Ànec

M'encanta proclamar als quatre vents que sóc del Delta i, evidentment, hi ha coses que ens caracteritzen: l'arròs, les angules, les navalles... el caràcter obert de la gent, la noblesa, l'anar de cara... podria parlar fins l'any vinent de les nostres qualitats i guarniments... Però, avui, unes lectures m'han fet recordar els nostres ànecs, diferents, bonics, abundosos, campant pel seu espai natural de basses prop del mar i excel•lents zones de nidificació.

Cal esmentar:
- l'ànec becvermell, propi d'albufera,
- l'ànec blanc, semblant a l'oca,
- l'ànec collverd, potser l'espècie més coneguda i l'arrel de moltes races domèstiques,
- l'ànec cullerot, anomenat també bec d'espàtula,
- l'ànec d'aigua petit, dit també xarxet comú,
- l'ànec mandarí, de colors vius i llampants,
- l'ànec mut, bon productor de carn,
- l'ànec xiulador, de cap castany amb una taca groga,
- l'ànec xocolater, de coll i pit castany i ventre blanc,
- ...

L'ànec, un dels retrats atractius del Delta, simpàtic, excel•lent nedador, de potes curtes i bec aplanat. Ànec, protagonista d'escenes entranyables pel riu, on la mare envoltada d'aneguets passeja i els ensenya la vida lliure i natural de les Terres de l'Ebre. Bé, de totes maneres, si us plau, no feu l'ànec, no m'agradaria gens ni mica... ni mai.