Si vols parlem asseguts mirant el mar,
la meva roca té espai pels dos,
i la vista no té fi, és l'etern horitzó blau, immens.
Les ones ens faran música,
fins i tot amb el xoc d'alguna roca...
l'esclat pot semblar un aplaudiment,
després la rutina del compàs besant la sorra.
Si em deixes, t'agafo de la mà,
i podem fer un tomb pel bosc del mar, pel riu proper,
també un vol per tot allò que vam imaginar...
i que ens ha portat a viure la nostra il·lusió permanent.
Dona'm la mà i anirem per la riba, deia el poeta,
dona'm la mà i puja a la barca amb mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada