Aquella mirada

Aquella mirada que deia coses, si més no, hi havia la font de la millor esperança. Aquella mirada que portava el somriure de complicitat incorporat, amb els límits adients, límits que només podien ser vençuts per la integritat d’un amor sincer, real, de cor. Aquella mirada que ho feia de front i et transmetia tot un poema d’amor, així ho veia jo i així ho veig ara, on mirades i silencis són els més meravellosos mitjans de comunicació. Aquella mirada que penetra i et revaloritza la capacitat del sentiment, sí, aquella mirada que estima i es fa estimar, un amor de mirada… 

Feliços de ser-hi

Tot i que era ple i cru hivern, semblava un amor de primavera, pel brot verd i tendre del sentiment, era com un despertar a allò més preuat d’allò desconegut. Sempre recordo que donava pressa a la matinada i, en el primer somriure, començava la vida, una vida amb la versió que mai podia imaginar. Anar amb tu de la mà m’omplia, m’omple el cor, sovint no importa on anem, el més important és que hi ets, hi som, som feliços de ser-hi i estar junts. Una mirada pot esdevenir un món… 

Plou i fa fred

I plou i plou, tres dies que plou, i sembla que aquí a Tarragona sap ploure amb seny, també fa fred, però d’aquell com cal, que si et tapes bé no et congela els ossos. Confesso que m’agrada tant la pluja fina com el fred moderat i, aleshores, em complauen els menjars típics d'aquests temps, tant al meu poble de Deltebre com a Tarragona capital, on residim habitualment. Temps de fer calent (col, arròs i fesols), sopa i carn d’olla, i fins i tot farinetes de panís o de llegums. Nosaltres els canelons els fem per Cap d’Any com a tradició per celebrar el Sant del sogre, que es deia Manolo, un gran home… 

Un passat que no passa

Un record, un ahir, un cop d’ull al passat, un passat que no passa. He vist al pare i a la mare, i a l'oncle Joanet, asseguts a la taula, la mare ha fet la seva sopa i olla incomparable, el pare li fa carantoines d’agraïment, l’oncle ens ha portat una ampolla de Dubois, i tots ens esperem que al tap hi surti el nom Dubois, i així en tindrem una de regal. Bé, ens conformàvem amb poca cosa, el més important era tenir salut i estat junts. Ara, si ho pensem bé, això és també el més important, tot i que no ho sembla massa en aquest món tan ple d'egoisme i paranoies… 

Dinar de Nadal

Seguim a Deltebre, dinem a casa, cuina la Teresa, “Causa locura es”, o alguna cosa així, vol dir la “Causa ha terminado”. Ha fet un plat amb pernil ibèric, formatge, olives d’Aragó, unes rodanxes de baldaneta de freixura, pa de vidre amb tomàquet i vermut de Reus. De segon, una espatlleta de cabrit al forn, amb patates i cebes petites i prunes, tot un plaer per als sentits, i gairebé no ens ho podíem acabar. Per veure teníem un vi negre amb nom còmic, “El gran busca raons”, de Costers del Segre, tota una garantia, un altre bon cava brut i … un gran dinar de Nadal en pau. 

Sopar de Nadal

Som a Deltebre i, aleshores, hem pogut gaudir d’un sopar propi de l’excel·lència del nostre poble. Hem sopat a casa de la cunyada i ens ha pogut aconseguir un parell d’ànecs de coll verd i un parell de fotges, a més d’un rastre de baldanes i un parell de carxofes per cap, per fer-ho tot a la brasa. Apart d’això que té tot el sabor incomparable de la nostra terra, la cunyada Marcel·la és especialista en fer uns entrants on cada any es supera i ens deixa bocabadats de l'emoció del plaer. Un vi negre del Montsant i un cava magnífic per brindar pels millors desitjos. Salut amics!! 

Som a Nadal

“Jesús neix dins dins del teu cor”, deia una frase que teníem penjada a la nostra escola i a mí, fins i tot ara, em convida a fer una bona reflexió sobre la bonhomia de les persones… som els homes bones persones per naturalesa o tenim una tendència també natural a la maldat. Bé, és allò d’aquells principis que ens feien estudiar, però que costaven de definir. Tan debò el Nadal, que és la festa de la trobada familiar, festa de l’abraçada, festa de l’amor més sincer i més pur, sigui un punt de partida per aconseguir un món en pau i bé. Tot comença en la millora personal i, després, unim per sempre les nostres mans ben netes. Bon Nadal amics!! 

L'amor rodola

Veig que l’amor rodola en la foscor, 

veig que el dia va prenent peu, 

la vida comença amb la rosada, 

natura neta, hivern glaçat, plou, 

Nadal, llum, camí, retrobament, 

abraçada, tresor senzill, humilitat sublim, 

simfonia de fulles de pi, cant dels ocells, 

cants de vida, de vida i esperança plena, 

calfred, instint, nova llum, rosa nova, 

blanca, cada cop més blanca, 

com l’escuma de la mar que clama al cel 

amb la remor de la pregària. 

Veig que l’amor rodola, rodola a tot hora, 

per tot arreu…

 

Tarda de bon futbol

Malauradament el Girona no acaba de sortir-se’n, tot i que va millorant, l’Espanyol, que no és dels meus preferits, està fent una gran temporada i el Barça, el Barça - Vila-real d’avui, és el futbol. Quan els equips es dediquen al jugar a fútbol i a més saben de què va aquest joc, l’espectacle està garantit. Llàstima d’aquella entrada que ha merescut la targeta vermella, sobrava en aquest tipus de partits que honoren el futbol. He trobat a faltar a Pedri, que és com una mena de temple i mesura, però al final hem pogut guanyar merescudament. El femení del Barça, segueix amb la seva línia habitual, tot i les seves baixes. És tot un plaer veure-les jugar… 

Si em dones la mà

Si em dones la mà farem un vol pels meus somnis més preuats, 

anirem volant amb les cigonyes tot i fent cultura 

observant els seus nius al capdamunt de les esglésies més antigues. 

Anirem a la casa de fusta entre muntanyes nevades, 

veurem caure la neu amb parsimònia 

i beurem a la calma de la nit, com un altre somni en pau. 

Agafats de la mà, podem fer realitat la primavera, primavera d’hivern si voleu, 

però mai poden mancar les branques del romaní florit, 

de flors de color blanc, blanc de rosa blanca, puresa. 

Si em dones la mà, anirem de jardins… pel cel.