De petit, sempre m'agradava escoltar la gent gran, especialment als avis. A qui més vaig tenir la sort de gaudir va ser l'àvia materna, tot un pou de ciència rural i coneixements del poble. Ella em parlava, per exemple, de les angules, que les menjaven com si fóssim fideus... deia que passava una senyora amb un carro amb una tina plena d'angules i les venia a deu cèntims cada mesura on n'hi havia gairebé un quilo. Les posaven a assecar damunt d'un canyís i en posaven un pessic a qualsevol menjar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada