Evidentment jo havia posat el cabàs ple de bona herba a la finestra de la meva habitació i el dia de Reis la mare em va venir a despertar, sempre ho feia cantant i obria la finestra i… Vine! corre! mira! Vaig veure un paquet molt gros, gairebé no cabia a la senalla i em vaig omplir d'una incertesa il·lusionada. Poc a poc vaig anar desfent i descobrint el regal... era un carretó de fusta, amb una roda de fusta i amb bona capacitat com per poder carregar força coses. Recordo que hi vaig jugar molt de temps, després vaig saber que l'havia fet un fuster veí, el senyor Manuel, i la mare a canvi li va fer uns pantalons de vellut… Grans records de nen!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada