Una visita necessària

Avui m'ha vingut a veure el sol, i m'ha trobat com sempre,receptiu, 
també serè i esperançat, tranquil, que no resignat, menys enfonsat...

Ha vingut per sorpresa, inesperat, com sorgit d'un hivern fosc,

i ha dit bon dia al pressentiment i ha beneït a la il·lusió,

i ha fet bones sopes de pa, d'aquell més íntim i preuat...

Avui m'ha vingut a veure la llum i m'ha portat al despertar oportú,

al moment just, precís, exacte, on el somni esclata pètals,

colors i felicitats variades, intenses, úniques...

Avui m'ha vingut a despertar la Teresa,

més aviat el seu somriure fi de pau, i això és la llum i el sol diari...

i, sense obrir els ulls, la miro en plenitud, en silenci profund i expectant,

sense sortir del son ple de somnis per no espatllar el moment...

Avui m'he quedat com aquell nen a qui li han fet un petó generós,

i a la seva cara, a mà de dalt d'un somriure complaent,

han quedat marcats uns llavis.
És petó de sol, llum i llar feliç...