Mirar la muntanya

No, no és un parlar per parlar, m'he quedat extasiat mirant la muntanya des de la terrassa de l'hotel, és prop i hi ha diferents tonalitats de verds i diferents alçades d'arbres i herbes. S'escolten sorolls d'esquelles, són ovelles que van muntanya amunt, també al peu de la muntanya hi ha un tancat, on un parell d'eugues també porten esquella, a més a més hi ha un parell de poltres petits, un és molt petit, preciós, de potes llargues i cap de nadó que encara mama… 

Flor i escuma

Aquella flor del penya-segat que mostra, juntament amb la seva elegància, el seu natural mecanisme de defensa… que és pràcticament inaccessible. L'escuma blanca que s'observa al mar em fa pensar amb les roses blanques, el meu mar amic de sempre floreix i, com no podia ser d'una altra manera, ho fa en rosa i ho fa en blanc… i a mi, quan admiro la immensitat blava, a més de preciosa la contemplo perfumada i neta, sobretot a l'hivern ventós… 

Esmorzar d'amics

Hem tornat a anar al Serrallo, al bar dels Pescadors, tres hem menjat calamars a la planxa, amb quatre fesols i una tomaca amanida partida, i un altre tonyina a la planxa, sempre n'hi ha un que és quelcom diferent. Dos bevem vi negre i dos blanc i després hem fet unes postres de músic, dos cigaló de conyac, un tallat i un no pren cafè, però això sí, avui no hem perdonat el xarrupet d'herbes. Bé, només és un cop al mes. Com sempre, el millor ha estat la bona companyia i estar tots amb bona salut… 

Embotits

Nosaltres som més de pernil i formatge, però quan som per les comarques d'Osona o del Ripollès, sobretot per Ripoll o Vic, ens apuntem als seus embotits, que els hi trobem totes les gràcies del món, després possiblement ja no en mengem més durant la resta de l'any, però al seu moment li fem bona festa al bull tant blanc com negre, a la secallona, a la botifarra d'ou, al fuet i altres varietats que fan, totes espectaculars de bones que son. Un bon assortits d'embotits variats, amb pa de coca o de vidre o de pagès, amb tomàquet, i un bon vi negre és tot un plaer. Déu ni do també els formatges d'aquestes terres, genials… 

Som a Tarragona

Hem fet un viatge de tornada sense entrebancs ni retencions i ja som a casa a Tarragona, fins i tot ja he fet la meva primera migdiada a la meva butaca inclinable. Sembla que la màgia continua, m'ha trucat un amic per dir-me si m'aniria bé d'anar a esmorzar amb els companys, ja que sembla que a tots els hi va bé, i com no tenim cap revisió de xapa i pintura, he dit que sí, evidentment, així demà bona festa d'amics. Al mateix temps comencen les festes del barri que duraran tot el cap de setmana. Comencem mes… 

Sons de vida

He escoltat soroll d'aigua corrent, el riu Ter neix per aquí prop, baixa cofoi i eixerit degut a les darreres pluges, que per aquí sembla que han estat generoses. He vist vaques en llibertat, són com una mena de debilitat per a mi, m'encanten, sempre m'aturo a veure-les de prop, també he vist ovelles esquilades, sense llana, però igualment campant lliures pels verds propers al seu estable. Són sons de vida de la comarca del Ripollès… 

Han guanyat els meus equips

Bon cap de setmana esportiu… els meus equips, Barça i Girona, han guanyat els seus partits a domicili. El Girona a Sevilla per 1-2, la qual cosa té molt de mèrit i a mi aquest equip ja m'acomença a tenir una mica el cor guanyat, amb un entrenador compromès i que en poc temps ja parla català. El Barça ha guanyat a Villarreal per 3-4, amb un ritme de partit molt variat, on s'ha imposat la pegada del Barca i ha destacat un noi de 16 anys que es diu Lamine i és boníssim… 

Camprodon i homenatge

Esmorzar a l'hotel, espectacular per cert, i després pensem passar el matí a Camprodon, que tot i que ja hi hem estat, sempre és visita obligatòria. Després ja anirem cap a l'hotel, on avui pensem fer-nos un homenatge dinant al restaurant gastronòmic de la casa, fent un àpat que ja el tenim pensat i que serà la cloenda de l'estada al hotel Grèvol de Llanars. Ens hem decidit per l'espatlla de cabrit feta a la baixa temperatura i uns entrants de pernil ibèric amb pa de vidre i, fins i tot, aquest cop ens farem treure una ampolla de Gotim Bru (Costers del Segre) que sempre fa bon joc. De postres un caneló de mel farcit amb crema de mató, una autèntica delícia. Per acabar un cafè curt i aquí, vist el que hem vist fins ara, ja tinc els meus dubtes, però la resta pinta força bé, serà un bon homenatge. 

30 d'agost

Avui fa 16 anys que va traspassar el meu pare, un bon home, un bon pare, una persona senzilla, humil i amb una capacitat per a estimar a la família digna d'admiració. Un petó al cel, sempre present al meu cor per sempre més. El mateix dia va néixer Tessa, filla de la meva cosina Teresa Margalef, una delícia de criatura, que compleix 8 anys, plens de vida i bons estudis, i sent molt estimada per tota la família. El iaio Pedro, des del cel, ens ajudarà a tots per poder veure com les nostres nenes pugen com una clavellinera, com diria la iaia Ton. Salut per a tothom!! 

Molló i Prats de Molló

Acabem de muntar la ruta de demà… esmorzarem a l'hotel i anirem fins a Molló, farem alguna foto i un passeig per estirar les cames, i ens aproparem a Prats de Molló, que ja pertany a França, allí dinarem, suposo que ens entendrem amb el nostre francès del batxillerat. Abans anirem a veure un parc d'animals propis del terreny, que ens han dit que està força interessant. Bé, tot és prop de l'hotel, a menys d'una hora, i a la tarda encara tindrem temps de fer un tomb per Llanars i veure millor el poblet.