Passejar amb la Teresa

Passejar amb la Teresa, de la mà,

pel port de la mar nostra,

és gaudir de cada passa lenta i dolça,

contemplant l'entorn en pau i parsimònia,

és conquerir l'estat del benestar

després de la conversa dels silencis i els acords.

"Doncs...sí, doncs no, ho sembla, és possible,

si ho dius tu, ho dic jo... nosaltres".

Passejar amb la Teresa és no anar enlloc,

nosaltres ja hem arribat, contents i bé,

tot i que ens movem amb mirades de reüll,

sabem que hi som, aquí i allà i pertot.

Aprenem dels somriures generosos dels nens

que corren prop dels avis que també han arribat,

tots de la mà, pel port de la nostra mar.

Passejar amb la Teresa una tarda de maig

és allò que té de bo la vida, de vegades,

i el somni és real i actiu i ple,

i en el meu núvol de plomes blanques

refermem el mirall de complaences.

Caminem entre barques, mariners i pescadors,

semblem no tocar al terra, volem,

sense marxar, ja som aquí, ja hem arribat.

Passejar amb la Teresa buscant el sol,

per la vorera ampla i la plaça amb arbres,

és com si tot sobrés, són decorats només.

No importa el lloc, ni el mar, ni el bosc...

com diria el poeta "dóna'm la mà i anirem per la riba..."