Vull

I jo vull un sol per a l’ànima dels freds, vull un camp per córrer, una finestra per observar la matinada i veure la vida amb els colors de l’arc de Sant Martí. Vull una taula i un cafè amb tu, on la llum dels teus ulls tingui el suport elèctric del teu somriure fi. Vull una nit curta, un dia llarg, un sempre amb tu per anar de la mà per la vida i, com diria el poeta, tot sabent que ens seguim estimant. Vull parar el temps i seguir gaudint de la generositat del meu entorn. Molt bona setmana a tothom!! 

La plenitud

Fa vent i sol, però el dia és magnífic a Tarragona, el nostre fill ha vingut a esmorzar amb nosaltres. Hem anat al Serrallo, al bar dels nostres amics alemanys “Hola, ola”, així en Pere ha pogut gaudir de l’entrepà especial, marca de la casa, que és espectacular de bo. Bé, com sempre, bon tracte, qualitat i preu immillorable, i la presència del nostre fill que és la millor companyia per a nosaltres. Com podeu imaginar, per als pares, cada estona que passem amb els fills és la màxima expressió de la plenitud. Bon cap de setmana amics, compte amb el vent, que bufa fort!! 

Tarragona

Diuen que a Tarragona fa bon sol i a fi de bé que ho és bonica i brillant aquesta ciutat. Sempre recordo que quan estudiava Magisteri a l’escola Normal deia que m’agradaria molt poder arribar a viure aquí… i la vida, que sempre fa molts tombs, em tenia destinat complir aquest somni de joventut. Tarragona és com un poble gran, amb algunes barriades molt significatives que li donen un toc de qualitat i varietat. La Tarraco romana, la Mediterrània, la preciositat de Costa Daurada i la seva gent encantadora fa d'aquest indret un autèntic paradís per viure i per gaudir… 

Un somriure emocionat

Faig un petó al cel, i un altre, i un altre… i m’aturo a pensar en les persones que m'han anat deixant al llarg dels anys, alguna per allò que diuen que és llei de vida, sobretot avis i pares, però d’altres, com la cosina i sobretot companys de feina, ho han fet per malalties sense solució. Penso que la meva vida ha estat completa i complaguda amb aquestes persones, ara, diria que n’estic vivint una de nova, de jubilat, que sovint em convida a ver un cop d'ull al passat i m’arrenca un somriure emocionat… 

Supercampiones

El Barça de futbol femení ha guanyat el primer títol de la temporada. És allò que mai em cansaré de repetir, guanyar al Reial Madrid és sempre especial i, tot i que ja són força competitives, amb el Barça no poden. Bé, nou títol i primer objectiu al sac. Veure a Patri fent de Patri, és el millor regal per al futbol, la Vicky impagable i la resta, totes, a un molt bon nivell d’entrega i compromís. Ja fa uns anys que gaudeixo d'aquest equip. Visca el Barça i visca el seu gran futbol, sou les millors… de llarg!!
 

Un desliz

En el frío, el cielo gris, la lluvia suave, de todas formas Barcelona sonríe y, sin darme cuenta, me he puesto a escribir en castellano… vale, no pasa nada si alguna vez utilizo la lengua de Cervantes, aunque seguramente la maltrate un poco. Siempre he proclamado mi respeto por todas las lenguas y una de mis frustraciones más acusadas ha sido no poder conocer mejor, para poder escribir, en inglés o en francés. Bien sabido es que uno se siente mucho más cómodo con el idioma catalán, que es la lengua de mis mayores y de grandes poetas y escritores que la proclaman y defienden como un gran tesoro… 

Un acabament digne

Diu el poeta que els somnis, somnis són, però també diu que tota la vida és somni. I jo somiava en ser un futbolista com en Kubala i, després, en poder arribar al la universitat i ser un mestre com Don Santiago Candela, i després somiava en poder estimar i ser estimat per una dona amb la que pogués parlar de tot, amb gran respecte i convivència plena. Somiava en ser feliç i fer extensiva la meva felicitat, vull dir contagiosa, i fer del somriure i la bona voluntat un acte quotidià. Somiava, i continuo somiant, en tenir un acabament digne, sense patir ni fer patir, amen!! 

Som a Barcelona

Som a Barcelona, plou i fa vent, trona, se sent aquella remor de la tempesta, fins i tot una petita calamarsada tecleja els vidres de la finestra de l’hotel. Bé, sembla que el més fort d’aquesta esbravada ja ha passat, perquè la idea que tenim és anar a sopar al restaurant Can Punyetes, que no hem estat mai, però només pel nom sembla que pot ser divertit. Abans he pogut seguir pel mòbil el partit del Barça contra l’Oviedo, una primera part molt fluixa, però una segona amb uns tres gols espectaculars… 

La dolcesa de l'amor

Cercava la llum i l’escalfor del sol, quan la llum dels teus ulls portava la dolcesa incorporada. Era aquella mirada convincent, ferma i directa, penetrant, certa i totalment neta. Què bonica és la vida, sobretot quan els arbres no et fan nosa per a veure el bosc. Cada arbre és un ésser viu, únic i especial, que forma part de la bellesa total a contemplar, que es diu bosc. I en aquest bosc jo cercava la llum del sol, quan la llum dels teus ulls portava la dolcesa incorporada, era la dolcesa sublim de l’amor… 

Primavera d'hivern

És temps de jaqueta de pell i nas vermell, temps de l'esternut, brou i cafè, foc, foc al terra amb llenya de bona olor i bona brasa, bona carn, bones carxofes, bona, excel·lent escalivada. És el temps de la meva gorra de vellut, aquella que fa que em sembli a Pío Baroja, temps de l’entrepà calent o el cafè amb llet a prou temperatura per escalfar el cos com cal. És temps per estimar a l’estimada, sempre és temps per estimar, però sembla que el fred propicia l’abraçada i fa créixer una nova primavera, primavera d’hivern. Bona nit, torna el fred, ull!!