En Lluc

Té cinc anys i és valent, fort, entremaliat, incansable, mogut i amb una cara de llest i de saber-se-les totes que enamora. Es diu Lluc i és nét del meu company Antonio, bon xicot ell encara que és del Madrid (ningú és perfecte) però el nen va per bon camí (és del Barça) i parla a la perfecció les dues llengües que són oficials per les nostres contrades. Em faria tota la il·lusió del món que el senyor Wert el pogués veure de prop i m'expliqués on és el problema, a part dels seus personals. Però, bé, això és una altra història...

Ara toca parlar d'en Lluc, un P-5 ple d'ulls que pampalluguen vida i reparteixen per l'entorn rampells de felicitats variades i autèntiques. M'ha sorprès veure com fa anar la seva bicicleta, la facilitat amb que ha pujat les rampes del camí de l'Arrabassada, aixecant el culet com un autèntic professional i mostrant un domini impropi dels seus pocs anys. Incansable, sense parar ni un moment, ha pujat per totes les atraccions dels parcs per on hem passat i sempre amb una gràcia i simpatia... que te'l menjaries! De reüll, he gaudit mirant la cara de l'amic Antonio, avi de la criatura... i m'ha semblat veure un raig de bava en una cara plena de satisfacció. Per molts anys, en salut i en pau i en bé!