Sempre recordo aquella abraçada que t’abraça, aquell petó tornat, aquella mà que et diu que hi és, aquell crit de prop que et fa confiança i equip. Allà on vagis del teus n’hi hagin, deia el meu pare, però... qui són els meus? Els meus són la justícia, la democràcia, el treball ben fet a preu just, la igualtat davant la llei, el que ningú tapi les vergonyes de ningú… Els meus no són els violadors dels nens, ni els corruptes que et volen fer veure normals els seus comportaments…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada