Un camí directe

Aquella veu que s’escolta des del fons del teu interior més profund, aquell sentiment que no calia, aquell impuls que et fa moure, tot i estar paralitzat perquè no saps com fer-ho, saps el que vols, ho tens clar, però encara no has trobat el camí, aquell directe que va de cor a cor i que és el millor, sense cap interferència ni res que pogués distorsionar la intensitat del sentiment… Sempre penso i he pensat que la vida, a cops, no és tan difícil com ens la plantegem, sempre hi ha un camí directe, però a vegades gaudim massa del trajecte. Bona setmana a tothom amics!! 

Amor

Soc amic de la lluna i de la nit, de la calma serena, de la brisa suau, del matí que comença amb l’esperança plena de pau i bé. Soc amic de la música de bosc, del so parsimoniós de les ones de la mar. Soc amic del sòl, sobretot perquè dona lloc a una ombra des de la qual pots ressorgir després del confort tranquil de la reflexió. Vull la teva mà per anar per la vida, vull la vida amb tu, et vull a tu, perquè en tu hi és tot allò que és essència, que és realitat, que és passió, sentiment, amor… tan fàcil que és dir amor i tant que ens costa de proclamar-ho. T’estimo, ho saps… 

Parlant de la llum...

A cops la llum il·lumina, d’altres no te n’adones de la seva presència. La llum, aquella del cor, aquella que cal deixar brillar, com diu la cançó, proclama veritats i sempre és neta i diàfana. Llàstima que moltes vegades la tenim apagada, com si ens faci por de mostrar-nos tal com som perquè no estem de moda, o no encaixem en les tendències actuals, aquelles que no saben ben bé el que es fan o ho saben massa bé, la qual cosa encara és pitjor perquè, en aquest cas, tots saben on van i aquest és un lloc d’on ets anul·lat, fins i tot, com a ésser humà. Salut i bona nit amics!! 

Esmorzar d'amics

Avui sí, tots d’acord, a l'hora programada i al lloc adequat. Tot i el vent, hem estat puntuals, el bar Los Maños ens ha obert la porta i els braços per oferir-nos els seus callos de vedella espectaculars i els seus plats combinats, dels quals sempre en tria un un dels amics. Bé, una mica de vi negre de per aquí prop, un músic amb moscatell i un cigaló de conyac, i avui hem fet un xarrupet d’herbes, que ens encanta a tots quatre i que només el fem el dia de l’esmorzar. Bé, com sempre dic, el millor ha estat el plaer de la companyia dels meus bons amics. Bona nit a tothom, salut!! 

Fer exercici

Evidentment és sa i va molt bé, sempre que es faci amb l’activitat apropiada a l’edat i a les condicions físiques de cadascú. A la meva edat sembla que caminar és el millor que puc fer, i ho faig, ara gairebé un parell d’hores de passeig no me les treu ningú. Però sempre m’ha agradat molt la bici i de més jove sortíem un grup d’amics i ens fèiem 30 o 40 quilòmetres, com si res, i després ens n’anàvem a esmorzar i ho recuperàvem tot i més. Ara tinc una bici estàtica que és una meravella i en faig una hora pel matí i una per la tarda i em va molt bé, tinc una certa facilitat que he millorat amb la pràctica diària. Cal fer salut… 

L'amor ets tu

L’amor ve en un vaixell que apareix de forma inesperada i sorprenent a través de la boira espessa d’una nit humida de tardor. L’amor ve a través d’un somriure, d’un silenci, d’una mirada que és suficient per a donar-te un bany de sublimitat. L’amor ve a través d’una proximitat, d’un contacte, d’una freqüència de bones actituds, d’una bondat, amor que et fa ser millor, si més no tenir la intenció de ser-ho. Tu em fas millor per tu. L’amor és la calma de la mar, l'aroma del jardí, la música del bosc, l'aigua del riu que baixa neta de la muntanya. L’amor és tot això i més, l'amor ets tu…
 

Llaminer

El meu pare m’explicava que el meu avi, el doctor Joan Bonet, era molt llaminer, sobretot li agradaven els dolços de qualitat i tenia tendència a comprar-los a Reus. Sempre és prenia els tallats amb llet condensada i l’àvia li solia fer una crema catalana que era deliciosa, amb molt d’ou i molt sucre. Bé, després d’aquesta confessió, cal comentar i recordar que l’avi era tot un sant baró, un gran metge, amb una bondat i disposició fora del normal. Era molt estimat i valorat i fins i tot té un carrer amb el seu nom a Jesús i Maria (Deltebre). 

Taronges

Les del meu hort, aquelles que tenen un sabor especial, aquella acidesa justa, aquella dolçor apropiada i aquella qualitat que té el seu suc meravellós. Bé, si tot això no fos prou, cal esmentar que és ara, ja a mig febrer, i el març, quan han arribat al seu nivell superior. Una altra curiositat és que de tots els arbres en tinc un d’especial, que les fa més grosses i sucoses, i jo que soc molt sentimental i agraït penso amb el meu pare que em va regalar aquest petit hort, però molt gran en la seva condició més entranyable. Cal menjar taronges i fer salut. Bona nit amics!! 

Llibertat i honradesa

Malauradament, hi ha molts periodistes, massa, que escriuen a la veu del seu amo i això fa que tinguin aquell tuf putrefacte que dona la manca de llibertat i et convida a no escoltar-los. Amb els periodistes esportius, passa quelcom semblant però és que, a més a més, el seu partidisme i mala interpretació dels valors del futbol fa que algú pugui fins i tot arribar a interpretar que jugar a futbol és nociu per als nens. Bé, suposo que se m’ha entès tot allò que vull dir, aleshores queda clar que cal ser honest i educar en la llibertat i actuar sempre amb honradesa total… 

Vaga de mestres i professors

Penso que tenen tota la raó del món, tenen una exigència màxima, una burocràcia exagerada i sense sentit, poc personal per atendre tanta diversitat i, a més a més i per acabar-ho d’arrodonir, no estan gens ben pagats. Recordo que la primera classe que vaig tenir era el mes de setembre de l’any 70, tenia 56 alumnes i la veritat, tot i la joventut, vocació i ganes de fer-ho bé, em va agafar una mica de por i vaig haver de cercar ajuda en els meus companys i posar tot allò que cal per fer front a tanta responsabilitat. Els mestres mereixen un millor tracte, comprensió, més mitjans i evidentment un millor salari. La feina del bon mestre mai acaba a l’escola i això no és valora com caldria… 

Dijous Gras

Bona festa a l’escola, a casa, a la taula, on la botifarra d’ou és la protagonista, juntament amb la coca de llardons. Avui la Teresa m’ha sorprès amb un berenar propi d’aquest dia. Una llesca de pa de vidre, amb tomàquet oli i sal, un tall de formatge de cabra fresc i unes rodanxes de botifarra d’ou, tot plegat deliciós. Feia temps que no berenava tan bé i, per acabar-ho d’arrodonir, ens hem begut una petita copa de vi ranci del meu barrilet especial. Bé amics, això no és pot fer cada dia, però hi ha dies que valen molt la pena. Molt bona nit amics, sembla que calma el vent… 

Estirar les cames

Camino pels tinglados del Serrallo, avui vaig per la vorera de l’esquerra, on són les jardineres amb plantes pròpies de la Mediterrània. La reina és el romaní, al que sempre li passejo una mà i n'agafo una branqueta per a la Teresa, també hi ha farigola i margalló, lavanda i alguna altra que no sé ben bé el seu nom. A la tornada canviaré de vorera, toca una mica més d’ombra i també hi ha un banc de fusta que és parada obligada i agraïda per a les meves cames. Camino pels tinglados, sempre un gran plaer, us convido a fer-ho, Tarragona enamora i es preciosa de cap a peus… 

Té molt valor

Els teus ulls em transmeten esperança i em conviden a creure, a apropar-me, si més no amb el convenciment que seré rebut com cal, escoltat amb la noblesa, la mateixa amb què el meu cor enamorat ha decidit fer el pas definitiu. Hi ha persones que són correctes i educades, metòdiques, previsores, són un sol de criatures, però a vegades això no vol dir que els seus sentiments siguin iguals que els teus. Bé, quan hi ha afinitat i amor compartit no calen tantes històries, però ser correcte i educat i anar de cara té molt valor i una gran dignitat, sana i natural… 

Records de l'escola

És dia d’escola, faig un cop d’ull al pati de l'escola del Serrallo, m’ho passo bé observant la canalla i, a cops, fins i tot em fa una mica de por de què algú pugui pensar que soc un pervertit, però a mi em distreu i, evidentment, em fa reviure la meva vida professional. Observo diferents situacions que em són molt familiars i recordo que sempre tenia com a objectiu aconseguir una estabilitat entre els meus alumnes, procurant rebaixar fums i aixecar timideses, tot i que cal anar amb molt d’ull perquè, a vegades, hi ha nens que van de sobrats, però és a base de molt d’esforç i treball, i nens que no fan acte de presència i la seva inhibició és un acte de mecanisme de defensa per no treballar ni fer cap mena d’esforç… 

Un exemple de vida

Aquell plorar dels ulls de la meva mare, aquella llàgrima fàcil, emotiva, com si fluís gratitud per algun èxit a base de lliurament total, com ella solia fer les coses. Aquella abraçada que abraçava sinceritats, comportaments diversos i silencis múltiples. Aquell valor que la feia invencible, almenys a mi m'ho semblava, perquè posava l'ànima en la feina de cada dia i en la família. Aquella mare, Mare amb majúscula, que es desfeia més enllà de l'esforç i els límits dels quals s'estableixen en la moralitat i l'honradesa. Aquella dona era la meva bona i santa mare, un exemple de vida… 

Una mica de llum

Recordo el misteri, el seny i la tendresa, recordo la pau i el sentit entre la disbauxa incontrolada i immadura de la joventut. Recordo el ser i, sobretot, el saber estar per a ser aquella referència a qui acudir davant tanta disbauxa. Recordo una gran intel·ligència, plena d’ulls i d’infantesa, però ja proveïda d’una paraula justa, plena de llum, llum a la qual acudien, en moments determinats, tots aquells que en ple desgavell cercaven una mica de claror i de sentit comú. Bon diumenge a tothom amics!! 

La ratlla de Sant Martí

M’encanta el blau de cel de la mar, el blau dels ulls de l’àvia i el blau que fa joc amb el grana de la camiseta del Barça. Soc un apassionat del color verd, verd de la gespa i de tots els colors del verd, com deia en Raimon en la seva cançó dedicada al País Basc. Gaudeixo del color groc i el vermell de la senyera, que si a més porta el blau de l’estelada forma un conjunt meravellós. Sempre he estat un entusiasta dels colors de l’Arc de Sant Martí, o de la ratlla de Sant Martí, com dèiem de petits al meu poble… 

El somriure interior

Cerco la teva proximitat, sobretot en aquells moments en els que el cor necessita la comprensió de l’abraçada. Cerco la paraula justa, certa, noble, no la que vull escoltar, que també, sinó la que surt del teu cor, amb el que sintonitzo perfectament. I al final, després de la calma en pau d’aquesta proximitat, m’encanta gaudir del silenci compartit, del somriure interior, del plaer de compartir la vida, una vida plena, amb gairebé tot a l’abast, perquè amb tu l’ànima té serenor i el cor sublimitat… 

Aigua

M'encanta veure com plou, sobretot si ho fa amb moderació, és un plaer veure els pantans plens, fins i tot aquells que mai ho estan, m’encanta veure el pantà de Sau que té una església mig coberta i ara gairebé no es veu. A més, també ha nevat de forma generosa i això també serà aigua afegida, a més de la gran diversió i negoci que representa per a uns i altres. Una de les coses que més m’agrada és veure l’aigua del riu nerviós que baixa esperitada de la muntanya, també les cues de cavall, els salts d’aigua… Ull amb la borrasca Lorenzo, sembla que està fent mal!! 

Recordant l'àvia

Fa temps que no parlo de les tenquetes fregides amb tomàquets de l’hort, de la mussola o l’anguila en suc, de l'escrita o del lluç que es mossega la cua. Fa temps que no parlo de l’arròs, col i fesols, amb cua o pota de porc, dels trencats amb col, de les farinetes de panís o de llegums, amb una pesteta fregida per després posar l’oli al damunt. Fa temps que no parlo de les baldanes d’arròs, dels xapadillos d’anguila a la brasa i amb allioli i pa torrat. Bé, fa temps que no parlo de l’àvia, una dona que de les pedres feia pans, una reina de l’amor i de la subsistència, gran dona!! 

Passeu un bon diumenge

Diuen que no hi ha diumenge sense amor, ni tampoc dissabte sense sol. Doncs bé, avui fa un diumenge de bon temps, dia pacífic i casolà, on ahir vam tenir al nostre fill i, per la nit, va guanyar el Barça al camp del Elx fent un gran partit, però sense massa encert de cara a porta. Avui la Teresa descansa i jo vaig a esmorzar sol, és el meu dia triat per a fer un cafè amb llet i un croissant que, un cop al la setmana, em ve molt de gust. Bé amics, passeu un bon diumenge amb família i amics i en pau i bé!! 

Vull

I jo vull un sol per a l’ànima dels freds, vull un camp per córrer, una finestra per observar la matinada i veure la vida amb els colors de l’arc de Sant Martí. Vull una taula i un cafè amb tu, on la llum dels teus ulls tingui el suport elèctric del teu somriure fi. Vull una nit curta, un dia llarg, un sempre amb tu per anar de la mà per la vida i, com diria el poeta, tot sabent que ens seguim estimant. Vull parar el temps i seguir gaudint de la generositat del meu entorn. Molt bona setmana a tothom!! 

La plenitud

Fa vent i sol, però el dia és magnífic a Tarragona, el nostre fill ha vingut a esmorzar amb nosaltres. Hem anat al Serrallo, al bar dels nostres amics alemanys “Hola, ola”, així en Pere ha pogut gaudir de l’entrepà especial, marca de la casa, que és espectacular de bo. Bé, com sempre, bon tracte, qualitat i preu immillorable, i la presència del nostre fill que és la millor companyia per a nosaltres. Com podeu imaginar, per als pares, cada estona que passem amb els fills és la màxima expressió de la plenitud. Bon cap de setmana amics, compte amb el vent, que bufa fort!! 

Tarragona

Diuen que a Tarragona fa bon sol i a fi de bé que ho és bonica i brillant aquesta ciutat. Sempre recordo que quan estudiava Magisteri a l’escola Normal deia que m’agradaria molt poder arribar a viure aquí… i la vida, que sempre fa molts tombs, em tenia destinat complir aquest somni de joventut. Tarragona és com un poble gran, amb algunes barriades molt significatives que li donen un toc de qualitat i varietat. La Tarraco romana, la Mediterrània, la preciositat de Costa Daurada i la seva gent encantadora fa d'aquest indret un autèntic paradís per viure i per gaudir… 

Un somriure emocionat

Faig un petó al cel, i un altre, i un altre… i m’aturo a pensar en les persones que m'han anat deixant al llarg dels anys, alguna per allò que diuen que és llei de vida, sobretot avis i pares, però d’altres, com la cosina i sobretot companys de feina, ho han fet per malalties sense solució. Penso que la meva vida ha estat completa i complaguda amb aquestes persones, ara, diria que n’estic vivint una de nova, de jubilat, que sovint em convida a ver un cop d'ull al passat i m’arrenca un somriure emocionat… 

Supercampiones

El Barça de futbol femení ha guanyat el primer títol de la temporada. És allò que mai em cansaré de repetir, guanyar al Reial Madrid és sempre especial i, tot i que ja són força competitives, amb el Barça no poden. Bé, nou títol i primer objectiu al sac. Veure a Patri fent de Patri, és el millor regal per al futbol, la Vicky impagable i la resta, totes, a un molt bon nivell d’entrega i compromís. Ja fa uns anys que gaudeixo d'aquest equip. Visca el Barça i visca el seu gran futbol, sou les millors… de llarg!!
 

Un desliz

En el frío, el cielo gris, la lluvia suave, de todas formas Barcelona sonríe y, sin darme cuenta, me he puesto a escribir en castellano… vale, no pasa nada si alguna vez utilizo la lengua de Cervantes, aunque seguramente la maltrate un poco. Siempre he proclamado mi respeto por todas las lenguas y una de mis frustraciones más acusadas ha sido no poder conocer mejor, para poder escribir, en inglés o en francés. Bien sabido es que uno se siente mucho más cómodo con el idioma catalán, que es la lengua de mis mayores y de grandes poetas y escritores que la proclaman y defienden como un gran tesoro… 

Un acabament digne

Diu el poeta que els somnis, somnis són, però també diu que tota la vida és somni. I jo somiava en ser un futbolista com en Kubala i, després, en poder arribar al la universitat i ser un mestre com Don Santiago Candela, i després somiava en poder estimar i ser estimat per una dona amb la que pogués parlar de tot, amb gran respecte i convivència plena. Somiava en ser feliç i fer extensiva la meva felicitat, vull dir contagiosa, i fer del somriure i la bona voluntat un acte quotidià. Somiava, i continuo somiant, en tenir un acabament digne, sense patir ni fer patir, amen!! 

Som a Barcelona

Som a Barcelona, plou i fa vent, trona, se sent aquella remor de la tempesta, fins i tot una petita calamarsada tecleja els vidres de la finestra de l’hotel. Bé, sembla que el més fort d’aquesta esbravada ja ha passat, perquè la idea que tenim és anar a sopar al restaurant Can Punyetes, que no hem estat mai, però només pel nom sembla que pot ser divertit. Abans he pogut seguir pel mòbil el partit del Barça contra l’Oviedo, una primera part molt fluixa, però una segona amb uns tres gols espectaculars… 

La dolcesa de l'amor

Cercava la llum i l’escalfor del sol, quan la llum dels teus ulls portava la dolcesa incorporada. Era aquella mirada convincent, ferma i directa, penetrant, certa i totalment neta. Què bonica és la vida, sobretot quan els arbres no et fan nosa per a veure el bosc. Cada arbre és un ésser viu, únic i especial, que forma part de la bellesa total a contemplar, que es diu bosc. I en aquest bosc jo cercava la llum del sol, quan la llum dels teus ulls portava la dolcesa incorporada, era la dolcesa sublim de l’amor… 

Primavera d'hivern

És temps de jaqueta de pell i nas vermell, temps de l'esternut, brou i cafè, foc, foc al terra amb llenya de bona olor i bona brasa, bona carn, bones carxofes, bona, excel·lent escalivada. És el temps de la meva gorra de vellut, aquella que fa que em sembli a Pío Baroja, temps de l’entrepà calent o el cafè amb llet a prou temperatura per escalfar el cos com cal. És temps per estimar a l’estimada, sempre és temps per estimar, però sembla que el fred propicia l’abraçada i fa créixer una nova primavera, primavera d’hivern. Bona nit, torna el fred, ull!! 

Calçotada

Ens encanten els calçots, tot i això no solem abusar de les calçotades per tot el que comporta menjar-te tot el que es serveix. De totes maneres, aquest dijous hem fet la primera de la temporada, ha estat a les Tines de Renau, on fan una bona salsa, els calçots són de bona mida i els fan al punt, i la carn d’aquest poble ens té una mica el cor guanyat, així com un porró de vi negre del país que ha entrat prou bé. La propera, sempre en solen fer un parell per temporada, potser anirem a la Montoliva, que també ho fan molt bé. Hem estat molt ben acompanyats de la nostra bona amiga i de la seva filla petita. Sempre un plaer. Bona nit a tothom!! 

La primera rosa

I jo la mirava amb una certa curiositat, com aquell que contempla la puresa trobada en la innocència més exquisida. Tenia la sublimitat i la tendresa del brot que s’obre pas, ple de curiositat i necessitat de viure, en la primavera que sempre promet cants de vida i esperança plena. I jo me la mirava, i m'apropava i preparava l’abraçada protectora, i em feia fort i comprensiu, i cercava la paraula justa i l'actitud més sana i convincent… Ella tenia la gràcia de la primera rosa, ella ja era propietària del meu jardí d’amor. Bona nit amics, sembla que la llevantada va de baixa, ja toca… 

Entre l'espectacle i la tragèdia

Ni la lluna està massa crescuda, ni la mar en calma, és tot un espectacle veure les ones exaltades i enfilant-se sense control més enllà de la lògica. És també, i sobretot, un perill per a tot aquell agosarat que es juga la vida per poder fer una foto. Molts pobles costaners estan inundats i el trabucador, com sempre, a fer punyetes i el Delta en plena regressió, i el més trist és que no es fa cap esforç per cercar alguna solució eficaç. Bé, una cosa és gaudir de l’espectacle de la mar brava i l’altra el perill i les destrosses que poden arribar a fer aquestes llevantades. Salut i pau!! 

Sempre al cor

Avui el got està mig ple, no només me'n queda mig, l’ànim no es perd així com així i el fet de contemplar un nou dia, cada dia, és el meu millor regal. Val la pena obrir els ulls, sempre penso que tinc molt per veure, fins i tot allò tan vist té el regust del millor gust de sempre. Soc d'aquelles persones que he tingut la sort de tenir una Teresa en la meva vida, aleshores anem de la mà, fins i tot quan no anem enlloc. Entre nosaltres, el cafè de cada dia, després nosaltres sols, ja hi som tots, la resta sempre resten al cor. Compte amb la llevantada amics, salut i pau!! 

Un amor de riu i mar

Un amor de mar i riu, un cel de blaus radiants amb alguna incursió rogent de vent d'aquí. Se sent el raucar de les granotes, un vol de flamencs traspassa el riu Ebre, soc prop de la muntanya més alta de Deltebre, fa dos metres i mig, però des d’allà pots veure l’entrada del riu a mar i això és un gran espectacle, un amor de riu i mar, un amor de Delta, un amor de Delta de l’Ebre, a Deltebre, evidentment… Molt bona nit amics!! 

Plou bé

A Tarragona plou bé i a mi m'encanta la pluja moderada, que cau amb parsimònia però que no atura a la gent per poder passejar, amb impermeable o un paraigües, amb un cert plaer. L’aigua és vida, com diem pel Delta de l’Ebre, si la pluja cau amb control i sense fer mal és, tanmateix, vida. Bé, he anat a esmorzar tot i l’amenaça del mal temps, el premi ha estat un entrepà de braó amb mostassa, espectacular… Bona nit!! 

Aniversari

Hem anat a Cal Joan per a celebrar l’aniversari de la nostra amiga de l’ànima. Evidentment hem fet el seu menú especial, amb l’arròs de rap i cloïsses amb allioli, que cada cop el trobo més bo, espectacular i al punt, i és que a més de què el producte és molt bo, el cuiner és de primer nivell. D’entrants, hem fet aquella safata amb tot de delícies de mar, amb un romesco i un allioli, també del millor que pots trobar pel Serrallo. Ens hem begut una ampolla de 4G, un garnatxa de Batea de gran qualitat. Però com sempre el millor ha estat la bona companyia de la nostra amiga, una persona entranyable que ens estimem moltíssim. Per molts anys!! 

Un altre bon dinar

Cabdells d’enciam amb anxoves i uns bastonets de pa amb una oliva farcida enganxada d'una punta, bé és una amanida fresca, agradable i lleugera. De segon unes carxofes que, tot i no ser a la brasa que és quan són realment bones, estaven delicioses i de tall hem menjat fetge de vedella, que diuen que porta molt de ferro. Recordo que de petit la mare me’n solia comprar de xai, però el que compra la Teresa algun cop és de vedella. Bé, una taronja del meu hort i un bon cafè i a córrer. Un altre molt bon dinar amics… 

Un caire romàntic

M’encanta l’olor del romaní, m’agrada passar la mà per damunt i sovint, cosa que potser no hauria de fer, arranco una branqueta, bé potser dues, perquè una li porto a la Teresa i, aleshores, tots dos recordem algun passeig pel bosc de proximitat de Tarragona on l’olor de la vegetació de la Mediterrània ens captiva i gairebé ens abraça com a visitants habituals. Prop sempre sol haver-hi farigola, que també té un aroma prou agradable però, no sé perquè, el romaní té un caire romàntic encisador… 

Roba d'abric

Aquests dies ha fet fred de debò i se suposa que aquesta setmana dels barbuts, com diu la tradició, en continuarà fent i, aleshores, cal abrigar-se. Jo recordo, perquè en feia riure, els calçotets llargs, fins als turmells, que es posava el pare per anar al treballar en bicicleta a una pesquera de l’Illa de Buda. Jo encara soc més exagerat, tinc un jersei pelfat per dins i també uns pantalons en les mateixes condicions, bé, en tinc un parell de cada, i em sento ben protegit, a part d’un bon gorro que tapa les orelles, uns guants de pell i unes bones esportives per caminar lleuger. Bé, tot a punt, només manquen unes cames de vint anys, però ja les vaig tenir… 

Visca el Barça!!

El Girona ha guanyat a l’Osasuna i surt i es consolida fora de la zona de descens. El Barça femení li n'ha fet dotze al Madrid CF, amb un gran nivell i amb incorporacions del filial molt interessants, com ara la Carla Julià. I la traca final ha estat la final de la Supercopa d’Espanya. Dic el de sempre, guanyar al Reial Madrid, per a un culer de naixement com jo, és un plaer d’aquells que em dura molts dies, se m'escapen somriures per tot arreu, trec i faig onejar per la terrassa la meva bandera del Barça gegantina i procuro no abusar dels meus amics merengues, però els faig comprendre que avui, com a equip, el Barça és molt més equip i majoritàriament amb jugadors formats a la Masia. Bé, estic futbolísticament molt satisfet… 

M'encanta recordar

I la nit esdevenia matinada i el somni es complia, tu venies amb la teva motxilla de penjar al coll i jo t'esperava amb la bici, i aleshores les penjaven totes dues al manillar, i jo baixava de la bici i tots dos caminàvem cap a classe i, per mi, semblava que no hi havia res millor al món que aquell moment amb tu. Eren aquells temps de la primera primavera adolescent on totes les coses es mesuraven en termes del mes absolut dels absolutismes. O tu o res, després, sovint tot queda en un bon record. A mi m’encanta recordar, ho gaudeixo molt… 

Una genialitat de dinar

Soc d’aquelles persones que, a més de menjar per viure, també visc una mica, bastant, per a menjar. Tot i que he d’anar molt amb compte perquè el sucre i el colesterol tenen tendència a alterar-se amb facilitat, encara que ho tinc força controlat, gairebé cada àpat és converteix en un gran plaer i, a més, tinc la sort, com ja sabeu, de tenir una gran cuinera de capçalera i això és molt d’agrair. Acabem de dinar, prenem cafè, i com sempre el meu estómac està feliç com un anís, avui hem menjat uns musclos al vapor i una orada al forn, una genialitat de dinar… 

Amor genial

Amor d’hivern, si és que hi ha un amor per estació, però és que aquell nasset vermell, aquella llàgrima ploranera de fred, aquella bufanda d’abric gruixuda i feta a casa que em feia sentir tot plegat com la brasa més important d’aquell braser d’amor. Doncs sí, va ser un amor d’hivern, on anàvem sempre de refugi en refugi, sempre prop del cafè i de la sopa i, com no, de l’abraçada, que era el millor de tots els refugis esmentats. Amor d'hivern, si és que hi ha un amor per estació, amor sempre genial… 

Un cartró de vi

Un jubilat s’atura a parlar amb un sensesostre, jo era prop i vaig poder seguir la conversa: “Avui tens algunes monedes i podràs comprar-te un bon entrepà… no gaire perquè si em passo no tindré prou per al cartró de vi”. Escoltant això em va fer pensar una mica i vaig arribar a una conclusió: beure vi, tenir un cartró de vi, suposa perdre una mica el sentit de la seva realitat, així, mentre dorm no és conscient, ho considera el seu regal del dia a dia. M'omple de tristesa, l’alcohol no resol cap problema i et castiga amb d’altres de nous i molt greus de difícil solució… 

Recordo amb gran plaer...

Soc de Deltebre, la qual cosa és un orgull i jo sempre n’he estat cofoi de proclamar-lo. Recordo haver anat en bicicleta per la vora del canal mentre passava el carrilet de La Cava a Tortosa. Recordo banyar-me al tubet del Cartero i després al canal gran de l’esquerra de l’Ebre, i recordo a les vaques més famoses que es deien “la Curra i la Camarera”. Recordo les xufles i el torró de “Xerta avellana que se come sin gana”, i també el cine d'Arturet i el cine de Dalt, on van fer les primeres pel·lícules de “destape”. Recordo el camp de futbol de la Mingola, on La Cava va arribar a jugar a tercera divisió. Bé, soc gran, però recordo amb plaer… 

Dinaret a Salou

No tenim gaire tendència a anar a Salou, encara menys a l’estiu on és difícil circular, però avui hem fet una petita sortida per dinar. Hem triat un vi del Montsant, prou bo, i uns calamarcets que entraven molt bé, però hem caigut amb la temptació de demanar un arròs del senyoret i ha estat un fracàs total, i mira que ho sabem, però estava passat i amb els ingredients congelats i d’un gust no massa agradable. Bé l'únic arròs que trobo bo és el de Cal Joan del Serrallo. De postres hem fet una crema catalana molt bona i un cafè que es podia beure. Bé, a Salou a l'hivern encara es pot anar i te n’adones de com ha crescut aquest poble… 

Carta als Reis

De petits anàvem a fer herba per als cavalls, tot i que a la Bíblia no els anomena ningú, però abans havíem escrit la carta als Reis on demanàvem els nostres regals somiats. Recordo que ja de més gran continuava fent la carta, però ja tenia en compte les minses possibilitats econòmiques que teníem a casa, tot i això, mai em va mancar aquell tros de cor dels meus pares que sempre ho van fer tot per mi. Avui, la carta als Reis seria d’agraïment per la dignitat amb què vaig vivint la jubilació i demanaria un acabament digne sense patir ni fer patir. Molta salut a la Teresa i al Pere, el nostre fill, i molta pau al món. Sobretot que la joventut reaccioni a temps per evitar la nefasta deriva on semblen encaminats… 

Més Barça!!

Reconec que l’Espanyol aquest any està força bé i potser ha merescut alguna cosa més en el partit d’avui contra el Barça, però s’ha trobat davant un molt bon porter que ho ha aturat tot. El tracte a Joan Garcia m’ha recordat a allò del nen que va llençar una pedra a una perera i l’arbre, generós, li va regalar una pera, doncs igual, Joan al tracte rebut ha respost amb una actuació memorable, pròpia dels millors porters del món. Avui diumenge i per acabar-me d’arreglar el cap de setmana, el Barça de bàsquet ha guanyat a la pista del Reial Madrid, cosa que feia anys que no passava, i és que aquest Pascual és un gran entrenador, el millor. Visca el Barça sempre!!