Esperança il·lusionada

És dilluns, dia de calçó vell, diuen al meu poble, tot i que per a mi en tinc un per a cada cosa que faig i temps, molt temps per fer-ne moltes de coses i lluir-ne molts... de calçons, fins i tot de nous. Hem pogut fer bici, no feia vent encara que del far gran al petit en feia una mica, bastant.

Hem dinat a l'Ambra (fideuada i filet d'ibèric) i aquesta tarda anirem a comprar i prepararem la sortida a Olot i els seus voltants. El Pere i la Mar ja tenen hotel per passar la nit del dissabte. Els anirem a buscar a Figueres i després hem quedat d'anar amb el Kuga a Cadaquès, que també els fa gràcia de veure. Pot estar bé, sense cap pressió per multiplicar-se i anar de bòlid per voler veure-ho tot. Hi ha moltes coses a prop per poder-les gaudir tranquil·lament: el museu Dalí , Vic, Olot, la Fageda d'en Jordà, Besalú, Cap de Creus, Cadaquès, Sant Climent... i qualsevol poblet petit de la Costa Brava, típic i característic, de mar i pescadors, de peix i closca i vi de l'Empordà, que ara està de moda i es veu que té qualitat.

He repartit mandarines entre els meus amics del barri: l'Antonio, l'altre Antonio (pare de l'Antoñete), la Mercè... i després li donaré una bossa al Fernando. Aviat arribaran les taronges, encara els manquen vuit o deu dies però ja fan tot el goig del món... Són del meu hort, ara sí... del meu hort, un regal dels meus pares.

Som a Barcelona

Ahir vam dinar a Ca l'Amadeu... resulta que va tancar un parell de mesos i ara ho han tornat a obrir. Ho ha llogat tot, l'hotel, el restaurant i el bar, però ell, el fill, s'ha quedat com a cap i ànima i cara visible per a què, tots aquells que estem acostumats al seu bon tracte, no notéssim gaires diferències. I així ha estat... un vermut a l'arribada amb uns taquets de truita, un vinet, més aviat un gran vi negre (Gran Mets, 14'5º) de 2007 i dels Guiamets, i de la resta el menjar igual de bo, tot i que segons ens va explicar estan fent reajustaments pròpies de quan hi ha canvi de cuina i cuiners. Els caps de setmana tenen servei a la carta i durant la setmana un menú assequible i també molt bo. Gran notícia... tot un plaer!

Som a Barcelona. La Mar té màster d'Artteràpia i surt a les dues, aleshores anirem a dinar per celebrar l'aniversari del meu fill Pere (24 anys). Li hem portat uns regalets: uns altaveus Trust 2.1 que li feien molta il·lusió, una caixeta de fusta amb diferents carbonets que ens va fer gràcia i li faran servei i un videojoc que li ha regalat la tieta Mar de Tarragona. Els joves tenen un pis molt habitable i, sobretot, meravellosament ben situat, a Sants, prop de l'estació i de Can Barça. Té pinta de poble comercial i entranyable i de bon veïnatge. Són tres quarts de dues, acaba de trucar la Mar i hem quedat que en deu minuts ens trobem al Niu Llar...

Hem dinat en pau i bo i bé, i hem parlat del pont de la constitució en què el cap de setmana ens podem trobar per les "girones" volcàniques, artístiques o costaneres. Sempre és una il·lusió gaudir a fi de bé de la proximitat de les persones més estimades... M'entra nyonyeta, faré una mica de migdiada i, després, cap a Tarragona. Ha estat tot fantàstic, gràcies a tots i a tot...

Pot ser un cap de setmana rodó

He dormit fins les deu... en aquests primers freds d'hivern anticipat s'està molt bé al llit, sobretot si durant la resta de setmana has fet ple de sortides i exercicis variats per aquests móns de Déu i de Tarragona. L'Albert i el seu cosí, amb els respectius fills, han anat recentment a Ca l'Amadeu, a Vilanova d'Escornalbou, la qual cosa vol dir que estan oberts o que han tornat a obrir. Bé, avui trucarem i ho anirem a veure i, si és així, dinarem allí i, després, cap al Delta a collir cítrics del meu hort... per cert, ens hem comprat un parell de tisores per tallar la fruita en lloc d'arrencar-la perquè així es conserva millor. En portarem al Pere, a la Mar de Tarragona i a alguns amics del barri que ens apreciem mútuament. La Teresa en pren algunes bosses i les ven a l'escola...

Són gairebé les onze i m'he assegut a la taula per escriure i no he baixat a fer el talladet ni res... per poc m'esperaré i anirem junts, vull dir la reina i jo, i farem un cop d'ull als diaris i el pla del dia. Sembla que el Barça juga avui, a les vuit, contra el Bilbao, i ho fa a casa, al Camp Nou. Aquesta jornada juguen, també, el Real Madrid i l'Atlètic de Madrid... si el Barça guanya gairebé no importa el que facin, tot i que un empat estaria prou bé.

Penso que, a aquesta hora, sempre preparava els medicaments i l'esmorzar de la mare... aixeco el cap i ja no hi ha pastilletes, ni gotes, ni potingues... És un lloc buit... al damunt una foto dels pares en blanc i negre que els va fer Mar i me la va regalar, una verge de Lluc (Mallorca), la Teresa i jo amb el Pere petit, ma mare i sa germana i... silenci, és la pau de la casa, d'una casa en pau. La d'avui serà una generala individual i suau, després la Teresa i jo anirem a fer un cafè.

Anar al Delta sempre és una atracció, tot i que potser farà vent, que allà quan diu allà vaig no té obstacles que vèncer i pinta més agressiu del que caldria, massa. M'encanta veure l'escassa família propera que ens queda i la casa, la nostra casa, la meva casa, la que ma mare sempre deia que l'havia dissenyat ella i que per això era tan còmoda i tan habitable. I, com sempre, mil records... de l'hort i de la botiga, de la meva habitació, del pati, del pi i els rosers i la parra... I, com sempre, presències inesborrables de la vida senzilla de la bona gent, humil, formal... Cada dia m'acompanyen i sempre em fan els camins més clars, junts per sempre.

El Pere 24 i jo més...

En Fernando ha fet festa i l'Antonio i jo hem caminat fins l'Arrabassada i, a la tornada, hem pres el sol i tota la vitamina D del món als banquets habituals i, sobretot, als del mirador de la platja del Miracle, que és el meu reparador de bessons preferit i tot un regal visual...

Avui és un gran dia, 30 de novembre, aniversari del Pere. Ho recordo perfectament... Teresín, la meva sogra, i jo érem a la porta del quiròfan i vam sentir com la doctora deia que el nen ja era fora, però no plorava... va tardar uns segons que es van fer eterns fins que, al final, va fer palesa la seva presència amb l'habitual crit esfereïdor, i la sogra i jo vam fer un somriure de complicitat i, ràpidament, ens vam interessar per l'estat de la Teresa. Crec que en llatí es parla del "momentum acum" (no sé si ho he escrit bé...) en referència al moment del qual depèn, en aquest cas, la vida de dues persones, el fill i la dona, i per extensió la meva i gairebé la de tots els familiars propers. El diumenge, si Déu vol, anirem a Barcelona per celebrar-ho amb ell i la Mar.

La Teresa i jo hem anat a dinar a l'Ambra que, com sempre, fan un menú prou digne i bé de preu. Són les quatre. La Mercè ha marxat a dinar a casa seva. Estar sol a casa produeix una sensació especial i qualsevol soroll de fora o dels pisos veïns encara penso que són de la mare... i em porta al record en el qual em sento més còmode i majoritàriament satisfet. La vida continua, tot i que encara, sense pensar-ho, som a casa abans de les set, quan ara no passa res si un dia anem a comprar a les vuit o un dissabte al cinema a les nou.

Aviat trucarà la Teresa i anirem a fer un tomb per la vida... i, de passada, comprarem una mica de peix per sopar. Pel pont de la constitució farem un viatget... la Teresa s'ho mereix tot i jo seré prop, com sempre...

En plena forma

Un altre cop en marxa, tot i que feia fred i ventet gelat, semblant al d'ahir, però el dia no era clos, no amenaçava aigua i, en vèncer la primera impressió de cara, nas i orella, l'Antonio i jo (en Fernando ha anat a passa ITV del seu cotxe) hem enfilat cap al Pont del Diable. Anàvem ben abrigats, però m'he deixat els guants i, en un principi, m'han fet falta, però després de caminar una mica i de què el sol mostrés la seva generositat em sobrava tot. Avui hem fet una ruta diferent. Tot buscant el camí on són les inscripcions d'en Puig i Valls, que darrerament no trobem, ens hem ficat per una sendera que ben bé podria ser de caçadors o de boletaires, tant d'una cosa com de l'altra n'hi ha constància a cada pas... terreny furgat pels senglars, cants d'ocells, excrements de conills, també bolets de diferents classes i d'aspecte magnífic, que no hem agafat per desconeixement micològic. Al final, hem fet cap al camí de l'esquerra per on anem a veure l'alzina centenària, i d'allí al mas del Garrot. Prou bé, hem arribat a dos quarts d'una, hem fet un cafè al de Walter (la Lourdes estava tancada) i cap a la dutxa.

Sóc a casa. Espero la Teresa, que surt a les dues. Dinarem conill amb bolets que ens va regalar un veí. A la tarda anirem a comprar. Dissabte a collir cítrics al Delta, al meu hort evidentment, i el diumenge a Barcelona per celebrar l'aniversari del nostre fill. L'Albert Cuevas m'ha enviat un correu per dir-me si ens faria gràcia anar al festival de Santa Cecília, a més de preguntar-me com ens anem refent. Li he contestat agraint la seva atenció per pensar en nosaltres, tot i que explicant-li que ja teníem previst el cap de setmana a la ciutat comtal. Demà m'agradaria poder fer bici, però per a això no ha de fer vent... veurem què passa, però ja són dos dies sense veure el mar de prop, tot just ara que va de marejol o maregassa o brava mar, que no muntanyosa...

De la nostra parla

• L'amo del carxofar, que no té carxofes i vol manar, com per dir-li a algú que no té dret a posar-hi cullerada.
• Quin caguero! Tant m'hi fa, tant se me'n dóna.
• Era un problema molt claret, que és molt fàcil, molt senzill i entenedor.
• És una bacona, bruta i amb poca solta.
• Bussera a l'anca, que encara és molt jove per fer allò que pretén.
• Quin quadro! En referència a la crua realitat d'alguna situació.
• No saber-ne de la missa la meitat, per a tots aquells que parlen desconeixent el tema.
• És molt bèmbia, probeta... que és molt tova i amb poc esperit, pobreta.
• Ves a pastar fang! Per enviar algú a fer punyetes.
• Mancal o bancal, per anomenar el davantal.
• Et pegaré un copet entre cap i coll com als conills, et desnucaré d'un cop.
• Sempre té un budell buit, sempre té gana.
• Ets un budell, dit a algú en pla molt despectiu, com si fos un abocador, una claveguera.
• És un carnús... al Delta, un carnús és qualsevol animal mort en descomposició que baixa surant pel riu o pel canal i fa referència a tota persona malànima i sense escrúpols.
• Això és peix del cantaire, ho deia la meva àvia referint-se al peix del Cantàbric que considerava que era menys fresc.
• Empalls de la Catxa, dolços com un sucre. Expressió d'un cavero que en portava al Perelló per bescanviar-los per vi.
• De quin pa farem sopes, per expressar tota mena de perills i dubtes.
• Tenir la gràcia al cul com les abelles, quan algú no és gens simpàtic ni divertit a simple vista.
• Ser d'Amposta, per anomenar algú potser una mica finet i diferent.
• Cap salat, li deia la meva mare al seu germà, el meu padrí, potser per la gràcia i el bon gust de les seves pensades.
• Tu vols que lo riu vagi cap amunt, quan algú va sempre contracorrent.
• Cagalló de partera, gran, maco, complet.
• Fer cara de pa sucat amb oli, com a reduït, tot i que amb certa brillantor.
• Mal te caiguin cent llamps, com per llençar una malaurança a algú.
• Digues beta, corre, corre que ta mare es peta, dita popular infantil.
• Digues pedaç, besa'm lo cul de detràs, per empaitar algú i fer gràcia.
• Un plat de recapte o de calent, en referència al nostre típic arròs, col i fesols.
• Cagar-se a la calçonada, tenir por i fer-se enrera.
• Està ple com un ou, que no hi cap res més, atapeït.
• Morros de xona, tenir els llavis semblants als de la vulva.
• De llevant o de ponent, de la figa sigues parent, ja se sap... una dona sempre és una dona... les mares, la Teresa... tot dit "causa locuta est". 

Avui, panxing...

Feia molt de vent i un dia clos i gelat d'hivern, i jo he mirat per la finestra i els tendals anaven al vol i els arbres es veien torçats amb les branques blandant i deixades anar. M'he tornat a col·locar i m'he despertat a les onze. He anat... volia anar a esmorzar a l'Estil però, a la meitat del camí, m'he parat al Can Vicenç que hi ha al costat de la farmàcia, he fet un entrepanet de tonyina i un talladet descafeïnat de sobre. He llegit els diaris i he estat... estic la mar de bé: el Barça juga a quarts de deu contra l'Alavès, un partit ja decidit a l'anada (0-3) i que pot servir per lluir planter i veure a quin nivell està la joventut que puja.

M'ha trucat mon fillol, Rafelet, per preguntar-me l'adreça del restaurant Va de gust (carrer Sevilla, 5) perquè vol anar a oferir-los arròs del seu molí. També m'ha dit que marxava uns dies a Sevilla, amb altres persones, per fer algunes trobades de tipus comercial. Bona sort i bon viatge... ja sap que per part meva li desitjo el bo i millor de la vida.

Avui la Teresa surt a la una. Toca amanida i planxa. No sé si serà avui, però un dimecres d'aquests m'agradaria anar al cinema (dimecres és el dia de l'espectador). Fa... ni se sap el temps que no anem a veure una pel·li i ara, si Déu vol, hi podrem anar alguna vegada. El temps passa que no te n'adones i ja són tres quarts d'una... serà que hi ha calma i pau, i bona llum i taula, el Roller funciona i l'entrepanet, que ara ja no és habitual, m'ha escaigut d'allò més bé. La Teresa lliura a la tarda. Potser avui que fa un dia gris de son i casa li agradaria fer migdiada... en parlarem i farem o no farem el que voldrem, amb tot el meu respecte d'un per l'altra i de l'altra per l'un. Vaig a pagar i cap a casa falta gent. Segurament arribarem tots dos alhora... tot un plaer, segur!

L'hivern treu el nas

Els tres mosqueters (l'Antonio, el Fernando i jo) hem caminat fins al Pont del Diable i d'allí, i per camins pedregosos i olor de bosc humit i en calma, hem arribat fins al Mas d'en Granell, senders furgats per senglars que, tot i no veure'n mai cap, donen mostres evidents de la seva presència propera. A la tornada, allò que en un principi era una pluja fina s'ha anat intensificant i ens hem hagut de posar l'impermeable que, per cert, encara no havia estrenat i m'ha fet un esplèndid servei. Sembla que, a partir de la tarda, l'hivern traurà el nas vermell i les orelles a joc, i les temperatures baixaran, i les neus de valls i muntanyes faran la seva arribada triomfant. M'agradaria que, aquest any, nevés a Tarragona i al Delta, i veure la costa blanca... i la platja i, fins i tot, el mar. Tot un bany d'energia purificadora, un desembre congelat que convidi a l'escalfor de la llar, al recolliment, a la pau de casa i la família, per a tot aquell que en té... de pau, casa i família.

Avui és el dia en què la Teresa va de bala... diu que si a la tarda fa molt mala hora vindrà directament a casa, i si no trucarà com cada dia i anirem a Les Gavarres a comprar coca-cola zero alemanya i tovalloles petites per fer una renovació, que ja toca. El Pere ens ha enviat una foto del dinar que acabava de preparar pel Whatsapp: salmó al forn, acompanyat de rovellons i gules amb alls tendres i julibert. La foto feia patxoca... aquest xiquet és un artista, també a la cuina, ara només cal que un dia ens convidi a la seva taula i ens mostri les seves creacions i especialitats... Són les tres, plou i fa tarda de sofà i cafè, i llibre i tablet, alguna horitzontal o inclinada de son i descans. Diuen que, demà, el fred i la mala hora ens desarà a casa, vull dir als jubilats, així que potser acabaré de llegir "Pa negre", que ja em falta poc, escriuré més expressions caveres i faré sudokus i escacs per un tub, a més de llegir el correu i els diaris per la tablet. Esperaré a la Teresa i anirem a dos on sigui... o enlloc, i estarem d'allò més bé, aquí o allà, estarem anant o no, estarem la Teresa i jo, la reina i jo, tots dos de pac, parell de dos.

La Mercè acaba de marxar. El mes vinent ja no serà amb nosaltres, però sempre la tindrem en gran estima. Ha tingut cura del Pere petit i dels meus pares durant vint-i-tres anys i ho ha fet com si fos una més de la família... la nostra gratitud és total. La vida continua, ara li tocarà fer-se càrrec dels seus pares, que ja són grans i estan una mica delicats. És una bona noia, mereix sort en la vida...

Dilluns, 26 N

Hem fet bici, encara feia prou bo i, evidentment, hem parlat de tot... de les eleccions al Parlament de Catalunya on, com sempre, no ha perdut ningú i s'ha quedat l'olla a punt per a que es compleixi allò que molts cops se m'havia creuat com a ideal per a Catalunya, un pacte entre CiU i ERC, però que mai s'ha pogut fer per la inclinació a la dreta dels primers i a l'esquerra dels segons. També Iniciativa podria aportar alguna cosa a la tendència independentista que reflecteixen prou bé els resultats, tot i que el senyor Herrera no m'acaba de fer el pes. El meu aplaudiment al professor Junqueras per la pujada, doblant els seus escons i passant a ser la segona força al Parlament. El meu respecte al senyor Mas que, tot i no aconseguir la majoria prevista, ha estat qui ha posat fil a l'agulla per tal que el somni de molts catalans encara sigui possible... Escoltant tothom, per aquí i per Espanya, el president Mas és el gran vençut, tot i els 50 escons, però molta premsa estrangera parla obertament dels triomf dels sobiranistes. Bé, ara és hora de seure i parlar. Tinc una certa i profunda curiositat pel que pot passar a partir d'ara... puc recuperar la fe amb les idees i els polítics o puc caure pels soterranis de la decepció més depressiva. M'agradaria captar signes de les intel·ligències més racionals, veure que hem aprés a escoltar, també a parlar amb llibertat sense fer-ho a cap dictat que no sigui de raó, seny i veritat. Cal tenir fe, l'esperança és tota i de caritat n'hem tingut tanta que gairebé l'hem gastada. Encara és hora per a tot, ànim... no hi ha res perdut!

També hem parlat del cap de setmana esportiu, amb la derrota del Madrid i la victòria del Barça a Llevant (0-4), amb dos gols més de Messi, el recital de Iniesta, inclòs un gran gol del crack, i el quart de Cesc. Alonso no va poder guanyar a Brasil i va perdre el mundial, no ha tingut un bon cotxe, el seu Ferrari no ha estat a l'alçada. L'Espanyol ja és cuer i l'entrenador perilla... llàstima, em cau prou bé...

25 N

Dia de festa i descans i notícies: econòmiques, polítiques, esportives, familiars... He cobrat doble la pensió, puntual, avisat correctament pel "piticlin" de La Caixa, i de moment no ens han retallat, almenys directament, tot i que ja sabem que som afectats per totes les evolucions de l'IVA.

Hem anat a votar tots tres, la Teresa, el Pere i jo... sembla que s'ha incrementat força la participació, sobretot a Girona i també la de les persones que viuen fora de Catalunya... ¡Socorro, que nos sacan de España!, diuen alguns. Ara és l'hora, diuen uns altres. Que no guanyi la farsa ni la mentida, dic jo, i que guanyi la democràcia, no aquella que es compra, sinó aquella que és neta i que és el menys imperfecte de tots els sistemes de govern.

En esports, una bona notícia... el Betis va guanyar al Madrid (1-0) amb lamentable espectacle depriment del seu entrenador, de qui mai podré entendre com un personatge així pot estar al capdavant d'una entitat com el Real Madrid. L'Espanyol ha tornat a perdre, ara a casa, amb el Getafe (0-2)... la cosa pinta malament i, a més, al camp se sentien crits de dimissió adreçats al president Collet. Molt complicat i per tot plegat, àrbitres i expulsions incloses, també lluites socials. El Barça juga a les nou del vespre al camp del Llevant, que no serà gens fàcil, però si es pot jugar i els blaugrana poden fer el seu joc habitual i guanyen, ens ficaríem a onze punts dels blancs, la qual cosa seria una meravella de passada.

El Pere ha marxat després de dinar amb una bossa de mandarines "del meu hort" i un paquet d'arròs d'enguany que li ha regalat el seu padrí. El cap de setmana amb el Pere té unes connotacions especials... si ve la Mar, la festa és completa. Ara em fa il·lusió anar tots quatre a fer una calçotada d'aquelles a gust del consumidor, i que fan catalanitat i família d'allò més bé. Ha estat un cap de setmana que ha donat per tot i bo... ara només cal que guanyi el Barça...