Com a cosa fàcil i plaent, reconfortant,
llocs plens de mirades d'ulls grossos,
excursions d'alumnes uniformats, grans i petits,
jubilats gravant i fent fotos, nomes grans,
carrers estrets atapeïts d'exposició,
reis del xafardeig i senyors de la història.
La Catedral tancada, evidentment, trist,
presideix la mostra romana oferta a cost zero
per a delícia de cada vianant.
En ma vida no havia vist cosa semblant
i, entre una fresqueta d'ombra d'alçada
i alguna brisa suau del mar proper,
sembla un llaurat somni de poeta
on el romà que encara viu en cada pedra
mostra generós arts i ciències
i el mar mira per cada carreró.
Grups de gent, amb guia català, parlant francès
i, a la cua, una parelleta s'agafa de la mà.
No m'estranya... Tarragona romana i romàntica,
encantadora, fa possible tot apropament natural.
Petites botigues de tota mena, queviures, fils i betes,
pa, premsa i tabacs, souvenirs, records...
Caminant per la part vella més bella,
com a cosa fàcil i plaent, reconfortant,
gairebé espiritual...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada