No hi ha més llum que la dels teus ulls,
no hi ha més pau que la que em transmet la teva mà propera.
No hi ha millor música que la dels batecs del meu cor
que ja gaudeixen només amb l’esperança del somni de nostra trobada.
Una lluna plena, una rosa blanca, una música,
una paraula a cau d’orella, un somriure fi, net, tendre,
entranyable, una abraçada amb petó de debò.
Sempre penso que tu ets tot això i més,
és com estar ple de joia, semblant al Nadal, tot i que encara no ho és.
Tu ets tot un tot de pau i bé, un tot d’amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada