Potser ja ho he explicat alguna vegada, però avui recordo allò de la paella per a cinc… Resulta que el meu amic Josep i jo anàvem amb el gamber a fer quatre anguiles de la mar, però abans passàvem pel xiringuito a encomanar una paella per a cinc persones, per a les dues de la tarda i, una mica abans arribàvem, la fèiem treure, fèiem una ratlla al mig i començàvem a menjar... El cambrer deia, no espereu als companys? i nosaltres com si res, al final ho va entendre, i en properes vegades ja ens comentava, per a cinc no? i reia una mica amb complicitat total. Eren temps de joventut, no massa responsable, però de tot s'aprèn i et forma…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada