
I si parlem dels calamarcets o dels seus pares en rodanxes, regats i beneïts amb vi de Bràfim, una mica de cabra de tonyina, tomba i tomba, de la barca enfora, complement ideal d'unes navalles d'allà a la Punta de la platja de la Marquesa... i seguim aromatitzant el cos, aquest cop amb un blanc il·lustre, Segura Viudas, vinya heretat.
I ara, ja que em ve de gust cuina del Delta, què tal un suquet d'angules, sense històries, només amb alls i julivert, o unes anguiles de pantena fetes igual, vull dir... igual que ma mare. Unes cuixes de granota, un xapadillo amb allioli... Bé, bon profit, tampoc cal matar ningú...
Pere, encara que m'encanta tot el preixet... passo de les cuixes de granota (potser els que he tastat no estaven ben cuinades)
ResponEliminaDolors M