Ous ferrats

Com diu la cançó, un ou ferrat i una sardina era un clàssic per esmorzar, tot i que a mi la sardina, la típica arengada salada, m'agradava amb tomàquet fregit, també amb una baldana (botifarra d'arròs), i per a clàssic, un parell d'ous ferrats amb patates fregides… L'ou ferrat de l'arròs a la cubana, ous ferrats amb bacó o senzillament un parell d'ous ferrats amb una bona llesca de pa per a sucar. Diria que lliguen amb gairebé tot, recordo que a vegades la Teresa, quan fa un suquet de gules, sol escalfar un ou i ho fa amb molta tècnica per a què es pugui sucar sense problemes.

Molt edificant

La nena juga a l'arbre de cordes, s'està enfilant amb una certa habilitat, es penja agafada de les dues mans i deixa anar els peus, després, com si hagués fet una genialitat, li pregunta al seu pare si creu que hi ha alguna nena que fora capaç de fer alguna cosa així i el pare li contesta que amb pràctica i entrenament sí que ho podria arribar a fer i, a més, aprofita l'ocasió per explicar-li que treballant i amb esforç es pot arribar a fer grans coses… Ho he trobat molt edificant, gran pare, sí senyor, molt gran!

Empiocat

Sembla que estic una mica empiocat… Tot i la vacuna de la grip, cada any toca una mica de referència, comença per la gola, allò de la raspera i la veu estereofònica, després en pren part el nas i fins i tot uns llagrimots que surten dels ulls, sense cap motiu degut a alguna emotivitat manifesta, i hem de recórrer al Fluimucil, bé, també un Efferalgan, que és allò que serveix gairebé per a tot, i a córrer… Normalment no tinc febre perquè, aleshores, ja et toca allitar durant uns dies i això ja et fastidia una mica…

Una "xinadeta"

És diumenge toca menjar xinès… per dinar, vedella amb bambú i bolets xinesos, amb una amanida verda, amb aquell vinagre dolç tan bo, i un rotllet i, per sopar, pollastre amb ametlles, tot acompanyat amb arròs tres delícies, que li escau prou bé, de postres taronja a dinar i poma a sopar, a dinar un bon cafè curt i a sopar no en prenem. És una manera de no caler pensar en fer el menjar i fer més plaer del plaer del dia festiu, nosaltres ja ho hem batejat, solem dir… el diumenge ens farem portar una "Xinadeta".

Els rosers de la mare

La imatge dels nostres sis rosers, un de vermell, un de groc, un blanc, un gaspejat, un de dos colors i un de color de rosa… La felicitat de la mare, que sempre en tenia una gran cura de tots ells, fins i tot els parlava amb una certa complicitat, elles, les roses, li responien amb una vistositat lluminosa, amb uns pètals i un aroma que feia del jardí un paratge molt encantador i super meravellós… La mare era feliç!!

Bella inmensidad

Cuando pasan unos días y dejó a la luna tranquila, 

tal parece que me falta algo… 

me quedo menos lúcido sin su magia resplandeciente. 

Hoy que se han calmado los fríos y la noche parece más plácida, 

la espero en mi ventana estratégica, ella acude fiel y generosa 

y hablamos de la felicidad del amante de la noche, 

de la paz de la playa, del silencio de las olas… 

que, cual hilo musical del amor, armoniza la calma serena 

de la más bella de las inmensidades, de un azul cielo maravilloso…

 

Entrepà de truita

La mare em feia algun entrepà de truita per a l'hora del pati, quan anava a l'escola de petit, de jove quan estudiava, me’n feia algun per sopar i, ja de profe, algun cop a l'hora del pati, també me’n feia algun amb unes olives verdes. Ara, a casa, ja de jubilats, la Teresa i jo, quan el Barça juga a les nou del vespre, a la mitja part, alguna vegada ens fem un bon entrepà de truita d'un parell d'ous i unes olives negres. Bé, per mi un molt bon sopar...

Carrers mullats

Diria o estaria bé, o si més no a mi m'ho sembla, que fora bo que abans de mullar els carrers, primer escombressin bé i que a les deu del matí no és gaire bona hora per a nosaltres perquè, algun cop quan anem a esmorzar, hem estat a punt de relliscar i hem d'anar molt en compte per a no fer-ho. Bé, quan vaig a caminar, els dies que faig ciutat, estaria bé que la neteja i el reg pels carrers de vianants es fes a hores menys transitades. Avui plou i també han regat els carrers, potser no calia…

Galetes

Ara ho he de racionar, però sempre m'han agradat molt unes galetes amb el tallat de la tarda, o fins i tot quan feia el café amb llet del matí. Si són de xocolata, rebones, de sagí, amb mantega, de pasta fullada, amb ametlles, pinyons, cabell d'àngel etc, etc. On esmorzem ara, a vegades en mengem unes, amb recepta alemanya, que són espectaculars, però l'amic del bar no ens vol dir la recepta, és un secret de la seva àvia…

¡Claro!

Y, en mi vuelo, me gustaría llevarte a ver los atardeceres

…más rojos y hermosos con los que nunca soñaste, 

y luego extasiada con la belleza de tan sublime contemplación, 

mis alas pondrían rumbo a un campo florido de naranjos, 

hermosa frondosidad verde punteada por maravillosos azahares blancos,

para que su aroma te despertara… pensando que estás en aquel paraíso 

…con el que siempre soñaste, y yo en él y tú conmigo, claro.