Angules

De petit, sempre m'agradava escoltar la gent gran, especialment als avis. A qui més vaig tenir la sort de gaudir va ser l'àvia materna, tot un pou de ciència rural i coneixements del poble. Ella em parlava, per exemple, de les angules, que les menjaven com si fóssim fideus... deia que passava una senyora amb un carro amb una tina plena d'angules i les venia a deu cèntims cada mesura on n'hi havia gairebé un quilo. Les posaven a assecar damunt d'un canyís i en posaven un pessic a qualsevol menjar...

 

Pedazos de cielo

La margarita dijo sí, la luna me guiñó un ojo

...y tu cara se llenó de sonrisa. 

Músicas de campanario, antes campanas de gloria, 

y de fiesta, suenan alegrías. 

Amanece el amor en mi alma, llueven nubes de caricias, 

que abrazo abriendo todas mis ventanas del corazón…

Suspiros en vuelo celebran el encuentro de la afinidad, 

y en el suelo rocíos de colores, 

son pedazos de tu cielo y de mi cielo, del nuestro...

 

Tus ojos

 Veo en tus ojos un maravilloso misterio,  

una inmensidad por descubrir, 

un océano de gozos danzantes 

al compás de mis suspiros galopantes. 

Veo en tus ojos aquella sonrisa que raya lo sublime, 

gracia afín que se elevó de las cerezas de tus labios. 

Veo en tus ojos toda la miel de las delicias, 

toda la dulzura del cariño, todo el sabor de los besos... 

que se dan las almas nobles en los anales del amor.

 

Bonic ocell

A vegades m'agradaria saber-ne més de tot plegat per poder contar les meves observacions amb més contingut, però aleshores potser perdria la meva espontaneïtat original i natural. Avui he vist un ocell, una mica més gran que un pardal, amb la cua molt més llarga, més estilitzat i d'un gris lluent preciós. M'ha fet gràcia perquè és desplaçava corrent a gran velocitat, no fent saltirons com altres ocells. Bé, no sé què era però ho he vist així i així ho explico. Llum, més llum, va dir algú que ja en tenia...

 

Un rapero

En el paseo de hoy he visto el patio del colegio, con niños y alguna gaviota, que ja se mueven entre ellos como Pedro por su casa. En el tejado de una pequeña casilla que da acceso al parking de los bloques nuevos, he visto un chico que declamaba y otros que lo grababan, tenían buen aspecto, luego los he visto en la fuente de la plaza y ya he podido oírlo mejor... disparaba palabras con una cierta gracia e incluso con alguna buena rima ocasional. Me ha gustado, hacía buenas reivindicaciones, así con un lenguaje sudamericano, gesticulando bien con las manos y el cuerpo y luciendo su carita de niño muy despierto...

 

Cigrons

La Teresa és un espectacle a la cuina, bé, és genial en general, però avui toca cuina. Ha fet cigrons amb bacallà a trossets, gambes petites pelades i brou de verdures, el cas és que ha resultat boníssim. Solem fer alguna menjada de llegums, les llenties també les sol fer espectaculars, amb una mica, no massa, de pota de porc, i fins i tot els fesols en algun empedrat, però això més aviat fresc i a l'estiu. Bé, sembla que ha parat de ploure i, tot i el fred, avui a Tarragona ha sortit un sol encisador i hem pogut baixar a comprar i caminar una mica. Ens encanta fer un passeig...

 

Ull!!

Això de la pandèmia sembla que sigui alguna història que t'expliquen per fer-te por i reprimir les teves expectatives, sobretot si no tens cap cas a la família o als amics, sembla com allò dels accidents, que només passen als altres. Bé, dit això, cal prendre totes les mesures sanitàries que ens aconsellen, més que les polítiques, i contribuir de manera efectiva a poder eradicar d'una vegada aquesta lacra tan lamentable. Cal procurar el correcte funcionament individual per poder moure's a nivell col·lectiu amb tota bona llibertat i a gust… 

 

Buena gente

Hay gente amable, educada, que conocen perfectamente todas las normas de cortesía y de buen trato, tienen siempre la sonrisa a punto, los brazos abiertos, la palabra precisa y adecuada… Tienen como una voz especial, como salida de un amplificador, un altavoz que clarifica los sonidos y los hace bellamente audibles. Es la voz del corazón, amigos, hay buena gente dónde menos te lo esperas, o donde menos lo aparenta...

 

Desgraciadamente...

Y en el patio del colegio, el jefecillo y los aplaudidores, y el acosado... parece como una inconsciencia pero siempre hay que atacar a alguien. Y el mandamás se envalentona, y los pelotas hacen méritos para merecer la consideración del pequeño déspota, y el acosado cada vez está más desamparado, aislado, solo… Esto que parece de película cruel, pasa con más frecuencia de lo que la gente cree, desgraciadamente...

 

Adoro mis silencios

Y, en el silencio, alguna voz de ánimo,

osadas, de esas que se atreven, 

que tienen alguna cosa que mejora el silencio. 

Siento el tibio calor de un beso tembloroso, 

tan de alma que habla en verso... 

delicias sublimes, audibles apenas.

Oigo una sonrisa errante, 

como si pasara por allí por casualidad, 

es una sonrisa de acceso, de afinidad. 

Adoro todos mis silencios... 

tan bien acompañados siempre.