Perquè no es pot estimar allò que no es coneix, sobretot si te l'han explicat poquet, malament i tort i, a més, de forma restringida, interessada i partidista... Molts cops parlen aquells que són muts de veritat i expliquen la "seva" història de manera lamentable, quan aquesta és única i real, la que va passar, la que van escriure i escrivim cada dia els uns, els altres i els de més enllà o de més aquí. Sembla que l'objectiu de la majoria de governs és aconseguir el poder absolut, no tant la democràcia i la justícia social i, aleshores, mans a l'obra, omplir les butxaques de l'equip, vull dir dels pantalons estesos per aquí i per arreu dels paradisos... fiscals, dominar els mitjans de comunicació, menys algun per dissimular, i a fer reformes educatives...
I és aquí on volia arribar. El ministre i el seu equip (perquè suposo que tanta pobresa de mires no pot sortir d'un sol cervell, per molt mancat que estigui de tot) pretén buidar el cap dels nostres nens i omplir-lo de la "seva" història, la "seva" Constitució i el desconeixement del seu país i de la seva realitat catalana. S'ha d'espanyolitzar Catalunya, va dir (encara més) en una de les frases més esperpèntiques que he escoltat darrerament... Ara, la senyora Aguirre, una d'ells, la diu a l'inrevés. Caldria provar de ser seriosos. Potser ens deixem en pau. Potser marxem... sense potser. Fem via, ràpida, ja!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada