Tarragona

Diuen que a Tarragona fa bon sol i a fi de bé que ho és bonica i brillant aquesta ciutat. Sempre recordo que quan estudiava Magisteri a l’escola Normal deia que m’agradaria molt poder arribar a viure aquí… i la vida, que sempre fa molts tombs, em tenia destinat complir aquest somni de joventut. Tarragona és com un poble gran, amb algunes barriades molt significatives que li donen un toc de qualitat i varietat. La Tarraco romana, la Mediterrània, la preciositat de Costa Daurada i la seva gent encantadora fa d'aquest indret un autèntic paradís per viure i per gaudir… 

Un somriure emocionat

Faig un petó al cel, i un altre, i un altre… i m’aturo a pensar en les persones que m'han anat deixant al llarg dels anys, alguna per allò que diuen que és llei de vida, sobretot avis i pares, però d’altres, com la cosina i sobretot companys de feina, ho han fet per malalties sense solució. Penso que la meva vida ha estat completa i complaguda amb aquestes persones, ara, diria que n’estic vivint una de nova, de jubilat, que sovint em convida a ver un cop d'ull al passat i m’arrenca un somriure emocionat… 

Supercampiones

El Barça de futbol femení ha guanyat el primer títol de la temporada. És allò que mai em cansaré de repetir, guanyar al Reial Madrid és sempre especial i, tot i que ja són força competitives, amb el Barça no poden. Bé, nou títol i primer objectiu al sac. Veure a Patri fent de Patri, és el millor regal per al futbol, la Vicky impagable i la resta, totes, a un molt bon nivell d’entrega i compromís. Ja fa uns anys que gaudeixo d'aquest equip. Visca el Barça i visca el seu gran futbol, sou les millors… de llarg!!
 

Un desliz

En el frío, el cielo gris, la lluvia suave, de todas formas Barcelona sonríe y, sin darme cuenta, me he puesto a escribir en castellano… vale, no pasa nada si alguna vez utilizo la lengua de Cervantes, aunque seguramente la maltrate un poco. Siempre he proclamado mi respeto por todas las lenguas y una de mis frustraciones más acusadas ha sido no poder conocer mejor, para poder escribir, en inglés o en francés. Bien sabido es que uno se siente mucho más cómodo con el idioma catalán, que es la lengua de mis mayores y de grandes poetas y escritores que la proclaman y defienden como un gran tesoro… 

Un acabament digne

Diu el poeta que els somnis, somnis són, però també diu que tota la vida és somni. I jo somiava en ser un futbolista com en Kubala i, després, en poder arribar al la universitat i ser un mestre com Don Santiago Candela, i després somiava en poder estimar i ser estimat per una dona amb la que pogués parlar de tot, amb gran respecte i convivència plena. Somiava en ser feliç i fer extensiva la meva felicitat, vull dir contagiosa, i fer del somriure i la bona voluntat un acte quotidià. Somiava, i continuo somiant, en tenir un acabament digne, sense patir ni fer patir, amen!! 

Som a Barcelona

Som a Barcelona, plou i fa vent, trona, se sent aquella remor de la tempesta, fins i tot una petita calamarsada tecleja els vidres de la finestra de l’hotel. Bé, sembla que el més fort d’aquesta esbravada ja ha passat, perquè la idea que tenim és anar a sopar al restaurant Can Punyetes, que no hem estat mai, però només pel nom sembla que pot ser divertit. Abans he pogut seguir pel mòbil el partit del Barça contra l’Oviedo, una primera part molt fluixa, però una segona amb uns tres gols espectaculars… 

La dolcesa de l'amor

Cercava la llum i l’escalfor del sol, quan la llum dels teus ulls portava la dolcesa incorporada. Era aquella mirada convincent, ferma i directa, penetrant, certa i totalment neta. Què bonica és la vida, sobretot quan els arbres no et fan nosa per a veure el bosc. Cada arbre és un ésser viu, únic i especial, que forma part de la bellesa total a contemplar, que es diu bosc. I en aquest bosc jo cercava la llum del sol, quan la llum dels teus ulls portava la dolcesa incorporada, era la dolcesa sublim de l’amor… 

Primavera d'hivern

És temps de jaqueta de pell i nas vermell, temps de l'esternut, brou i cafè, foc, foc al terra amb llenya de bona olor i bona brasa, bona carn, bones carxofes, bona, excel·lent escalivada. És el temps de la meva gorra de vellut, aquella que fa que em sembli a Pío Baroja, temps de l’entrepà calent o el cafè amb llet a prou temperatura per escalfar el cos com cal. És temps per estimar a l’estimada, sempre és temps per estimar, però sembla que el fred propicia l’abraçada i fa créixer una nova primavera, primavera d’hivern. Bona nit, torna el fred, ull!! 

Calçotada

Ens encanten els calçots, tot i això no solem abusar de les calçotades per tot el que comporta menjar-te tot el que es serveix. De totes maneres, aquest dijous hem fet la primera de la temporada, ha estat a les Tines de Renau, on fan una bona salsa, els calçots són de bona mida i els fan al punt, i la carn d’aquest poble ens té una mica el cor guanyat, així com un porró de vi negre del país que ha entrat prou bé. La propera, sempre en solen fer un parell per temporada, potser anirem a la Montoliva, que també ho fan molt bé. Hem estat molt ben acompanyats de la nostra bona amiga i de la seva filla petita. Sempre un plaer. Bona nit a tothom!! 

La primera rosa

I jo la mirava amb una certa curiositat, com aquell que contempla la puresa trobada en la innocència més exquisida. Tenia la sublimitat i la tendresa del brot que s’obre pas, ple de curiositat i necessitat de viure, en la primavera que sempre promet cants de vida i esperança plena. I jo me la mirava, i m'apropava i preparava l’abraçada protectora, i em feia fort i comprensiu, i cercava la paraula justa i l'actitud més sana i convincent… Ella tenia la gràcia de la primera rosa, ella ja era propietària del meu jardí d’amor. Bona nit amics, sembla que la llevantada va de baixa, ja toca… 

Entre l'espectacle i la tragèdia

Ni la lluna està massa crescuda, ni la mar en calma, és tot un espectacle veure les ones exaltades i enfilant-se sense control més enllà de la lògica. És també, i sobretot, un perill per a tot aquell agosarat que es juga la vida per poder fer una foto. Molts pobles costaners estan inundats i el trabucador, com sempre, a fer punyetes i el Delta en plena regressió, i el més trist és que no es fa cap esforç per cercar alguna solució eficaç. Bé, una cosa és gaudir de l’espectacle de la mar brava i l’altra el perill i les destrosses que poden arribar a fer aquestes llevantades. Salut i pau!! 

Sempre al cor

Avui el got està mig ple, no només me'n queda mig, l’ànim no es perd així com així i el fet de contemplar un nou dia, cada dia, és el meu millor regal. Val la pena obrir els ulls, sempre penso que tinc molt per veure, fins i tot allò tan vist té el regust del millor gust de sempre. Soc d'aquelles persones que he tingut la sort de tenir una Teresa en la meva vida, aleshores anem de la mà, fins i tot quan no anem enlloc. Entre nosaltres, el cafè de cada dia, després nosaltres sols, ja hi som tots, la resta sempre resten al cor. Compte amb la llevantada amics, salut i pau!! 

Un amor de riu i mar

Un amor de mar i riu, un cel de blaus radiants amb alguna incursió rogent de vent d'aquí. Se sent el raucar de les granotes, un vol de flamencs traspassa el riu Ebre, soc prop de la muntanya més alta de Deltebre, fa dos metres i mig, però des d’allà pots veure l’entrada del riu a mar i això és un gran espectacle, un amor de riu i mar, un amor de Delta, un amor de Delta de l’Ebre, a Deltebre, evidentment… Molt bona nit amics!! 

Plou bé

A Tarragona plou bé i a mi m'encanta la pluja moderada, que cau amb parsimònia però que no atura a la gent per poder passejar, amb impermeable o un paraigües, amb un cert plaer. L’aigua és vida, com diem pel Delta de l’Ebre, si la pluja cau amb control i sense fer mal és, tanmateix, vida. Bé, he anat a esmorzar tot i l’amenaça del mal temps, el premi ha estat un entrepà de braó amb mostassa, espectacular… Bona nit!! 

Aniversari

Hem anat a Cal Joan per a celebrar l’aniversari de la nostra amiga de l’ànima. Evidentment hem fet el seu menú especial, amb l’arròs de rap i cloïsses amb allioli, que cada cop el trobo més bo, espectacular i al punt, i és que a més de què el producte és molt bo, el cuiner és de primer nivell. D’entrants, hem fet aquella safata amb tot de delícies de mar, amb un romesco i un allioli, també del millor que pots trobar pel Serrallo. Ens hem begut una ampolla de 4G, un garnatxa de Batea de gran qualitat. Però com sempre el millor ha estat la bona companyia de la nostra amiga, una persona entranyable que ens estimem moltíssim. Per molts anys!! 

Un altre bon dinar

Cabdells d’enciam amb anxoves i uns bastonets de pa amb una oliva farcida enganxada d'una punta, bé és una amanida fresca, agradable i lleugera. De segon unes carxofes que, tot i no ser a la brasa que és quan són realment bones, estaven delicioses i de tall hem menjat fetge de vedella, que diuen que porta molt de ferro. Recordo que de petit la mare me’n solia comprar de xai, però el que compra la Teresa algun cop és de vedella. Bé, una taronja del meu hort i un bon cafè i a córrer. Un altre molt bon dinar amics… 

Un caire romàntic

M’encanta l’olor del romaní, m’agrada passar la mà per damunt i sovint, cosa que potser no hauria de fer, arranco una branqueta, bé potser dues, perquè una li porto a la Teresa i, aleshores, tots dos recordem algun passeig pel bosc de proximitat de Tarragona on l’olor de la vegetació de la Mediterrània ens captiva i gairebé ens abraça com a visitants habituals. Prop sempre sol haver-hi farigola, que també té un aroma prou agradable però, no sé perquè, el romaní té un caire romàntic encisador… 

Roba d'abric

Aquests dies ha fet fred de debò i se suposa que aquesta setmana dels barbuts, com diu la tradició, en continuarà fent i, aleshores, cal abrigar-se. Jo recordo, perquè en feia riure, els calçotets llargs, fins als turmells, que es posava el pare per anar al treballar en bicicleta a una pesquera de l’Illa de Buda. Jo encara soc més exagerat, tinc un jersei pelfat per dins i també uns pantalons en les mateixes condicions, bé, en tinc un parell de cada, i em sento ben protegit, a part d’un bon gorro que tapa les orelles, uns guants de pell i unes bones esportives per caminar lleuger. Bé, tot a punt, només manquen unes cames de vint anys, però ja les vaig tenir… 

Visca el Barça!!

El Girona ha guanyat a l’Osasuna i surt i es consolida fora de la zona de descens. El Barça femení li n'ha fet dotze al Madrid CF, amb un gran nivell i amb incorporacions del filial molt interessants, com ara la Carla Julià. I la traca final ha estat la final de la Supercopa d’Espanya. Dic el de sempre, guanyar al Reial Madrid, per a un culer de naixement com jo, és un plaer d’aquells que em dura molts dies, se m'escapen somriures per tot arreu, trec i faig onejar per la terrassa la meva bandera del Barça gegantina i procuro no abusar dels meus amics merengues, però els faig comprendre que avui, com a equip, el Barça és molt més equip i majoritàriament amb jugadors formats a la Masia. Bé, estic futbolísticament molt satisfet… 

M'encanta recordar

I la nit esdevenia matinada i el somni es complia, tu venies amb la teva motxilla de penjar al coll i jo t'esperava amb la bici, i aleshores les penjaven totes dues al manillar, i jo baixava de la bici i tots dos caminàvem cap a classe i, per mi, semblava que no hi havia res millor al món que aquell moment amb tu. Eren aquells temps de la primera primavera adolescent on totes les coses es mesuraven en termes del mes absolut dels absolutismes. O tu o res, després, sovint tot queda en un bon record. A mi m’encanta recordar, ho gaudeixo molt… 

Una genialitat de dinar

Soc d’aquelles persones que, a més de menjar per viure, també visc una mica, bastant, per a menjar. Tot i que he d’anar molt amb compte perquè el sucre i el colesterol tenen tendència a alterar-se amb facilitat, encara que ho tinc força controlat, gairebé cada àpat és converteix en un gran plaer i, a més, tinc la sort, com ja sabeu, de tenir una gran cuinera de capçalera i això és molt d’agrair. Acabem de dinar, prenem cafè, i com sempre el meu estómac està feliç com un anís, avui hem menjat uns musclos al vapor i una orada al forn, una genialitat de dinar… 

Amor genial

Amor d’hivern, si és que hi ha un amor per estació, però és que aquell nasset vermell, aquella llàgrima ploranera de fred, aquella bufanda d’abric gruixuda i feta a casa que em feia sentir tot plegat com la brasa més important d’aquell braser d’amor. Doncs sí, va ser un amor d’hivern, on anàvem sempre de refugi en refugi, sempre prop del cafè i de la sopa i, com no, de l’abraçada, que era el millor de tots els refugis esmentats. Amor d'hivern, si és que hi ha un amor per estació, amor sempre genial… 

Un cartró de vi

Un jubilat s’atura a parlar amb un sensesostre, jo era prop i vaig poder seguir la conversa: “Avui tens algunes monedes i podràs comprar-te un bon entrepà… no gaire perquè si em passo no tindré prou per al cartró de vi”. Escoltant això em va fer pensar una mica i vaig arribar a una conclusió: beure vi, tenir un cartró de vi, suposa perdre una mica el sentit de la seva realitat, així, mentre dorm no és conscient, ho considera el seu regal del dia a dia. M'omple de tristesa, l’alcohol no resol cap problema i et castiga amb d’altres de nous i molt greus de difícil solució… 

Recordo amb gran plaer...

Soc de Deltebre, la qual cosa és un orgull i jo sempre n’he estat cofoi de proclamar-lo. Recordo haver anat en bicicleta per la vora del canal mentre passava el carrilet de La Cava a Tortosa. Recordo banyar-me al tubet del Cartero i després al canal gran de l’esquerra de l’Ebre, i recordo a les vaques més famoses que es deien “la Curra i la Camarera”. Recordo les xufles i el torró de “Xerta avellana que se come sin gana”, i també el cine d'Arturet i el cine de Dalt, on van fer les primeres pel·lícules de “destape”. Recordo el camp de futbol de la Mingola, on La Cava va arribar a jugar a tercera divisió. Bé, soc gran, però recordo amb plaer… 

Dinaret a Salou

No tenim gaire tendència a anar a Salou, encara menys a l’estiu on és difícil circular, però avui hem fet una petita sortida per dinar. Hem triat un vi del Montsant, prou bo, i uns calamarcets que entraven molt bé, però hem caigut amb la temptació de demanar un arròs del senyoret i ha estat un fracàs total, i mira que ho sabem, però estava passat i amb els ingredients congelats i d’un gust no massa agradable. Bé l'únic arròs que trobo bo és el de Cal Joan del Serrallo. De postres hem fet una crema catalana molt bona i un cafè que es podia beure. Bé, a Salou a l'hivern encara es pot anar i te n’adones de com ha crescut aquest poble… 

Carta als Reis

De petits anàvem a fer herba per als cavalls, tot i que a la Bíblia no els anomena ningú, però abans havíem escrit la carta als Reis on demanàvem els nostres regals somiats. Recordo que ja de més gran continuava fent la carta, però ja tenia en compte les minses possibilitats econòmiques que teníem a casa, tot i això, mai em va mancar aquell tros de cor dels meus pares que sempre ho van fer tot per mi. Avui, la carta als Reis seria d’agraïment per la dignitat amb què vaig vivint la jubilació i demanaria un acabament digne sense patir ni fer patir. Molta salut a la Teresa i al Pere, el nostre fill, i molta pau al món. Sobretot que la joventut reaccioni a temps per evitar la nefasta deriva on semblen encaminats… 

Més Barça!!

Reconec que l’Espanyol aquest any està força bé i potser ha merescut alguna cosa més en el partit d’avui contra el Barça, però s’ha trobat davant un molt bon porter que ho ha aturat tot. El tracte a Joan Garcia m’ha recordat a allò del nen que va llençar una pedra a una perera i l’arbre, generós, li va regalar una pera, doncs igual, Joan al tracte rebut ha respost amb una actuació memorable, pròpia dels millors porters del món. Avui diumenge i per acabar-me d’arreglar el cap de setmana, el Barça de bàsquet ha guanyat a la pista del Reial Madrid, cosa que feia anys que no passava, i és que aquest Pascual és un gran entrenador, el millor. Visca el Barça sempre!!
 

Nevarà?

Quarts de sis, gairebé és fosc, tot i que el cel sembla una mica com a emblanquinat. Les notícies meteorològiques ens han il·lusionat una mica, diuen que podria nevar fins i tot al Delta de l’Ebre i aquí a Tarragona també podríem veure la platja blanca. Veurem, de moment semblen donar-se aquelles condicions prèvies a la nevada. M’agradaria poder baixar a la plaça i fer un ninot de neu amb un nas de pastanaga com quan era un nen petit. Bé, diuen que l’any que neva serà un bon any… 

Anar a fer un cafè

Ens veiem, un somriure al cor, anem de la mà pel carrer que fa baixada, fem un cafè que és allò que es fa per compartir amb algú aquells moments que semblen ser especials, únics… Parlem amb els ulls, ens mirem de fit a fit, les mans amb les mans també deien la seva, era una conversa de silencis, un t’estimo al vent, un pols de sucre al cor, una pau d’amor… Anar a fer un cafè, quan el cafè sembla beneir amb el seu aroma tanta felicitat evident. Uns Reis ben carregats de pau i salut, amics!! 

Dinar de Cap d'Any

Dinar familiar, aquest any ha estat a Tarragona, dinar d'autora, on la Teresa ha brodat allò que el nostre fill anomena “menjar de mama”. Així que, tot i que sembla que no toca, la sopa de galets ha estat magistral, boníssima, i els canelons de rostit a la cassola, únics, tot un plaer per als sentits. Davant hem fet una mica de pica-pica lleuger, però de molta qualitat, per beure un “Gran busca raons”, de Costers del Segre, i per desitjar-nos un bon any 26 un cava Freixenet que, tot i que no és sant de la meva devoció, estava deliciós. Bé, “Un gran 2026 a tothom”... 

No tot és allò que sembla

Penso en aquell depredador de discoteca, aparentant molta menys edat de la que té, que va conquerint tota la innocència que troba al seu abast, em recorda a la Amanita Phalloides, aquell bolet que té una aparença preciosa però que és altament verinós. Així, hi ha moltes persones de bones maneres i d’una educació exquisida però amb les quals has de tenir cura de no girar-te d’esquena perquè té la claven fins al puny, són allò que anomenem sepulcres blanquejats per fora però per dins són negres de cor. Bé, dit tot això, a la vida també et trobes persones que valen molt la pena. Molt bon any a tota la gente de bona voluntat, bons amics!!