La Massana, Ordino...

Seguim a Andorra, avui sense tanta neu, però hem vist eugues amb els seus poltres i algunes vaques remugant i prenent el sol. Com a més destacat ha estat la visita al Museu Casa d’Areny-Plandolit, l’antiga casa de la família Areny, que és una de les més importants d’Ordino. Data del segle XVII, però s’ha anat transformant seguint l’ascens econòmic i social de la família. M’ha fet gràcia veure el braser, l’orinal, les escopidores… per algunes estances de la casa. Hem dinat al restaurant Clàssic d’Arans, on hem estat prou bé, hem menjat cap i pota i hem escoltat molt bona música, amb una copa de vi  del Priorat. Bé, toca descans, després compres i demà ja marxem cap a Tarragona, en general tot prou bé… 

Ruta fins Pas de la Casa

Després que ahir ens vam passejar per tot el centre de la capital, avui tocava ruta amb el cotxe. Hem sortit d’Escaldes, on tenim l’hotel, i hem enfilat la pujada fins a l’Estany d’Engolasters on ens hem trobat el bar tancat però hem passejat una estona pels voltants del llac. Des d'allà hem anat a veure el Museu Nacional de l'Automòbil a Encamp, un edifici de quatre plantes on n’hi havia una dedicada exclusivament a les motos i tres més a cotxes antics i de totes les marques conegudes, des dels més petits que s’engegaven amb manovella fins als més grans com si fossin els primers transports públics d’època, com els Hispano Suïssa. Tots just sortir d’Encamp, hem parat a veure l’Església de Sant Joan de Caselles i hem seguit fins a Soldeu, on es troba l’estació d’esquí Grandvalira i que és on hem començat a veure neu per tots els voltants, fins el punt de poder-la tocar i, fins i tot, fer-ne boles per empaitar la Teresa. Finalment, hem tornat al cotxe i ja no hem parat fins arribar a Pas de la Casa, on hem dinat abans de desfer tot el camí per tornar a l’hotel a descansar. Val a dir que tot el recorregut ha estat preciós, sobretot a partir de Soldeu, amb molta neu arreu, a costat i costat de la carretera per on circulàvem, que era l’únic lloc on no n’hi havia. Bé, gran passejada, demà canviarem de ruta… 

Un tomb per Andorra

Fa molt bon temps i ens estem explorant el territori com quan érem més joves, sobretot la Teresa, que sempre té una marxa més i uns quants anys menys. L’hotel Delfos està a les Escaldes i hem anat fins a Caldea a veure com baixa d'eixerit el riu Valira, que és tot un espectacle de potència i de nervi, natura pura, net, clar, sorollós, es passeja per Andorra com a amo i senyor fent tot un bany de vida. Hem anat caminant fins a Andorra la Vella, on ens hem comprat un portàtil nou, que ja tocava el relleu, i hem agafat un bus de tornada, just a l’hora d’anar al dinar al Restaurant l’Entrecot,dins de l’hotel Roc Blanc, la carn mol bona, la resta millorable, el cafè lamentable. Bé, demà excursió amb el nostre cotxe, potser veurem neu de prop… 

Uns dies a Andorra

Hem posat les maletes al cotxe i hem anat a esmorzar al lloc de sempre, i cap a Andorra manca gent. Tenim hora a quarts de dues al restaurant La Glorieta de la Seu d’Urgell, després seguirem cap Andorra, on tenim l’entrada a l’hotel Delfos a mitja tarda, anem tranquils perquè aquest cop tenim plaça de pàrquing garantida. M’encanta el viatge amb cotxe, perquè jo ja no condueixo (la Teresa ho fa de meravella) i, aleshores, puc veure tranquil·lament tot allò que ja conec però que sempre em resulta molt atractiu. Bé, bona nit, veurem quin temps fa demà, potser més fred, ja m’agrada… 

De Còrdova a Andorra

Ho teníem tot a punt per anar a Còrdova, però ahir RENFE ens va avisar de que els trens no poden passar encara per algun indret en obres, així que hem decidit anar a Andorra, els mateixos dies, però amb el nostre cotxe. Llàstima perquè la Teresa, com sempre fa, ho tenia tot apamat i ara feia temps que no anàvem per terres andaluses, però Andorra també ens agrada i també fa força temps que no hem estat, tenen molt bona carn i uns llocs de muntanya per veure que són espectaculars. Veurem com va tot, com sempre penjarem fotos. Molt bona nit de Pasqua!! 

Pizza

Resulta que algun cop la Teresa compra un pollastre a l’ast i sempre ens en sobra una mica, aleshores la senyora, no sé com s’ho fa, però aquesta carn la converteix amb la base d’una pizza que, a part de la base, és totalment vegetal. El cas és que resulta boníssima i molt agradable de sabor i molt fàcil de menjar. Hem fet una foto perquè pugueu veure com ha quedat i ens n'hem menjar mitjà cadascú, després una taronja, sopar perfecte. Com sempre, la Teresa és molta Teresa, total… 

Records de Pasqua

“Aquí em pica, aquí em cou, aquí em trenco la closca de l’ou”, dèiem de petits quan agafàvem un ou dur de la mona i el fèiem esclatar al cap d’un altre nen o al nostre. Recordo que, de més gran, un dia de Pasqua va ser el primer cop que la mare em va veure fumar, no va dir res, però em va colpejar una mica la mà i em va fer caure la cigarreta rossa. Bé, m'agrada el ceremonial que se sol fer a les cases, a Deltebre, és fan mones per als fills, per als fillols, sobretot, i altres familiars i fins i tot per als bons amics en reconeixement a la bona amistat. Bon descans amics!! 

Dinar familiar

Aquest Divendres Sant ha estat un gran dia, han vingut a dinar amb nosaltres el nostre fill Pere i la seva parella Mabel. Hem anat a Can Joan i hem tornat a fer el menú de l’arròs amb rap i cloïsses, ja que la Mabel encara no l’havia provat. No cal dir que ha estat tot molt bo i molt ben fet, aquesta és una casa amb garantia on saps ben bé el que et trobaràs, ho pagues, però no et prenen el pèl com passa a altres llocs. Bé, la companyia Déu la volia, diu una dita, per a nosaltres la vostra companyia és la millor, viure-la és tot un regal… 

La lluna

Sempre he tingut una certa atracció per la lluna, sobretot quan va de plena i guapa i es banya al mar d’aquí,mentre un saxo i un violí amenitza l’amor que es deixa veure entre dues copes de cava. Certament, sempre li veig un toc romàntic, per mi mai ha estat un ull tafaner, com creuen alguns, sinó més aviat una aura còmplice que fa més apassionades les afinitats. La lluna, lloc freqüentat per alguns dels meus alumnes, lloc on també m’hagués agradat acudir per trobar-me amb ells i fer possible la tornada… o no, igual s’està millor del que sembla… 

La mona de Pasqua

Setmana Santa va començar amb el diumenge de rams i acabarà amb el de resurrecció. Bé, són vacances per als mestres i per la canalla, les places són plenes de nens i de la seva eufòrica cridòria. A Deltebre manca gent em deia jo quan arribava aquesta setmana… la mare feia mones i pastissets, tot amb la pasta tradicional típica del nostre poble, es posaven ous durs i anissets, també confits d’ametlla i alguns també la farcien de cabell d'àngel. Bé, grans records de quan anàvem al Maset o a Mig Camí per a menjar-nos la mona i, sobretot, una reverència a la meva sogra, que feia els millors pastissets del món mundial. Bona nit amics!! 

Recordo l'escola

L’escola buida, és dissabte, hi ha un gran silenci, un silenci que jo sempre omplo de veu i d’imatge. Em veig per allí al mig, fent alguna cosa, una de tantes que feia a l’escola. Sempre vaig ser tutor, sempre em vaig quedar a dinar i aquest era un dels grans moments que esperava cada dia, perquè els professors ens posàvem al dia de tot plegat i era molt divertit. Vaig estar a la biblioteca amb una hora extra i també, junt amb un altre company, era encarregat de la vigilància del pati dels nens que es quedaven a dinar. Bé, vaig fer una mica de tot i quan veig una escola, encara que sigui buida, em ve tot a la memòria. Un plaer de records… 

Un rerefons sublim

Un cel que acarona amb la suavitat del fred i l’aire lleuger, una punta de sol, una inspiració, un pensament, tu i el teu somriure fi, dolç, net, únic… L’ànima no es serena sola, però rep perfectament els missatges a través del pensament, només cal reparar en aquells ulls que són pura expressió de seny i cordura, de tota esperança plena en la millor felicitat compartida. Sempre em commou i em captiva l’expressió dels teus ulls, sempre hi ha un rerefons sublim en el teu somriure encisador... Bon inici de setmana!! 

Els iots del Serrallo

Sembla que és el temps on els vaixells dels rics venen aquí al Serrallo, per fer descans, neteja i alguna reparació si s’escau. Avui he tingut el plaer de veure el iot de titani, un petit veler, que diuen que pertany a un ministre, també un vaixell escola anglès que té més 30 ulls de bou només al pis de baix, també hi és el Solange, que és preciós i un que es diu Tatoosh, grandiós i molt maco, un altre que es diu Mogambo, una mica més petit, i al final, gairebé a tocar del pont d’entrada al port, el Katara que és l’estrella, una meravella, blanc, blanquíssim, majestuós, de gran presència. Bé, n’hi ha molts, tot un luxe, tot i que a mi m'agrada tocar de peus a terra… en tots sentits. Bona nit!! 

Observant la natura

Aquell ventet gelat que no és massa agressiu però que et fa cercar el sol i agrair-lo, tot i prenent consciència d’aquest bany de llum i calor tan positiu… El racó del port on les llisses es deixen veure amb generositat… però avui no hi són, l’aigua és una mica moguda, es veu amb marcades ondulacions i crec que deu estar molt freda, tot i que recordo que jo explicava als meus alumnes que el mar ens fa de nevera a l’estiu i d'estufa l’hivern. Bé, avui el passeig serà més curt i, aleshores, faré més estona de bici estàtica. Salut amics, molt bona nit a tothom!! 

R. Madrid 2 - Barça 6

No me’n puc estar de comentar que guanyar al R. Madrid, per a un culer, sempre és una festa especial, si a més ho fas per un resultat de 2-6 i a casa seva la felicitat és completa. Però és que, per als que ens agrada el futbol, aquest equip femení del Barça ho broda, té la possessió, juga al primer toc, recupera ràpid la pilota i té quatre o cinc jugadores que són les millors del món en el seu lloc. És un plaer veure-les jugar i contra les blanques solen posar una marxa més i els passen per damunt amb una certa facilitat. Visca el Barça en general i el femení en particular, són úniques i em fan gaudir del bon futbol com mai. Bona nit bons amics!! 

Coses de la vida

De les roses, les blanques, per alguna cosa són el producte de la fusió dels colors de l’arc de Sant Martí. De la llum, la dels teus ulls, que és aquella claredat que em fa veure-ho tot amb la sublimitat de l'excel·lència. De les estacions, la primavera, perquè és aquella esperança de tots els colors del verd i de tots els de les flors i dels fruits. De l’aigua, a mi m'agrada la del riu de muntanya, que baixa nerviós i gelat arrossegant pedres que, al peu de la baixada, són ja rodones i petites, còdols de colors… 

Un encant especial

Ella és dolça i discreta, correcta i educada, però també si s’escau és dialogant i apassionada, defensant les seves idees de pau i llibertat. Ella té un encant especial, un somriure encisador que sap utilitzar com a resposta afirmativa, però també sap fer anar els silencis que sempre proclamen, si més no, una profunda reflexió on acabes gairebé amb la solució cercada. Ella sovint em proclama que la nostra afinitat és un fet certificat i jo penso que aquests documents només els signa l’amor. Però és que… ella és dolça, discreta, encantadora, bonica, també per dins, i a més és capaç de somriure amb els ulls i fer petons amb l’ànima… Salut!! 

Les orenetes ja són aquí

Ahir en va semblar sentir un xiuxiueig a la finestra del menjador, allí tenen el seu niu de cada any i es veu que ja l’han començat a rehabilitar per deixar-lo llest per pondre-hi els ous i tenir cries noves. Aviat es podran veure les seves boques obertes esperant que els seus pares, que van fent viatges a la cerca de menjar, els portin alguna cosa per anar omplint el pap. A mi m'encanten aquests ocells, els agrada planejar pels carrers i, a més a més, quan penses que s’alimenten de mosquits, encara els estimes més... 

Fer bondat en primavera

Portem pocs dies de primavera, però jo ja sento aquella olor de la terra humida i preparada, olor de llavors germinades, arbreda ja florida, pol·len… La primavera em desperta la gana, tot i que penso que mai l’he tingut adormida, diria que he baixat una mica la guarda i a partir de dilluns, com ja sabeu, tornaré a fer bondat, que també m’ho passo bé. De totes maneres, avui encara m’he menjat un entrepà integral de llavors, amb formatge curat i pernil salat, tot un plaer per als sentits, i no un cafè, no, n’he pres dos, curts i concentrats. Bé, dilluns començaré el dia a la bàscula i, després, anirem fent… bondat. Bona nit amics, molta salut!

Bàscula

Molt primmirada ella, sensible, extremadament sensible, no la pots tocar ja que s’enfila sense aturador de manera exagerada. A cops m’entren ganes de posar-la panxa enlaire, com si fos una tortuga, i així poder exercir una mica de venjança racional, però… si ho penses bé, si reflexionés com cal, si te n’adones de les seves actuacions davant la taula, de les diferents taules, aleshores pots arribar a comprendre-la una mica. Bé, dilluns ens veurem les cares en una trobada especial i, a partir d’aquí, ens anirem veient sovint, anirem controlant el pes… Cal fer salut!! 

Un passeig pel bosc

Caminar pel bosc escoltant la piulada dels ocells en plena cridòria de festeig. Plantar-se davant d’una olivera que sembla que l’han deixat allí per a complaure als estornells. Seguir pel camí que va a la font, amb la seva petita bassa, amb nenúfars i flors blanques i granotes prenent el sol damunt de les fulles. Parada obligatòria al l’alzina centenària que acull als amants de la natura, amb les branques ben obertes com ho farien els braços humans. Caminar pel bosc, sempre prop del romaní i la farigola, l’espígol, el margalló i tota mena de flora mediterrània… Bona nit, salut!! 

L'àvia Josefina

La meva àvia paterna es deia Josefina Bo Benito, avui seria el seu sant. Estava casada amb el metge Joan Bonet Serrat, persona de gran humanitat i un professional molt íntegre. La seva història d’amor és força interessant, es van conèixer quan l’avi va venir al Delta en un viatge de fi de carrera. Va veure a l’àvia quan pescava anguiles amb l’emborinada (amb papaterres), si va apropar i va veure aquella preciositat de criatura i ja no se’n va poder estar. A la setmana següent ja era al poble, la va localitzar i aquí va començar tot. Bé, gran records dels avis, que van tenir onze fills, un dels quals el meu pare Pere Bonet Bo. Bona nit!! 

Volem?

Si voles amb mi anirem al compàs de la calma alada, 

i aterrarem a un bosc ben verd, 

ben lluny de tota fum de guerra i malaltia, 

i farem un niu a tocar de la font d’on neix un riu 

que porta l’aigua de la vida arreu per on passa. 

Cercarem la mel de les abelles i un lloc on veure néixer el sol, 

i a la nit farem una festa… 

en veure les cuques de llum sota el pi pinyoner. 

I si plou, des del sostre del niu, ens mirarem als ulls 

i viurem totes les formes d’amor que ens han portat aquí…

 

Un pensament de primavera

M’encanta quan algun dia del mes de març es vesteix de primavera i a mi em transporta a aquells dies de l’encesa generalitzada de tota la meva persona… és allò de les faldilles de quadres amb botons pel davant, les cues de cavall ben altes i ben pentinades i, fins i tot, les trenes, o la trena, que les mares d'aquells temps feien a les seves filles i que eren autèntiques obres d’art. Tot i ser dilluns, el dia és preciós, la vegetació nota que hem estat ben servits d’aigua i els bars amb terrassa de primera línia de mar ja van escampant cadires. Però jo penso en aquella primavera del despertar, de la curiositat, de l’esperança total en l’esclat de la plenitud, estava tot per veure, hi havia molt per veure i per viure… 

Jornada en clau Barça

Tot ha començat amb la victòria de l’equip femení de futbol que ha guanyat a  A Coruña per 0-2, tot i que ha tingut que treure a tota la cavalleria per aconseguir-ho. A la tarda, el masculí de futbol ha guanyat al Sevilla per 5-2, prou contundent i amb alguns detalls que m’han agradat molt, com per exemple, Cancelo que cada cop ho fa millor, la tornada de Gavi que és un tot terreny espectacular i, sobretot, que la majoria de jugadors són molt joves i formats a la Masia. També teníem eleccions, sembla que Laporta ha guanyat per golejada i a mí em sembla molt bé. Visca el Barça i visca Catalunya!! Bona nit amics, fins demà!! 

La veu de la veritat

A vegades te trobes amb persones que tenen el cor ple d’amor i, a més, el saben expressar meravellosament bé. Diria que tenen poesia en el sentiment, parlen i et fan sentir millor, tenen com una mena d'aura que omple de llum i força la teva vitalitat. Una cosa està clara, que l'afalag constant i sense massa raons debilita, però no estaríem parlant d’aquest tipus de persones, parlem de la veu de la veritat, aquella que surt del cor i va de cor a cor. He conegut alguna persona que, quan et deixen, no et deixen i els gots comunicants estan d’enhorabona i agraïts… 

Llisses i gavines

Nosaltres, habitualment, no mengem pa a casa i teníem desat un paquet de pa torrat, que estava caducat, així que avui l’he agafat i els hi he portat a les llisses del port del Serrallo. Com podeu imaginar l’espectacle ha estat impressionant, allí han acudit llisses que et pujarien a coll-i-bé pel port de pescadors, a més, les gavines tampoc s’han volgut perdre el festival, són molt cridaneres i gairebé espanten una mica, però també es deixen veure de prop i jo m’ho passo pipa de veure-ho tot plegat… 

Poeta i poesia

Cervantes, Don Miguel, deia que lluitava per semblar que tenia de poeta la gràcia que el cel no va voler donar-li, de totes maneres algun vers prou aconseguit sí que tenia… allò del “preciosilla, preciosilla”, per exemple, tot i que allò que li era propi era la novel·la. Poesia, poeta… sovint pots trobar-te més i millor poesia en la prosa que en aquells versos tan ben mesurats i que rimen perfecte. Els bons escriptors poden fer-te una descripció del paisatge, d’un ambient rural, d’una platja de costa brava, o de qualsevol barri urbà, que sigui pura poesia, són aquells que jo dic que, a més de veritat, ho conten bonic, molt bonic i molt agradable de llegir… 

Records de l'escola

Quan escolto la cridòria de la canalla de l’escola del Serrallo sempre m’emociona una mica i em fa reviure el meu col·legi de La Salle de Reus. Allí, i durant 41, anys vaig gaudir d'uns companys excel·lents i d’unes criatures que sempre em van ser una magnífica font d’ensenyaments. Els nens a l’hora del pati són una altra història i jo que era el seu ministre d’assumptes complicats, dono fe de tot allò gairebé impensable que poden arribar a fer. Quan algú feia  alguna malifeta, l’amenaçaven: “Aniràs al professor Pere i veuràs què et passa”, i jo feia la meva justícia cercant sempre la pau i la bona entesa entre tothom. Bona nit!! 

La vida ens somriu

Avui és d’aquells dies en què he accelerat la matinada, m’he llevat d’hora, sense fer la mitja volta, i he anat a mirar per la finestra, he vist la llum del dia nou i el despertar del poble, en aquest cas del meu barri: el carnisser que puja la porta metàl·lica, el senyor del bar que sempre és una mica cridaner, sembla un reclam per dir a tothom que ja és aquí, ara ja s’escolta la música de l’escola del Serrallo, el cant d’algun ocell, el pas d’algun colom, una gavina… Avui la vida em somriu, ens n’anem a esmorzar, avui la Teresa i jo sols. Molt bona nit a tothom, amics!! 

Sigues oliendo a ti

Amor de verano que se fue como el sol del mes de agosto, 

dejando un calor sin fuego, dejando también la brisa del recuerdo, 

allá por los senderos con las huellas que aún persisten 

y se muestran penetrantes y alejadas del olvido. 

Sigue cantando el jilguero… 

y aquel canario amarillo que parecía acompasar la melodía, 

sigue el vuelo de torcaces y el ruido con el que ronca el agua del río, 

que baja con nervio de la montaña. 

Y tú sigues oliendo a ti y tus silencios me son atracciones de estudio, 

y tu voz nítida y certera es música de verdades, 

y el corazón se recrea en el recuerdo y sonríe. 

Cualquier tiempo pasado estuvo bien mientras no conocí el presente 

que es único, especial, agradecido, generoso, puro…

 

Esmorzar en família

El Pere i la Mabel han vingut a esmorzar amb nosaltres, aleshores tot és magnifica una mica i la nostra taula s’omple de la millor manera possible. Alguns esmorzem gairebé dues vegades i l’amic alemany procura lluir-se amb els seus entrepans que els fa realment bé. El darrer invent ha estat un de pop i bacó, amb una salsa adient que fa ell i que resulta tot plegat realment deliciós. Fem postres de la seva rebosteria alemanya, que també són marca de la casa. Bé, hem estat molt bé, diria que som portadors d’una bona convivència. Fins aviat, sempre serà un plaer… 

Una de postres

Avui em ve de gust recordar algunes de les meves postres preferides, com per exemple els farcellets de mató amb codonyat que fan a la Montoliva, també em va encantar la pannacotta amb fruits del bosc que vam menjar a un restaurant de l’Hospitalet de l’Infant, m’agrada molt la crema catalana, però no tothom la fa bé, també els postres de músic, fruits secs amb un bon moscatell, i ja posats en la profunditat gairebé il·legal del plaer podríem parlar de les postres amb xocolata, amb totes les seves varietats, també un pensament per a la mel i el mató o el plàtan fregit amb mel. Bé, n’hi ha moltes més i totes bones, sigueu ben servits, salut! 

Març, marçot...

A mig aire de la serra, veig un ametller florit, deia el poeta, i a mi se m'obre el cor quan hi ha algun indici de primavera, aquella forma de manifestar-se com una preciosa llum al final del túnel de l’hivern. M’encanta l’esclat de bellesa d’aquests arbres que sembla que floreixen quan no toca i són una atracció, fins i tot turística, per a tota sensibilitat davant d’aquest meravellós fenomen. Bé, som al mes de març i aquest no té gaire fama… “Març, marçot, que mata la vella i a la Jove si pot. Esperem que només sigui una dita i no ens porti cap desgràcia. Feliç diumenge!!

Pluja de justícia

A Tarragona plou bonic, amb parsimònia, fins i tot plou i fa sol, i ho fa amb una certa constància que es veu que es perllongarà encara uns dies més. Pluja… i un pensa que, posats a fer, podrien ploure indicis de felicitat, flocs d’esperança plena, guspires de justícia i de seny, sí, sobretot seny per a tots aquells que fan anar la guerra amb la poca vergonya de dir que ho fan en el nom de la pau. Pluja, l’aigua és vida, però un no pot deixar de pensar en la fam i el fred i en la tristesa de les guerres, on mai guanya ningú. Pluja, sobretot de justícia, repeteixo JUSTÍCIA, amb majúscules. Bona nit amics!! 

Perruqueria

Vaig a una perruqueria de la cadena K-Anuka que hi ha al carrer Higini Anglès, prop de l’estació dels busos. Avui m’ha atès, molt bé per cert, una perruquera que és russa i, amb la seva destresa habitual m’ha deixat, com diu ella, amb un aspecte que semblo cinc anys més jove, bé, una mica optimista la noia però no passa res. El que m’ha sorprès és una anècdota que m’ha explicat… i és que una clienta, també russa, que ha atès abans de mi, li ha demanat de recollir els cabells que li havia tallat per endur-se’ls cap a casa per por de què li fessin alguna mena de bruixeria. Mare de Déu, hi ha gent per a tot. Bona nit amics, compte amb la borrasca Regina, diuen que porta molta aigua i pols sahariana… 

Gran Barça!!

El Barça, que és el rei de copes, aquest any no jugarà la final de la Copa del Rei, ha caigut amb el cap ben alt, tot i guanyar el partit per 3-0 i estar a un no res de forçar una pròrroga que ha merescut de totes totes. Jo era dels convençuts que superar un 4-0 a l'Atlètic de Madrid era una missió molt complicada, però veient el partit, crec que només ens ha mancat una mica d’encert per superar als madrilenys i jugar la final. Vull felicitar a l'equip perquè ho ha donat tot i s’han deixat la pell, ben fet!! 

Les portes obertes

A l’escola del Serrallo els diumenges deixen les portes obertes del pati i moltes famílies del barri amb els nens venen a prendre el sol i a jugar a bàsquet o a futbol. Avui, a la pista de ciment, hi havia un pare amb dos nens de cicle mitjà, vestits amb la samarreta del Barça i, tot i que parlaven en castellà, eren més culers que jo, ja que cada cop que feien un gol, anomenaven a Lamine, a Pedri, a Ferran, a Cubarsí…, i ho feien realment molt emocionats. M’agrada la idea d’aquesta apertura dels patis i jo, com sempre que hi passo, m'apropo i faig un cop d’ull als futbolers… 

La vida amb tu

Cercaré una selecció dels teus silencis més preuats, dels teus somriures, aquells que et pugin fins als ulls i, aleshores, tota tu ets sana alegria de l’entorn i del meu cor. Cercaré la pau de l’abraçada del matí, el bon dia amb petó i cafè, el començar a viure sense planificar res, perquè ja tot és escrit, ho sabem tot i ho esperem tot, com sempre, tot sabent que ho farem de la mà, respectant cada passa que fem i agraint el poder fer tota aquesta pròrroga que estic gaudint amb tu. Bona nit!! 

Calçotada de pis

La Teresa ha comprat calçots, els ha netejat i els ha fet al forn, també ha comprat una salsa que, tot i no ser casolana, l’he trobada realment bona. Ahir jo vaig comprar una mica de llonganissa a una carnisseria del barri, que la fan prou bé, i ja hem tingut la festa muntada. Molt bon dinar i com a cloenda una taronja del meu hort de Deltebre i un cafè. Bé, com podeu veure a vegades no cal complicar-se gens la vida per a fer un àpat molt agradable i fàcil de preparar. Ho hem gaudit com cal, ho recomano. Salut!! 

Quadern 155

Començo el quadern número 155, res a veure amb l’aplicació de cert article de nefast record per a molts catalans. El fet d’escriure alguna petita cosa cada dia, i a més fer-ho sense cap pretensió, és com una mena de relax que em produeix un gran plaer, em permet posar el nas pel paisatge més i menys proper, en els records familiars i professionals de la meva vida que, afortunadament, comença a ser ja d’una llargada generosa. Sempre procuro no molestar i la meva intenció és distreure'm una mica, i si a algú li fa gràcia doncs millor que millor. Si us sembla bé, ho continuaré fent. Bona nit i bon començament del mes de març, molta salut!! 

Pop

M’encanta el pop, sempre li he trobat un sabor especial i molt agradable en totes les diferents formes de presentar-lo. Aquest cap de setmana al bar “Hola, ola” del Serrallo, hi haurà tapes i menús de pop, davant del meu entusiasme i esperança. M’agraden els petits guisats amb ceba, també a la gallega, un clàssic de sempre, amb arròs, o guisat amb patates. Recordo que la meva àvia els atonyinava amb una canya i deia que així es coïen millor. Bé, els amics alemanys del “Hola, ola”, faran la seva versió que, segurament, serà molt bona perquè ell és un gran cuiner, a més d’una gran persona. Ho espero amb desig i confio gaudir-ho com cal. Bona nit!! 

M'agrades sempre

M’agrades quan calles, perquè estàs com absent, deia el gran Neruda, però és que a mi m’agrades quan parles perquè, aleshores, la teva presència és magnífica i se t’escapen somriures en les pauses que fas quan m'escoltes i els clots que se’t fan a les galtes són com a refugis de felicitat. M’encanta, és un plaer escoltar-te i el meu cor s'encén i s’aviva la flama del sentiment profund, i es proclama la calma activa de la sublimitat de l’existència. Soc feliç de gaudir de la teva proximitat, de la del teu entorn, de tot allò que em recorda a tu, de tot allò que ets tu perquè a mi m’agrades també quan no hi ets, m’agrades sempre… 

Un moment màgic

Sempre he dit que m’agrada veure el mar a l’hivern, sembla que aleshores tenim més intimitat. M’agrada anar allà a la meva roca preferida, que més aviat sembla un bon racó per a pensar i reflexionar, però allí estic tranquil i en pau, tanco els ulls, així com per començar des de les fosques, per obrir-los després i contemplar la immensitat d’aigua més bonica que es pugui veure, perquè aquí sembla banyar-se el cel tot i deixant un blau, blau cel, d’una bellesa immillorable. Poder veure el mar és un espectacle i si, a més, ho pots veure una nit de lluna plena fent un bany nocturn és un moment màgic… Bona nit a tothom, amics!! 

Cal regar el jardí

Cal que neixin flors a cada instant, com diu la cançó, calen més somriures, més abraçades, més petons d’aquells que es fan amb el cor. Calen més fets positius i menys promeses d’aquelles que no hi ha intenció de complir. Cal més ajut i comprensió per al desvalgut, cal obrir els braços més enllà de l’abraçada. Cal regar el jardí de l’amistat dels bons amics, de la família, de la parella, perquè l’apatia provoca fredor i sense un bon rec d’amor qualsevol relació es marceix i se'n va en orris. Doncs sí, cal que neixin flors a cada instant, com diu la cançó que cantàvem al meu cole… Bona nit, molta salut i amor!! 

Puc, vull...

Puc obrir els ulls, pot sortir el sol, és possible que es pugui contemplar la parsimoniosa calma d’una nevada. Puc captar el teu somriure de vida i esperança, si més no somiar-ho, tot i fent plàcida la nit sense gaires estrelles. Puc, vull anar a la platja, aquella veïna del meu amic el bosc, i allí, amb els verds a l’esquerra i els blaus de cel a la dreta, cercar les teves passes, el teu record, la teva veu, la teva olor de sal i sol i net, el teu amor de prop que es fa present en el meu cor. Vull despertar, o potser no… Bona nit amics, vinga, ànim sempre que fa bon temps!! 

Un camí directe

Aquella veu que s’escolta des del fons del teu interior més profund, aquell sentiment que no calia, aquell impuls que et fa moure, tot i estar paralitzat perquè no saps com fer-ho, saps el que vols, ho tens clar, però encara no has trobat el camí, aquell directe que va de cor a cor i que és el millor, sense cap interferència ni res que pogués distorsionar la intensitat del sentiment… Sempre penso i he pensat que la vida, a cops, no és tan difícil com ens la plantegem, sempre hi ha un camí directe, però a vegades gaudim massa del trajecte. Bona setmana a tothom amics!! 

Amor

Soc amic de la lluna i de la nit, de la calma serena, de la brisa suau, del matí que comença amb l’esperança plena de pau i bé. Soc amic de la música de bosc, del so parsimoniós de les ones de la mar. Soc amic del sòl, sobretot perquè dona lloc a una ombra des de la qual pots ressorgir després del confort tranquil de la reflexió. Vull la teva mà per anar per la vida, vull la vida amb tu, et vull a tu, perquè en tu hi és tot allò que és essència, que és realitat, que és passió, sentiment, amor… tan fàcil que és dir amor i tant que ens costa de proclamar-ho. T’estimo, ho saps… 

Parlant de la llum...

A cops la llum il·lumina, d’altres no te n’adones de la seva presència. La llum, aquella del cor, aquella que cal deixar brillar, com diu la cançó, proclama veritats i sempre és neta i diàfana. Llàstima que moltes vegades la tenim apagada, com si ens faci por de mostrar-nos tal com som perquè no estem de moda, o no encaixem en les tendències actuals, aquelles que no saben ben bé el que es fan o ho saben massa bé, la qual cosa encara és pitjor perquè, en aquest cas, tots saben on van i aquest és un lloc d’on ets anul·lat, fins i tot, com a ésser humà. Salut i bona nit amics!! 

Esmorzar d'amics

Avui sí, tots d’acord, a l'hora programada i al lloc adequat. Tot i el vent, hem estat puntuals, el bar Los Maños ens ha obert la porta i els braços per oferir-nos els seus callos de vedella espectaculars i els seus plats combinats, dels quals sempre en tria un un dels amics. Bé, una mica de vi negre de per aquí prop, un músic amb moscatell i un cigaló de conyac, i avui hem fet un xarrupet d’herbes, que ens encanta a tots quatre i que només el fem el dia de l’esmorzar. Bé, com sempre dic, el millor ha estat el plaer de la companyia dels meus bons amics. Bona nit a tothom, salut!!