Si més no, el propietari de les proximitats, persones que em fan el gest de l'amistat, família, entorn pacífic i agradable... Les meves coses, genialment senzilles, companyes amoroses, regals de vida... Els meus geranis, agraïts sempre, estan en forma i florint amb bellesa. En tinc de quatre classes diferents: un vermell intens que al sol lluu d'infern; un de color butà, modest, però que s'està esplaiant; un altre de color de rosa va de suau d'amor i, finalment, un de blanc, polit, net, es recrea com a mare dels colors, fa llum. En conjunt, són una força viva que acarona...
Però la debilitat, l'art, són les orquídies. En tinc dues i totes dues regalades... una per Marcel•la, la meva cunyada, i l'altra pel Pere i la Mar. Un esclat de modèstia sublim... per no necessitar, no gasten ni terra i les seves arrels sobresurten de la torreta a través d'una mena d'encenalls. Amb una bona dutxa setmanal en tenen prou i, després, tornen el que no està escrit. Els he fet unes fotos per compartir... Un és l'amo del món, ja ho veieu, l'excel•lència de les petites grans coses.... flors que t'estimen, una Teresa, una bici, un entorn agradable, una tablet, la mar, somiar...
molt bona manera de donar-hi nom a les petites coses que dia a dia ens alegren.
ResponEliminasalut i força vos desitgen des d'Inca
Igualment!! Una abraçada!
Elimina