Recordo aquests dies alumnes significatius que m'han ajudat a créixer com a professor i a madurar com a persona. La Júlia reunia tot un seguit de característiques especials... filla del Sergi Pascual, ex-alumne i company a l'escola, tot prudència i seny, a més d'una certa i contrastada capacitat, i de la meva companya de quart de primària, Txell Rodríguez, tot un angelet amb molt ritme i totes les gràcies del món. Es feia estimar, cada dia i per tots, i reunia el millor dels seus pares, la reserva i la claretat mental d'en Sergi i la constància no exempta de llum de la Txell. La nena era prudent, constant, treballadora, amb un sentit de la responsabilitat impropi d'una nena d'aquesta edat. Patia per tot, compartia i ajudava tothom i s'implicava en els treballs de grup, essent sempre l'ànima de qualsevol iniciativa positiva.
A la classe era com la Mediterrània, sempre harmonitzant i temperant, amb conduccions per al bon camí de qualsevol situació que es podia donar, tant a la classe com al pati. Recordo que li encantava jugar a futbol, ho feia entregada i amb tot entusiasme amb els nens del seu equip. Era popular i estimada per tots i tenia, fins i tot, el respecte d'aquells que no valoren com cal l'esforç, la constància i, sobretot, la bondat. Estic a la sala de les maquinetes variades, i allí, prop dels geranis, tinc penjada una flor de paper.. vermella, diria que és una tulipa, amb una mica de tija i dues fulles, amb diferents tonalitats de verd, la tija més clara, gairebé marronosa i, lligada amb un cordillet prim, una targeta verda, més clara, que diu Júlia, 23-5-09 i, com també hi ha un altre cordill per poder-la penjar, doncs això... la tinc penjada i a vistes i la contemplo sovint i amb plaer, i em vénen a la memòria les bones situacions viscudes a la nostra escola.
Recordo que la Txell em demanava hora de visita i em deia que el Sergi volia tenir un canvi de parer i tal, però jo, de broma, li deia que no calia perquè sempre que la nena em sorprenia i ho feia sovint, jo sempre els feia el comentari, encara que fóssim al passadís. Al final, un dia ens vam reunir, al despatx oficial que hi havia a la porteria, i els vaig dir tot allò que ja sabien i ells em van explicar el bon concepte que la Júlia tenia de mi... va estar bé, plàcid, senzill, natural. Adéu Júlia, ha estat un plaer recordar-te. Saluda els pares i fes-los una abraçada de part meva i un petó a la Clàudia!
Què gran ets Pere... m'has emocionat. Moltes gràcies! Ets bestial!
ResponEliminaUna forta abraçada
Sergi
pere , em cauen les llagrimetes. T' estimo !
ResponEliminaTxell
Hola Pere moltissimes gracies per tot el que has fet per mi durant tants anys sobretot quant et tenia de tutor que va ser tot un privilegi poder tenir a un professor alt ros i guapo. Un petonet. Júlia.
ResponEliminaJo sóc la Nereida, la padrina de la Júlia!, i et vull dir que a mi també m'has emocionat molt, realment la Júlia és especial...
ResponEliminaPetonets.
Gràcies a tots pel vostres comentaris. Celebro que us hagi agradat el meu record de l'estimada Júlia... i agraït de què alguna vegada doneu un cop d'ull al meu bloc.
ResponEliminaMolts records!!
WOW!!! Pere, ets increible!! M'has fet emocionar amb aquestes meravelloses paraules sobre la Júlia, però saps q? Estic completament d'acord amb tot el has escrit. La Júlia és especial, es fa estimar i molt!! Espero q estiguis CRACK. Un petó i records x la family, MUAS.
ResponEliminaElisabet