En la meva visió del meu poble, tenen un lloc preferent aquell tipus de gent que estan catalogats de bones persones i vividors, en tot el bon sentit de la paraula. Ells, d'alguna manera, sempre portaven menjar a casa... parlo d'aquells senyors que amb la moto és recorrien tots els xops del poble i acudien a casa amb un cistell de rovellons, o d'aquell que posava un grapat d'herbes ben lligades pel començament del tubet del Cartero i d'altres i arribava a casa amb un bon ranxo d'anguiló, o d'aquell que encebava amb arròs blanc el desaigüe, i després tirava el tall i feia tenques per fregir amb tomàquet, o d'aquells que amb el gamber feien un bon ranxo d'anguiles de la mar… La meva admiració total per a ells. Sempre penso amb Sagarreta!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada