Era un dia preciós de setembre, com si l'agost s'estès allargant, esplèndid, generós... El pati del "col·le", entre riures i paus, tot propi d'un principi de curs esperançat i dolç.
Passejava, controlava, vigilava, feia presència... De sobte la vaig veure. Sis anyets plens d'ulls, careta rodona, cabells abundosos, negres, brillants. Vestida i neta com a punt de fer la festa, moderna, actual, en aparença tímida, però que no, més aviat ritme i facilitat de contacte, plena, subtil i agradable comunicació...
- Sabes Pere que yo ya te conocía antes de saludarte?
M'ho explicava tot, amb gràcia i dolcesa. Es feia estimar... Lucia de Puertollano.
Sabes qué Pere... Después de 14 años de esos momentos del comedor y los poquitos recuerdos que guardo siempre estan nuestros paseos. Hoy has salido en una conversación con un amiga y rápido nos hemos acordado de tu blog. Solo quiero que sepas que profesores como tú dejan huella. Me encantaría poder contactar contigo y saber cómo estás.
ResponEliminaQuina alegria de saber de tu, et recordo com una preciositat de criatura, i al menjador de professors el germà Lluís i jo sempre comentàvem la teva simpatía i espontaneïtat. Si vols seguir-me busca'm pel meu nom a Facebook: Pere Bonet Margalef. Molts records...
Elimina