És el sant de la meva cosina Conxita, la de la merceria, que després ha esdevingut en l’actual “Vestim de treball”, que dona molt de joc gràcies a la creativitat del seu fill Ricard. La recordo a la seva botiga, amb aquell do que tenia per saber posar i llevar, com diem al meu poble, o com diria el poeta, tenint una mida per a totes les coses. A més de la seva visió i qualitat comercial, sempre em ve molt de gust recordar les nostres xerrades quan jo venia de vacances, ella em posava al dia de tot el que passava al poble, me’n feia cinc cèntims dels amics i de la família. Ens confessàvem d’allò més bé i ho trobo molt a faltar. Bé, un petó al cel. Hem encès les llums de Nadal i el teu record també és una gran llum…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada