El relax de la pau

Avui ens han convidat a visitar un càmping, a un meravellós bungalou a primera línia de mar on la natura ens ha mostrat que el relax de la pau té nom i cognoms. Asseguts mirant el mar des de pocs metres de l’aigua, hem observat com la immensitat blava, tot i que va pel seu compte, avui ens mostra tot un reguitzell de roses blanques, com un obsequi per a la nostra contemplació. Espai idíl·lic, amb tots els equipaments a l’abast, sense perdre un cert encant rústic, d’aventura, de natura que encara lluita per sobreviure. Bé, hem sortit entusiasmats de la visita, caldrà provar-ho…

Procurant ser feliç

Em pintaré un somriure de diumenge,

faré cas del cor en l’abraçada correcta

i faré un petó a la lluna 

i rebré tot l’amor que es paga amb amor. 

Em despertaré sense despertador 

i, amb la primera eufòria del matí, 

gaudiré de tota aquella proximitat

que tan bé m’acarona l’ànima. 

Viuré procurant  procurant ser feliç 

i això jo només ho aconsegueixo

quan procuro fer feliços als altres, 

així ho sento…

 

Accelerar la matinada

Sempre he volgut accelerar la matinada, ara potser no tant, però al llarg de la meva vida em mancaven hores i sovint era allò que en diuen una au de nit, ja que, després de fer una salutació a la lluna, sempre trobava la pau per fer coses. Accelerar de tot cor la matinada, la qual cosa es va magnificar, quan vaig conèixer a la meva genial estimada…

Més Barça femení

Confesso que veure jugar al Barça femení de futbol, em relaxa, em diverteix i em fa arrancar aplaudiments d'entusiasme al veure la seva entrega total i la qualitat que tenen totes les jugadores. Avui, per exemple, jugava un equip on mancaven moltes jugadores, teòricament titulars, i pràcticament no s’ha notat res, elles van guanyant per 5-0 i treuen ràpidament sense perdre temps, perquè l’objectiu és sempre fer més gols, avui 8-0. Bé, amb la Supercopa guanyada, la lliga a un partit de fer-ho matemàticament, ara toquen dues finals, copa de la reina i la Champions, aquesta no serà gens fàcil, però aquest equip sempre té possibilitats…

No entenc res

Aquells que fan les guerres, matant nens i persones innocents, no semblen tenir cor, si més no, no semblen tenir aquella llum que se suposa que tothom devem tenir per algun lloc i, si la tenen, no la deixen brillar de cap manera. Quan vaig a mirar les notícies, la meva decepció és total, sobretot quan observo que la solució és seguir proporcionant armament a uns i a altres perquè la desgràcia sigui de les proporcions més lamentables possibles. No entenc res, el desordre és capital i la veritat continua sent totalment muda i la mentida trilingüe, una gran pena, total…

Pluja fina i persistent

Dilluns de pluja fina, tot el matí cau amb la parsimònia que signarien al mateix País Basc. He caminat per sota els balcons del barri, també té el seu encant. He vist un ocellet bevent de les gotes d’una fulla de morera, també una tórtora que, tot i la pluja, ha agafat una branqueta de plataner amb el bec i l’ha pres cap a un arbre proper, deu posar palla al niu, aviat hi haurà ous i pollets preciosos. He saludat al veïnat i, per fi, he vist ploure…

I en el somni, tu...

Cerco la nit en la que pot sortir el sol.

Vaig a l’aguait de la flor que sí que fa maig. 

Sempre procuro dormir perquè, aleshores, 

hi ha la possibilitat de somiar... 

Comptar ovelles o estels és molt avorrit.

I en el somni, tu… la tu del primer dia, 

amb amb aquell misteri ple d’innocència i veritat,

la tu dels següents dies, la tu de sempre,

amb aquella llum que m’acarona l’existència.

Cerco la primavera, em recreo amb la tardor,

passo de puntetes per l’estiu i visc l’hivern 

sense cap fredor, amb passió, intensament…

 

Penso en el calent

Sembla que algun dia d’hivern vol treure el nas i fer una molt bona presència en primavera. El dia és humit, fresc, platejat, que et convida a no sortir de casa, en aquesta tarda apta per a la lectura, sobretot ara que tinc llibres nous del dia de Sant Jordi. Em perdonareu però en dies així penso amb el “calent”, col, arròs i fesols, que és el menjar típic del meu estimat poble, Deltebre, però amb la dieta encara no toca, de moment haurem d’esperar…

Un dia més

I en obrir els ulls un dia més, un motiu més per donar gràcies per aquest regal que la vida em posa a l’abast. Regal que és compartit i de la mà, com sempre, anirem per la riba tot sabent que ens seguim estiman, com diria el poeta. Continua plovent, una pluja fina i continua, anirem a esmorzar amb el cotxe i després aprofitarem per anar a comprar a un Lloc on és tot cobert i té accés directe a les viandes que volem comprar avui..

La felicitat dels arbres

Veig als arbres aplaudint a la pluja, sobretot una olivera reseca que fins i tot s'escanya i té les fulles obertes per captar tota la humitat possible. El camp de futbol de l’escola del Serrallo està ple d'aigua, això no sembla que tinguin cap voluntat de solucionar-ho, però sempre hi ha algú que ho aprofita… hi ha coloms, tórtores, gavines de diferents classes, fins i tot d’aquelles que semblen molt més grosses i de colors diferents. Bé, la llàstima est que la canalla estarà alguns dies sense poder jugar a fútbol…