Sant volem

Si reservàvem avui pel Tenedor al restaurant Les Tines de Renau, guanyàvem més de 2000 yums, que tenen descompte per a un proper àpat. Bé, hem trucat a la nostra bona amiga i… cap a Renau. Dos hem menjat xató i una amanida de ventresca, de segon tots tres conill a la brasa que estava espectacular de bo. De postres dos taronja i un, que s'ha passat una mica, mel i mató. Hem begut aigua i cafè, que estava prou bé. Hem estat fresquets i bé i en immillorable companyia. Propera celebració, Sant Pere, que serà el sant del meu fill i el meu. Anirem al restaurant Les Veles, a Calafat, que ho fan molt bé… 

Lluna plena

Hi ha lluna plena, calma, pau i bé, hi ha silenci, silenci de veus harmonioses que només les pot escoltar l’ànima. S’està bé, a gust, convida a escriure tot i la calor. Demà a les platges l’espectacle està servit i jo no hi aniré, però em recrearé en recordar-ho des de la pau tranquil·la de l’aire condicionat, o fins i tot des de la bicicleta estàtica. Però ara, avui, hi ha lluna plena, maca, lluenta, plena de bon sol del dia… 

No ho he trobat bé

L’àvia o la besàvia, ves a saber, perquè la senyora, molt ben arreglada, sembla prou gran, porta una nena d’uns tres anys. La conversa que porten n’ha cridat l’atenció i, com sempre, m’ha marcat l’orella: “Si te vuelve a empujar, tu también le empujas”, li diu a la nena. Bé, és allò de la llei del Talió: ”Ojo por ojo, diente por diente”. Evidentment no ho he trobat encertat, la bona senyora tenia alguna explicació molt més edificant que no fomenti d’alguna manera la violència. No, no m’ha agradat gens ni mica i m'ha deixat un mal regust i les ganes de dir-li quatre coses… 

Esmorzar d'amics

Cada cop ens costa més trobar una data que ens vagi bé a tothom, ja que estem en aquell temps on les revisions de “xapa i pintura”, és a dir, visites, analítiques i controls generals, són freqüents. Però avui sí, tots quatre, puntuals, cap al restaurant Els Pescadors, on hem esmorzat calamars i sardines a la planxa, amb un vi negre del Montsant que hem trobat molt bo. Hem fet un músic amb moscatell i alguns fins i tot ens hem atrevit amb un cigaló de conyac. Bé, com sempre, trobar-te amb bona gent és molt edificant. Esperem que el proper sigui aviat i amb bona salut… 

Boig de mar

Mai he estat un boig de mar, vull dir com aquells que esperen les primeres calors per anar-se a remullar. Per a mi, i des de sempre, sol, sorra i aigua salada formen un combinat que, a la llarga, acaba per resultar-me desagradable, però això no vol dir que no entengui la falera de la gent pels banys de mar. Com ja he repetit tantes vegades, a mi el mar m’agrada a l’hivern, on també hi ha dies de tota mena de temps, i contemplar-lo des del penya-segat és un autèntic plaer per als sentits… 

Estic content

Avui he anat a la meva doctora, que em controla els nivells de sucre, colesterol, triglicèrids etc, i sembla que tot està correcte, així que la meva prudència en el menjar, l’exercici i el saber fer de la Teresa a la cuina estan donant molt bons resultats. Hem sortit de la consulta a les dues de la tarda, així que hem anat a dinar a un restaurant, però continuant amb la dinàmica positiva de no ingerir massa hidrats i fer anar com cal la planxa, la verdura i la fruita. Bé, pròxima analítica d’aquí a sus mesos i a seguir fent bondat. Repeteixo, estic molt satisfet d’aquests resultats, que durin… 

Gaspatxo blanc (ΤΖΑΤΖΙΚΙ)

La Teresa cavalca un altre cop, ara anem a eliminar els hidrats de carboni per mirar de reparar una mica algun excés dels viatges de l’IMSERSO. Aquests dies ha fet un gaspatxo de cogombre amb iogurt grec, una mica de pebre i alguna cosa més, que es podia beure molt bé i molt refrescant. Si, si, fa meravelles, fa pizzes sense pasta, pa sense farina i amb les verdures ha aconseguit que em vinguin de gust, fins i tot les mongetes tendres i el bròcoli, tot i fent anar els formatges desnatats de manera magistral. Bé, el cas és que ja hem perdut una mica de pes i sense deixar de gaudir del bon menjar… 

Gestos automàtics

Són actuacions pacífiques, regna el silenci, són gestos automàtics i jo sempre somiava que, al jubilar-me, deixaria d’estar programat, però sembla que és inevitable, sempre fem tot allò que volem, que és gairebé sempre el mateix, perquè ens va bé o ens és més còmode i fàcil. Anem al mateix bar, agafem el mateix bus, fem el mateix horari, caminem pels mateixos llocs, tots aquells que fan baixada. Bé, ara no ens mana ningú, però sembla com a que sí i nosaltres sembla que som bons creients… 

Esports

Divendres tarda de tennis, on Sinner i Alcaraz han demostrat el perquè són els dos millors del món i Alcaraz guanya Roland Garros en un partit memorable. Dissabte més tennis, Coco Gauff ha guanyat Roland Garros derrotant a Sabalenka, que no és gens fàcil. Després el Barça femení ha guanyat la Copa de la Reina al Atlético de Madrid, per 2-0, fent un bon partit i sent prou superiors i on Pina ha tornat a estar estel·lar. El Nàstic de Tarragona ha guanyat per 0-1 al camp del Murcia i jugarà la final per poder jugar a segona divisió. Márquez guanya el premi d’Aragó de moto GP, el seu germà queda segon. A la segona part Espanya guanya a Portugal 2-1, i ja som a la segona part, bé… esports!! 

El meu niu d'orenetes

Al niu de les orenetes hi ha petits, reclamen amb les boques molt obertes alguna cosa per omplir el pap, els pares fan viatges sovint i jo observo l’espectacle des de l’altre extrem de la finestra. A sota del niu hi ha un bon grapat d'excrements, que mai els trec abans no marxin fins l’any vinent. Sempre m’han agradat les orenetes, amb els seus vols gairebé a ras de terra i, cada cop que penso que la base de la seva alimentació són els mosquits, encara m’agraden més, del tot. M’encanta el meu niu… 

Un amor d'estiu

Un amor de juventud, un amor de febre, un amor d’estiu… i jo gairebé no sabia què m’estava passant, ho vivia intensament, si és que aquesta manera de sentir se li podria anomenar viure. Tot es reduïa a ella, o més aviat tot es magnificava amb ella, i el dia començava quan se m’apropava, quan em feia un somriure d’acollida, de bon dia, i el dia s’acabava quan els nostres camins no es trobaven, era un amor d'estiu, amb les bases de sempre i la febre com mai. És bonic de recordar… 

De baixada cap al cel

Ens n’anem pel camí que fa baixada, es va millor, és l’edat, la comoditat… És un camí de dos en un, anem de bracet, ens tenim, ni ens cal bastó, de moment, ens tenim per viure i conviure tot allò que comporta la vida i que nosaltres ja hem pogut ajustar a la nostra bona mida. Anem costa avall, amb el vent a favor i totes les lleis també al nostre servei. Som al temps de la contemplació pacífica i en pau de l’entorn i la natura en general. Anem de baixada cap al cel, junts, del bracet, de la mà, anem junts i de tot cor, de bona baixada… 

Primavera total i florida

Primavera total, temps de flors… les orquídies de la meva terrassa ja tenen la preciosa foto de cada any, les petites dunes de margarides blanques ja semblen petites serralades nevades i, en la zona ajardinada de la casa del mar, sobresurt la flor del paradís amb els seus colors taronja i lila fosc que semblen un ocell exòtic, però igual de bonic i original. Sempre penso en la bona olor que feien les roses i els clavells d’abans, sobretot aquells que conreava la meva mare, amb gran amor… 

El meu riu Ebre

La barca, al riu, va o no va, els rems no toquen aigua, faig una becaina d’ulls al cel… Hi ha cops que el meu riu Ebre sembla que puja en lloc d’anar cap a la mar, s’està bé, és una calma serena i plàcida on una deliciosa brisa t’acarona la cara i no hi ha més so que allò més natural dels ocells que festegen per les canyes, el pas en vol dels flamencs, o el salt artístic d’alguna llissa voladora…  

La veu de la consciència

Sento la veu del nen i la del gos, la mare porta el berenar, la mainada juga a la plaça amb la seva cridòria habitual. Sento la veu de la gent del bar, i mira que n’és de feliç la gent que ja ha fet els seus deures i ara gaudeix de la pau del descans amb la impagable companyia d’una bona cervesa fresca. Sento les orenetes del meu balcó, la pilota que van xutant contra una porta metàl·lica. Sento, sento la veu de la consciència que em comenta amb entusiasme lo meravellosa que es la vida… 

Sol d'estiu

Fa calor, ja fa sol d’estiu… M’he assegut en un banc davant d’un bloc de pisos, del primer pis destaca un balcó amb unes plantes molt maques, sobretot una que té una tija llarga i al final una flor que sembla un estel i ens mostra la seva meravellosa incandescència. Avui potser m’he passat una mica en la meva passejada de cada dia, he anat a tocar ferro, evidentment som a Tarragona, i he baixat caminant fins arribar al carrer Torres Jordi, prop del mar. He pres el primer bany de sol de la temporada…

Papa, caca i nona

Aquesta és una expressió que també havia sentit, sobretot a la meva mare, era semblant a una altra, que també deia molt, “Ofici del burgès, menjar, beure i no fer res”. Evidentment, feien referència a tot aquell que avui nomenaríem un paràsit social. La mare, que tenia amb mi com una obsessió en la meva educació, quan observava en mi alguna manera de deixadesa em llençava una d'aquestes frases, que a mi en fríen riure i que, després, quan ja vaig anar comprenent el significat, em van fer reflexionar i deixar la mandra i la deixadesa molt ben aparcades.

Sóc al Delta, penso en Delta

No ho dieu a ningú però avui he recordat quan l’àvia em donava una unça de pa amb xocolata i també el pa amb vi i sucre, que avui fora un delicte però que aleshores era la mar de sà i normal. Avui he recordat la llet de pot estès damunt del pa torrat, també les tenquetes fregides i el suquet de granotes, tot pensant que molts nens vam créixer amb aquests aliments. Avui, aquí al Delta de l’Ebre, a Deltebre, he pensat amb quan anàvem a la Punta i sortíem amb un bon grapat de marisc del nostre: ratllats, cloïsses, musclos, navalles, lluentes, cargols punxencs, etc, etc…

Aquell temps que volia

Estic gaudint d’aquell temps en què sempre havia somiat, temps per mirar una rosa blanca guarnida de rosada, temps per observar els núvols i descobrir les diferents cares que semblen somriure’m, temps per gaudir de la mar d’hivern i del riu tranquil que sembla descansar en el seu meandre generós, temps per contemplar les margarides de colors que són l’alegria de les cantonades del jardí, temps per assaborir les roselles que abans només vivien entre el blat i ara n’hi ha per tot arreu, temps per a gaudir de tot allò que abans no podia ni imaginar. Temps somiats, aquells temps que volia…

El valor del silenci

Es veu que algú va dir alguna cosa així com: ”Si no teniu alguna cosa per a dir, que millori el silenci, és millor que calleu”. El silenci pot tenir moltes interpretacions, pot ser de respecte, d’aprovació, de desafiament, o fins i tot pot estar considerat com un regal quan la ignorància és tan palesa que no val la pena reaccionar. Reconec que aquesta darrera interpretació l’he utilitzat més d'una vegada i la gent reacciona de maneres molt diferents, en general no s’ho prenen bé, potser es queden amb les ganes de saber la teva reacció que, en el fons, possiblement respecten. Bona nit!!

Complex de superioritat

He tingut algun amic que ha fet un mal ús de la seva suposada superioritat intelectual, suposo que és temptador i que no és fàcil posar el fre quan se senten els reis del mambo. Recordo que, de jove i amb els estudis recent acabats, anava al poble i podia xerrar amb la gent i m’esforçava en fer alguns aclariments a qui m’ho demanava. També hi havia aquella gent que sempre ho sap tot, i a aquests els regalava el meu silenci. Aprendre a callar i a parlar oportunament és una de les coses més preuades que es poden fer a la vida. No m’agraden els complexos de cap mena, ni de superioritat ni molt menys d’inferioritat. Salut amics!

La natura ens espera

Anem, anem de la mà, mai deixem d’anar de la mà, farem el camí del bosc, i jo et parlaré de la lluna com aquell ull groc que ens acompanya quan la tarda s’acomiada bonica i lenta, i veurem els pins de fulla d'agulla, i arribarem a l’alzina, aquell arbre amic que sempre acull amb la seva abraçada familiar. Vinga, anem, la natura ens espera impacient…

Vaig poc a poc

Ja no puc córrer, potser no em cal, vaig pas a pas, lent, i m’aturo fácil per contemplar la flor del camí que ha sortit espontània a un racó d’una paret romana, que tant admirem. Faig la parada obligatòria, per veure les moreres del pati de l’escola del Serrallo… i penso i recordo els cucs de seda que criàvem a la meva classe de quart de Primària fins que feien el capoll i quan en tenia un per cada un s’acabava tot el procés. Vaig, ara poc a poc, i em recreo amb el passat i el present, i tinc temps per fer-ho amb tranquil·litat…

Una gola de llop

La tarda és fosca com una gola de llop, no sembla de primavera. A més, aquesta paraula em recorda una frase de la mare quan m’explicava que una veïna, quan veia que algú gastava massa en menjar, deia “Escolta tu, que per la gola es perden los barcos”. No crec que aquest sigui el nostre cas, tot i que les verdures i les viandes en general han pujat molt de preu. Sempre és un plaer recordar les expressions de l'àvia i de la mare, plenes de sentit i molt boniques i originals. Per la gola es perden els barcos, ja ho sabeu…

Aquella veu

Aquella veu que em diu que et digui, aquella veu que clama i lloa, aquella veu sincera, que gairebé pontifica en veritat, tot el sentiment del meu cor enamorat. Aquella veu que no calla i proclama la felicitat que generen els teus comportaments. Aquella veu del cor que no amaga veritats sota cap joc de paraules. Avui sento bategar el meu cor de joia i d'agraïment total. Aquella veu, la meva veu, la teva veu sublim…

Obre la porta

Aquesta és una cançó que cantarem al col·legi La Salle de Reus quan portàvem els nens a la capella per fer alguna celebració: “Obre la porta, no ho sens? hi ha algú que està trucant. De qui deu ser el truc, oh respondre-li, obre la porta…” Després d’algunes repeticions, acabava dient: “No ho sents, Jesús està trucant”. Bé, ho he recordat i com m’agradava molt ho he escrit. Per als creients és una cançó molt maca i jo penso que, fins i tot, pot ser un bon missatge per al món en general, ja que cal obrir la porta a la llum que tots portem al cor i que cal deixar brillar. Obrim la porta, els braços, el cor de bat a bat…

Et veig...

Et veig com el riu que és vida, que baixa entre nerviós i eixerit, cofoi, mostrant generós perspectives de generositat. Et veig com aquell roser que ja ha omplert la seva brandada del vermell vellut meravellós de cada rosa. Et veig com si aquella alzina, que et trobes pel camí i t’obre els braços, s’hagués fet més jove, més tendra, més acollidora i primaveral. Et veig, sempre et veig amb ulls d’amor, millorant el bo i millor de tota tu. Et veig com sempre, et sento com mai, et miro amb amor…

Barça, gran campió

Campió de gairebé tot, perquè no jugarem la final de la Champions per una actuació arbitral indigna d’aquesta competició. Ahir i al camp de l‘Espanyol, que sempre ens tenen ganes, el Barça va donar per acabada una temporada que es pot considerar excel·lent. És digne de resaltar que aquest equip, per la seva edat, tot just comença un camí que pot ser espectacular durant uns quants anys. Aquest any ens han fet gaudir molt, sobretot en les quatre victòries sobre els merengues, alguna de les quals amb bany tàctic i de futbol. Visca el Barça masculí i femení, grans campions de lliga!!

Aquell amic

Voldria ser aquell amic que riu amb tu, que plora amb tu, aquell amic que sempre hi és, que mai et falla, que mai s’amaga i que segur sempre es pot comptar amb ell, fins i tot quan no hi és, perquè t’acompanya de cor i de pensament. Amic, aquell amic que no és familiar de sang, però que actua d’una manera tan sana i tan sincera que sembla el germà més benvolgut i estimat…

La llum que més brilla

Veig la llum que més brilla,

llum del cor que encén els ulls,

llum de bondat, llum d’amor…

Vaig al bosc amb tu, ara és l’hora, 

és ple de brots tendres, és ple de verds 

de la més preuada primera esperança. 

Al bosc, observo el somriure dels teus ulls,

que ha pujat dels llavis i s’ha quedat,

tot per recrear-se amb la llum que li arriba del cor. 

La teva llum, el teu somriure, 

el verd del bosc a punt,

gaudint del teu meravellós resplendor…

 

Tarragona

Es bonica, atractiva, acollidora, mare, romana i romàntica per naturalesa. Després d’una setmana llarga per La Ràpita, ja som a casa, ja hem fet el primer tomb pel Serrallo, pel barri, per la ciutat, que continua amable i tranquil·la, sana i generosa, per mostrar els seus punts d’interès, que són autèntiques delícies culturals, naturals, històriques… Som a casa, a Tarragona, gaudint de tot allò que comporta el ser-hi. He tret al balcó de la terrassa la bandera del Barça, ja sóc aquí, els meus amics culers faran un somriure, quan la vegin onejar de felicitat, tot i olorant la lliga…

L'amor no marxa

Alguns diuen que l’amor se'n va però ella es queda, també algunes diuen el mateix però és ell qui es queda. Jo que sóc una mica romàntic, crec que l’amor no marxa, són ells i elles que, com els nens, no se n’adonen de la felicitat de la que poden gaudir i que tenen al seu abast. L’amor, com diria el poeta, persisteix en cada bri de cosa… només cal reparar en aquella cantonada fosca on ens vam fer el primer petó, aquella música lenta amb què, per primera cop, semblava que et deixaves apropar una mica, aquella matinada que volies accelerar perquè es feia etern el moment de tornar-la a veure. L’amor és en aquell bon dia amb petó i cafè, en aquella mirada silenciosa, tendra i natural que et diu que és allí i que, com tu, és complau en complaure. L’amor és aquella flor groga de Sant Josep que s’apunta a la festa, aquell clavell que regues perquè saps que conserva l’aroma autèntic d’abans, aquella rosa blanca del roser de casa que és la imatge permanent de la teva pulcritud i bellesa natural. L’amor és en cada bri de cosa que hem estimat i compartit de sempre…

Molt de Barça

L’equip femení ja és campió de lliga i a punt per jugar la final de Champions i la final de la Copa de la Reina, són especials, úniques, molt i molt bones. El masculí acaba de guanyar al Reial Madrid, per quarta vegada consecutiva en la mateixa temporada. Per a un culer, guanyar els merengues sempre és un motiu de satisfacció i aquest any ho estem gaudint com cal, tot i que el senyor àrbitre d’avui i els del VAR s’ho haurien de fer mirar, a més ho ha vist tot el món i han quedat ben retratats. Manquen 9 punts per acabar la lliga i en portem 7 al Madrid, bé, la lliga és més prop, així que molt bon Barça, meravellós jugant en plan Masia i fent gaudir a tota la "culerada"…

En aixecar la vista...

Hi ha una música que sembla ser aquí des de sempre, no molesta, no t’atabuixa, fins i tot a cops ni l’escoltes però, en un moment donat, et resulta altament agradable. I en aixecar la vista, els quadres del nostre fill, de diferents edats, els pares, els avis, alguns amics… tots són aquí de sempre i passo pel costat cada dia i no me n’adono fins que, de cop i volta, m’aturo i faig un reconeixement lent i agradable, m'omple de tota mena de bons records i el meu cor brolla agraïment per tot…

Dinar d'aniversari (2)

Lloc, restaurant “Can Mañá”, de La Ràpita, comensals quatre, la Teresa i jo, el nostre fill, Pere, i la cunyada Marcel·la, germana de la Teresa. Teníem reserva i puntuals a les dues ja érem allí, a més ho teníem clar, volíem un menú Mañá amb un vi blanc de Batea, i així ha estat, tot fresc, tot bo, tot ben fet i ben cuinat, fent d’aquesta mena de menú degustació, que acaba amb un deliciós arròs pelat, una meravella i un cant per als sentits. Ho hem segellat amb unes postres de la casa i un cava brut per brindar per la salut de tots els comensals i de la família i els amics en general. De nou i de sempre moltes felicitats senyora meva, per molts anys més, sempre gaudint en la pau i el bé habitual…

Seguim per La Ràpita

Ahir pel matí vam visitar EL museu de miniatures de “Juanito Cartes”, un senyor del poble que ha plasmat, amb materials diversos, els indrets més significatius de La Ràpita, val molt la pena de veure. Avui hem anat a l’Ermita de la Pietat d’Ulldecona que, tot i ser una mica empinada, s’arriba bé amb el cotxe. A part de l’Ermita, hi ha molt bones vistes, un museu i una ruta per veure pintures rupestres força interessants. A la tornada hem passat pel Freginals, on hem dinat al restaurant Racó del Montsià, un lloc que ens havia recomanat el nostre fill i que no ens ha defraudat gens ni mica. A la tarda hem anat a veure la subhasta del peix a la llotja. La Ràpita té la flota pesquera més important de Catalunya, impressionant…

Passejant pel Delta de l'Ebre

Fa un parell de dies que dediquem els matins a recórrer els arrossars, que ja es van omplint d’aigua, i els aiguamolls de la Tancada i l’Encanyissada, tot passant pel Poble Nou del Delta i el Trabucador i arribant fins els Eucaliptus i el Riet Vell, que ens ha meravellat. Hem vist els flamencs, però no tan prop com l’altra vegada que vam venir, que ja fa tres anys. Des de l'observatori del Riet Vell hem fet algunes fotos a ànecs, fotges, polles d’aigua, martinets blancs, camallargues… i als flamencs des del mirador de la Tancada. El Delta és preciós…

Dinar d'aniversari (1)

Lloc, restaurant La Llansola de La Ràpita, de tota la vida, comensals, dos, la Teresa i jo, ens ha atès una senyora molt agradable i ens ha servit un noi molt eixerit, resultant molt bo tot plegat. De primer hem gaudit dels llagostins de La Ràpita, de merescuda fama, servits en una mena de corall posat damunt d’una safata, a més de molt atractius i ben presentats, eren frescos i fets a la planxa, més bons impossible. De segon hem fet un arròs pelat, que feia molt temps que no en menjàvem, i realment ho hem encertat, l’arròs estava al punt i tenia tot el sabor del mar. Ho hem regat amb un vi de Batea (Terra Alta) que ha donat bon joc. La Teresa s’ho mereix tot…

Aniversari de la Teresa

Sempre dic que la Teresa és molta Teresa, ella sempre va més enllà de tot plegat, i ho fa sense moure un dit si no és per nodrir la intensitat d’aquella bondat que flueix de la bona gent, com un aroma de primaveres renovades del millor caliu. Avui celebro un any més de Teresa, és com allò del regal diví, és com aquell arbre de ombra amiga prop del roser de roses blanques, en ella tot és silenci meravellosament expressiu, ella és aroma pur i net, sa, original, únic. Moltes felicitats, gràcies per tota tu, que has fet de la nostra convivència un refugi de pau i d’amor sublim, etern…

Dia de la mare

La meva mare era una persona entranyable, sempre se li notava aquella cara emocionada quan veia que el seu constant esforç en mi tenia algun resultat positiu. Jo l’he vist plorar de felicitat, l’he vist lluitar fins a l’extenuació per la família, l’he vist donar la cara per la veritat, i ho ha fet sense cap por i amb molta dignitat. La mare ha estat sempre el meu àngel de la guarda, fins i tot ara que ja no hi és és el meu punt de referència i reflexió més preuat. Dia de la mare, cada dia és el dia de la mare, de totes les mares sempre impagables…

D'IMSERSO a la Ràpita

Per a nosaltres, que som de Deltebre, anar d’IMSERSO a La Ràpita sembla una mica còmic, però a nosaltres ens fa tanta il·lusió com aquells que tornen a casa per poder gaudir, de nou, de tanta meravella. La Tancada, l’Encanyissada, el Riet Vell, el Trabucador… són algunes de les coses que es poden veure, a més de gaudir dels seus famosos llagostins i la resta de la nostra cuina extraordinària, com l’arròs del senyoret i altres versions i totes bones. Bé, dilluns anem cap allà, cofois i en bona hora…

De la mà pel bosc amic

La miro, em mira, ens veiem, marxem, desapareixem, anem de la mà pel bosc amic de pins i esquirols que van volant de branca en branca. En un no res arribarem a la font, que té una petita bassa d’aigua amb nenúfars i alguna granota prenent el sol damunt les seves fulles generoses. Seurem al nostre banc de pedra, contemplarem com raja l’aigua i escoltarem el cant dels ocells en festeig…

Temps per deleitar-me

Voldria aturar el temps, si més no, no adonar-me’n de la pressa que porta, voldria gaudir com cal del mes de maig, del niu de les orenetes del meu balcó, de les orquídies que ja han fet tot el miracle de la seva meravellosa resurrecció. I amb el temps aturat, assaborir la matinada al llit, escoltar el cant dels ocells del meu pi, olorar la tarongina del meu hort, les roses del pati i els clavells de la finestra, que són parada obligada del bon gust. Temps per gaudir, per contemplar, per deleitar-me…

El meu espai ets tu

Un petó a les fosques, i un altre amb llum i cafè, la llum dels teus ulls, la llum dels nostres cors. Un tercer petó de sant volem per celebrar la generositat de l’existència, la proclama de l’afinitat de la nostra relació, tan natural sempre. Fem o no fem el que sigui, sols o bé junts, però tenint sempre el nostre espai, que mai és ple si no ens tenim prop. Sovint penso que hem fet una vida a dos basada en realitats indiscutibles d’amor i pau…

El món és un mural

Un cel ple de blaus, a la nit llums de colors i munió de punts brillants, als que anomenem estrelles, i a la tarda cel rogenc, amb núvols del color del foc, pluja o vent, diuen els entesos. La brisa suau d’un maig florit, com diria el poeta, ja és a punt i l’aroma de les flors viatja còmodament sabent on va, sense cap pressa, fins arribar als cors amb avidesa d’amor. Bé, el món és un mural per contemplar i extasiar-se feliç…

Com més sucre més dolç

Una altra frase que circulava pel meu poble era aquella del “Com més sucre, més dolç”, suposo que fent referència a tot allò que per molt ben fet que estigui, sempre és pot millorar. Bé, no sempre, perquè ara recordo allò del llindar de la sensació: tu vas posant sucre a la llet, fins que arriba un punt en què, per més sucre que posis, la llet no serà més dolça. També allò de les bombetes, arribarà un moment que per més bombetes que encenguis, no hi haurà més llum, vol dir que hem arribat al llindar de la sensació. De totes maneres, qualsevol cosa amb una mica més d’amor sempre és millor i, si s'arriba al màxim d’amor, bon llindar!!

Barça, campió de Copa

Trist, miserable, impresentable, patètic, com per recordar allò de “que us bombin” del senyor Trias. Final de la Copa del Rei de futbol i aquí no es parla de futbol, ni de mèrits, ni de possibilitats, ni d'esportivitat, aquí l’equip que es creu el més senyor del món, parla de l’àrbitre, traient tots els possibles drapets al sol per veure si pot aconseguir algun benefici, ja que ser derrotat amb tanta contundència per tercera vegada en un any fora massa per a tots aquells que estan acostumats a guanyar de qualsevol manera. Bé, ha guanyat el Barça, tot i que l'àrbitre i el VAR ens ha privat d’un parell de penes màximes a Cubarsí i a Ferran. Però ja està, ja tinc l’estelada i la bandera del Barça al balcó i sóc esportivament molt feliç, tot i que, com dic sempre, això va com va, avui ens toca riure a nosaltres…

Nens feliços

Passo prop de l’escola del Serrallo, la cridòria dels nens al pati em clama i em reclama, m’apropo, sempre m’apropo, i em treu un somriure de complaença i de satisfacció. Veig els nens feliços, corrent amunt i avall, sembla que sense anar enlloc, van feliços, cercant aquella felicitat que potser ni ells saben que ja tenen. Un sempre recorda aquesta mena de felicitat de la infantesa i, per molt bé que li hagi anat a la vida, res supera aquesta santa i tendra innocència amb què la canalla viu la seva vida en general i els seus jocs en particular que, a vegades, es confonen de forma màgica i meravellosa. Nens feliços, són l’oxigen sa de la vida…

Saber posar i llevar

En el seu llenguatge tan original com musical i popular, la meva àvia tenia expressions tan maques com ”Saber posar i llevar” quan es referia a una persona assenyada i amb un bon equilibri i mesura per a totes les coses. A mi em fa pensar en tot aquell que és capaç de posar-se al lloc de l’altre com a primer pas per arribar a una bona entesa. També em fa pensar en la ja més actual figura del mediador, com a cercador de punts en comú. “Saber posar i llevar”, m’encanta la frase i el seu significat…

Vida i natura

Un cel de blaus, que pinta el mar… de blaus. Una primavera, que ja comença a fer estiu, pinta el bosc de verds i, quan parlem de verds, penso en el País Basc, però sobretot amb el Delta de l’Ebre, Baix Ebre, Deltebre… Allò de tots els colors del verd els veig als arrossars, és com un mar de verds que el sol sembla fer-los lluir amb tota intensitat. Vida i natura de verds i blaus…