Gol de Messi!!

Sempre miro la TV per veure quin partit fan del mundial i avui feien el Porto-Inter Miami, de Messi, així que no m’he pogut resistir. Veure junts un altre cop al Leo Messi, Sergi Busquets, Jordi Alba i Lluís Suárez, entrenats pel “jefecito” Mascherano, ha estat un plaer, una gran satisfacció de veure que encara conserven aquella qualitat que els ha fet únics. Messi ha fet el gol de la victòria, un golàs de falta, marca de la casa que, juntament amb alguns detalls de gran qualitat, han fet que hagi estat nomenat el millor jugador del partit. Bé, ho he gaudit com cal, molt bon partit, grans records… 

Pura vida

Un camp de blat recent segat ple d’ocells amb la bogeria del festeig, la cridòria és fins i tot agradable. Un tancat amb cavalls solts, estan bonics i semblen ben alimentats, n’hi ha un de negre amb el que m’agradaria fer un passeig pel bosc. Uns cent metres més enllà, hi ha l’alzina centenària on sempre descanso a la seva ombra tan acollidora i generosa. Prop està la font amb una mica de bassa plena de nenúfars amb boniques fulles per on es passegen les granotes, tot i raucant també sons de festeig. Pura vida, pura natura, sublim, genial… 

El regal de viure

Passejo, vaig de baixada evidentment, a poc a poc, sense cap pressa i vaig seient de tant en tant, i aleshores veus passar la vida, gent de tota mena i condició, la bona gent, com a mi m’agrada veure i pensar. Pares grans amb els joves, pares joves amb nens petits, joves plens de tota mena d’esperances, joves nuvis que semblen emocionats i fins i tot atabalats per la intensa força del primer amor. Passejo lentament, veig també gent gran que, com jo, fan l’esforç de complir amb les 10.000 passes recomanades. Bé, sóc feliç de veure’m de nou al carrer, un dia més per agrair el regal de viure. Tot i la calor, vaig cercant les ombres, també alguna estoneta de bon sol… 

Música d'escola

En els meus 41 anys de la meva vida professional, com a professor de La Salle de Reus, sempre vam anar a tocs de campana o de timbre, i no va ser fins un any o dos després quan ja anava tot a toc de música. Des del meu pis escolto la música de l’escola del Serrallo i m’encanta, música en català, és l’adequada per a cada activitat que comença, passa de l’alegre complicitat d’acollida del matí, a l’eufòria de l’hora del pati, passant per la més suau i calmada de l’hora de dinar. Bé, ha de ser bonic anar al tocs de música. Sempre he cregut en els efectes terapèutics de la música… 

Sant volem

Si reservàvem avui pel Tenedor al restaurant Les Tines de Renau, guanyàvem més de 2000 yums, que tenen descompte per a un proper àpat. Bé, hem trucat a la nostra bona amiga i… cap a Renau. Dos hem menjat xató i una amanida de ventresca, de segon tots tres conill a la brasa que estava espectacular de bo. De postres dos taronja i un, que s'ha passat una mica, mel i mató. Hem begut aigua i cafè, que estava prou bé. Hem estat fresquets i bé i en immillorable companyia. Propera celebració, Sant Pere, que serà el sant del meu fill i el meu. Anirem al restaurant Les Veles, a Calafat, que ho fan molt bé… 

Lluna plena

Hi ha lluna plena, calma, pau i bé, hi ha silenci, silenci de veus harmonioses que només les pot escoltar l’ànima. S’està bé, a gust, convida a escriure tot i la calor. Demà a les platges l’espectacle està servit i jo no hi aniré, però em recrearé en recordar-ho des de la pau tranquil·la de l’aire condicionat, o fins i tot des de la bicicleta estàtica. Però ara, avui, hi ha lluna plena, maca, lluenta, plena de bon sol del dia… 

No ho he trobat bé

L’àvia o la besàvia, ves a saber, perquè la senyora, molt ben arreglada, sembla prou gran, porta una nena d’uns tres anys. La conversa que porten n’ha cridat l’atenció i, com sempre, m’ha marcat l’orella: “Si te vuelve a empujar, tu también le empujas”, li diu a la nena. Bé, és allò de la llei del Talió: ”Ojo por ojo, diente por diente”. Evidentment no ho he trobat encertat, la bona senyora tenia alguna explicació molt més edificant que no fomenti d’alguna manera la violència. No, no m’ha agradat gens ni mica i m'ha deixat un mal regust i les ganes de dir-li quatre coses… 

Esmorzar d'amics

Cada cop ens costa més trobar una data que ens vagi bé a tothom, ja que estem en aquell temps on les revisions de “xapa i pintura”, és a dir, visites, analítiques i controls generals, són freqüents. Però avui sí, tots quatre, puntuals, cap al restaurant Els Pescadors, on hem esmorzat calamars i sardines a la planxa, amb un vi negre del Montsant que hem trobat molt bo. Hem fet un músic amb moscatell i alguns fins i tot ens hem atrevit amb un cigaló de conyac. Bé, com sempre, trobar-te amb bona gent és molt edificant. Esperem que el proper sigui aviat i amb bona salut… 

Boig de mar

Mai he estat un boig de mar, vull dir com aquells que esperen les primeres calors per anar-se a remullar. Per a mi, i des de sempre, sol, sorra i aigua salada formen un combinat que, a la llarga, acaba per resultar-me desagradable, però això no vol dir que no entengui la falera de la gent pels banys de mar. Com ja he repetit tantes vegades, a mi el mar m’agrada a l’hivern, on també hi ha dies de tota mena de temps, i contemplar-lo des del penya-segat és un autèntic plaer per als sentits… 

Estic content

Avui he anat a la meva doctora, que em controla els nivells de sucre, colesterol, triglicèrids etc, i sembla que tot està correcte, així que la meva prudència en el menjar, l’exercici i el saber fer de la Teresa a la cuina estan donant molt bons resultats. Hem sortit de la consulta a les dues de la tarda, així que hem anat a dinar a un restaurant, però continuant amb la dinàmica positiva de no ingerir massa hidrats i fer anar com cal la planxa, la verdura i la fruita. Bé, pròxima analítica d’aquí a sus mesos i a seguir fent bondat. Repeteixo, estic molt satisfet d’aquests resultats, que durin…