Procuro fer el que cal

No he anat a fer bici, ni caminar, ni res... Sóc a casa, esperant que aixequin ma mare i veure com es troba, com esmorza... Després aniré a parlar amb la seva doctora de capçalera, la Dra. Moragas, i, si de cas, que vingui i li doni un cop d'ull. Aprofitaré per demanar hora per vacunar-me, si és possible amb la meva infermera preferida, Rocío, i si ho pot fer ja... doncs, em vacuno ràpidament. La mare, ahir, va estar una mica millor però el que és evident és que anem baixant esglaons amb rapidesa. Són les deu i acaba d'arribar la Carme, la treballadora social, ara prepararan ma mare i després marxaré cap al CAP.

Sembla que, de mica en mica, s'està aixecant el temps, aquí no ha plogut gaire però en altres indrets de Catalunya molt, massa... com sempre, mai plou a gust de tothom, tot i que ara feia molta falta. Els núvols van marxant, el sol agafa força, només queda un ventet que ha estat fresquet i ara s'està escalfant. Vaig a veure a la mare, li han de posar gotes als ulls, la tracten molt bé, la van despertant de mica en mica... són un encant, professionals amb cor i ànima. Són dos quarts d'onze... a aquestes hores solem estar fent la primera aturada al mirador de la platja del Miracle, bevent aigua i contemplant el mar i els vaixells i tot allò que es posa a la nostra vista. Potser demà?

Tinc hora a quarts de vuit de la tarda per vacunar-me. He parlat amb la Dra. Moragas i li he explicat la situació, m'ha fet recordar que ja és molt gran, li ha reduït el medicament i parlarà amb l'ATS que la visita habitualment per vacunar-la i revisar-la bé. Li he dit que quedaria més tranquil si pogués passar ella i ho ha apuntat a l'agenda. És una persona molt dolça i agradable, que m'ha rebut sense problemes, tot i que no tenia hora de visita... Ja he comentat, més d'una vegada, la qualitat, sobretot humana, del personal d'aquest CAP. Estic fent una aigua a ca la Lourdes, fent temps. A la una pujaré a donar el dinar a ma mare. Després vindrà la Teresa i li explicaré tot...