L'amor és aquí

Un amor de primavera d’estiu esdevingué santa esperança a la tardor per esclatar en plenitud a l’hivern. Primavera d’estiu, tardor ja convivint amb òptimes condicions amb totes les delícies de l’hivern. A vegades, l’amor no marxa, persisteix, román enriquint la relació, pot arribar fins i tot a aconseguir l’excel·lència valorant com cal cada bri de l’existència, cada moment, cada detall que potser no valores perquè l’excés de felicitat et porta a la inconsciència, però pots despertar. L’amor és aquí, ha vingut per a quedar-se… 

Deltebre, sempre bonic...

Miro les Terres del Baix Ebre, de l’Ampolla a Deltebre fins a la desembocadura del riu Ebre. Ara ja tot l’arròs segat, l’espectacle i varietat d’ocells és impressionant, cal aturar el cotxe i observar de prop tanta meravella. A mí se m’esvalota el cor en veure els ibis, que quan jo era petit no n’hi havia, o els bernats, com vam veure l’altre dia en un tancat, només bernats  joves, gairebé de la mateixa pollada, regnant en un tros gairebé tocant al poble. Miro el meu poble, sempre bonic, sempre especial i diferent, ara a la tardor també li veig totes les gràcies… 

Aquest matí feia fred

Estic a punt d’atrapar la lluna amb les mans i el meu somriure va d’orella a orella, diria que arriba el fred, si més no aquest matí hem tingut el primer regal, al sortir de casa se m’ha gelat el nas, però ja portava jersei de màniga llarga i, a més, damunt una jaqueta de mig temps que no m’ha molestat gens ni mica en tot el matí. Aviat, jo ho estic esperant amb deler, canviarem el gaspatxo o el salmorejo per una bona sopa i olla d’aquelles que la Teresa n’és una gran entesa, una mestra de la bona cuina casolana i catalana… 

Anar contra corrent

No sempre el camí fa baixada, ni el vent és a favor, ni a la cara l’acarona pluja fina, ni el sol és sempre aquell que més escalfa. No sempre plou al gust de tots, ni la vida et somriu en cada bri de cosa, ni et ponen totes les gallines per més que les tinguis ben alimentades. No cal tampoc rendir-te a les primeres sensacions decebedores, potser cal activar-te, anar contra corrent quan el corrent és tan injust que sembla voler fer de la vida una malifeta incoherent… 

Pensaments...

Cercaré un vent on esbrinar les meves respostes, i ho faré a la llum de l’estel més preuat que tens a cada ull, i és possible que trobi allò que he sembrat, si més no, sempre ho he pensat així. Diuen que qui sembra vents recull tempestats, però també diuen que si fas bé, bé trobaràs. Ja sé que molts pensareu que això no sempre és així, però us convido a pensar en allò que diu que al cul del sac es troba tot. Bé, el millor de tot és estar en pau amb un mateix. Bona nit a tothom, amics!! 

Per tu i per a tu

Els teus ulls són com una pluja fina en una ànima farcida d’absències. El teu somriure és com aquella llum que és més que llum perquè dona color al sentit i al sentiment. La teva proximitat és aquella sublimitat de somni que té el poeta tot enamorat de la millor essència del bon amor. La teva veu és com aquella música de gotes de pluja fina, teclejades damunt les fulles d’un pi pinyoner, mentre els ocells refilen entre les branques d’una alzina centenària. Tota tu has fet un millor jo, un millor jo per tu i per a tu… 

Anem a Tortosa

Fa una mica de vent, potser no tant com ahir, però avui és una mica més fred i no és gens agradable conduir. Anem a Tortosa i allí ens trobarem amb el nostre fill, ja que ha coincidit que tots dos necessitàvem anar a la capital del Baix Ebre. Bé, farem un talladet i la xerradeta apropiada i, després, ell té avui divendres el soparet habitual amb els amics i nosaltres ja marxarem cap a Tarragona. Tortosa, ara, ja és una ciutat normal però, de petit, era una mena de tortura on només hi anava per a examinar-me lliure o al metge. Bé, ara és una bonica ciutat, tot i que només hi anem molt de tant en tant… 

Estava preparat

Aquell somni que no havia somiat mai, aquell desig que no tenia i que ara em sovintejava de manera habitual. Aquella intenció, aquell sentit gairebé necessitat, com un deure ineludible al que no pots dir que no, que ja toca i que és urgent la teva mancança d’altres coses, i la necessitat de tenir-ne d’altres a les que no hauries de renunciar perquè les mereixes i ja t’ha arribat el moment. Bé, estic preparat, que sigui el que Déu vulgui, estic a punt per a l’amor, vaig dir una vegada, fa molt temps… 

El primer cotxe

És de nit, són les dotze, potser ja un quart d’una de la matinada, vaig amb el meu cotxe, és el primer que tinc, és nou, bonic, una mica esportiu. Vaig conduint pel plaer de conduir, no vaig enlloc, m’encanta de veure les línies de la carretera tan ben il·luminades. Bé, no puc fer molt tard, ni anar molt lluny, demà tinc classe, els meus alumnes m’esperen puntuals a la fila i els he de rebre fresc i ben disposat. Però no m’he pogut resistir a recordar i escriure l’estrena del primer cotxe, el necessitava molt i per fi va arribar… 

No es pot tenir tot

M’hagués agradat tenir un cavall, i una barca al riu, i una bassa amb llisses i anguiles. M’hagués agradat tenir un rall i una reixaga, i potser fins i tot una escopeta, encara que no crec que arribés a disparar mai. M’hagués agradat tenir una granja, però amb els animals solts, lliures i amb prou menjar per poder-los mantenir bé. M’hagués agradat estudiar música, tocar un instrument, un saxo o un violí, i escriure cançons a la llum de la lluna. M’haguessin agradat moltes coses, però n’he tingut d’altres que també han estat força bé, no es pot tenir tot…