A vegades he sentit algú que parla de la seva parella com un personatge sotmès que han pogut anar creant a la seva imatge i similitud, algú que està amb tu, però en segona fila, guardada a casa, només per certificar una normalitat de l’estat civil. Mai ho he entès, sempre somiava amb la noia amb la que podria enraonar de tot, i així ha estat, més que algú sotmès, algú complementari per poder compartir i gaudir de caminar plegats per sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada