No t'enfadis, home!

Dolly Parton deia que "si vols gaudir de l'arc de Sant Martí, abans hauràs de suportar la pluja". He llegit també que un equip d'investigadors de Harvard han comprovat que molts atacs al cor es produeixen en el moment, o poc després, d'una forta discussió. Així que, per conservar la salut... i els amics, cal que no ens enfadem. Recordo que, en una d'aquelles etapes de la vida en què et creus un ésser superior (més a lo Einstein que a lo Florentino...), m'agradava i, fins i tot, em divertia portar la contrària a la gent, discutir, tot i saber que no tenia la raó, fins traspassar els límits de la lògica i el raonament. Després, em costava Déu i ajuda redreçar les situacions, més aviat "fregats" en què m'havia posat.

Un amic, una vegada, em va dir que "Mai he vist defensar la incoherència i l'absurd amb tanta vehemència". El que passa és que, amb aquestes actituds, adquireixes la condició de caràcter canviant i el dubte de la teva bonhomia davant l'afecció. Per tant, val la pena no jugar a ser dolent, ni a explotar, menys encara a ser realment intransigent. Un sempre pensa, com deia el poeta, que hi ha una mida per a totes les coses i, per la vida, no hem d'anar d'antuvi ni amb un ciri ni amb una daga. L'equilibri és sa, com ho és venerar el temple on hi ha la fe i la dignitat. No t'enfadis i, en la coherència, busca els aspectes positius... fan salut, també mental.