fins que m’emocionés, fins que veia que podria ser del teu interès. Després obria la finestra i deixava veure i escoltar a la lluna i, així com aquell que no fa res, em posava a escriure i allí t’ho deia tot i bé i bonic, i m’adonava que t’arrencava un somriure i, aleshores, m’adormia feliç…

Por de viure

Costa de tenir confiança amb aquesta mena de polítics que tenim i els que manen de les grans potències mundials no semblen tenir el seny que caldria en aquests moments. Cada dia maten nens i gent innocent i ho fan com una mena d’esport que fins i tot reb l’aplaudiment d’algun cervell malalt. Ja no sé si hi ha dretes, esquerres o centres, no ho saben ni ells, el cas és que l’extrema dreta sembla ser la solució desesperada de la gent que ho està del tot, dolguda i defraudada de la inoperància dels partits que han perdut la coherència. Realment avui fa por de viure…