Passem del blau de cel intens
que acoloreix l'aigua del mar
al blau clar, serè, ombriu.
De sobte i de blanc a negre,
com aquell que no fa res,
sense immutar-se, cel cobert,
emboirat, núvol negre i corredor,
cel que sembla ras, tapat,
obert només a raigs de llamps,
de cel a cel, de cel a terra.
Cel roig de vent de dalt,
bonic, de llum de posta...
o esclat de matinada feliç.
Cel ple de núvols que ronquen,
soroll confós de tempesta propera,
remor que anuncia glòria pura
per al bosc assedegat i la sequera.
Juliol, colors de cel i sol,
vermells i negres grisos suaus...
Cel, ombrel•la immensa
que ens acarona, a cops,
sovint amb massa intensitat,
sense prudència ni respecte,
però també compensa
amb esplèndids dies de platja
amb banys de blaus.
Blaus de sal i sol, blaus de mar,
blaus de cel mediterrani al juliol.
Juliol, colors de cel... al sol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada