Passa alguna cosa

La lluna va de guapa, té una llum especial, color d’un groc brillant de pau i llibertat. La música neteja i posa a punt els instruments, el saxo afina tots els greus i el violí ha aconseguit un màxim de nitidesa en els seus aguts més agosarats. Hi ha calma, fa un fred que no vol gelar massa… sembla aquella parada abans de nevar on se sembra el dubte per a després esdevenir un món en blanc, arbres i muntanyes de blanc, neu a la plaça i fins i tot damunt el mar s’ha estès una catifa que no és d’escuma. Passa alguna cosa, cada any em passa el mateix, semblant, únic, tot es va impregnant dels bons colors de l’arc de Sant Martí… 

Una llum especial

Puc parlar-te de les roses i el romer, d’aquell món diferent, 

de la calma de la mar, de la brisa suau del mes de maig. 

Puc parlar-te del somriure de la lluna grossa i feliç, 

de la música fina i aguda del violí…

que fa de la matinada una esperança de joia en pau. 

Puc parlar-te del dia nacional de les muntanyes, 

muntanyes nevades que em posen el cor tendre i ple de serenor. 

Puc parlar-te d’aquells somnis de Nadal, 

on sembla que una llum especial ens ensenya el camí 

i ens il·lumina tan bé, que no ens podem perdre…

 

Les llisses del Serrallo

Quan està la mar en calma i una mica baixa surten a la superfície les llisses grosses del Serrallo. L'aigua és clara i neta, el sol adequat, la brisa és molt suau i elles fan el seu passeig per ser admirades amb una certa devoció, com la meva i la d’altres jubilats que també ho gaudeixen com jo. Avui els he portat una mica de pa sec que els he esmicolat perquè se’l puguin cruspir més aviat i sense problemes. Realment són molt grosses, sembla que alguna et pujaria a coll-i-bé i et passejaria per tot el port… 

En català, si us plau!

És l’hora del pati, sempre que puc faig un cop d’ull al pati de l’escola. Avui em sorprèn una cosa que hauria de ser normal en una escola catalana, uns nens de segon, màxim de tercer, juguen el seu partit de futbol i parlen en català… “és fora de joc”, diu un, “no, no ho és”, diu un altre, i un tercer es fa passar per l’àrbitre i diu que ho va a veure al VAR, tot i fent amb les mans el quadre de la televisió, s’està una bona estona i torna esperitat tot dient que és gol i no hi ha fora de joc. Sempre m’han fet molta gràcia els nens de segon, tot i que jo sempre tenia els dels cicles mitjà, tercer i quart… 

La Immaculada

És el sant de la meva cosina Conxita, la de la merceria, que després ha esdevingut en l’actual “Vestim de treball”, que dona molt de joc gràcies a la creativitat del seu fill Ricard. La recordo a la seva botiga, amb aquell do que tenia per saber posar i llevar, com diem al meu poble, o com diria el poeta, tenint una mida per a totes les coses. A més de la seva visió i qualitat comercial, sempre em ve molt de gust recordar les nostres xerrades quan jo venia de vacances, ella em posava al dia de tot el que passava al poble,  me’n feia cinc cèntims dels amics i de la família. Ens confessàvem d’allò més bé i ho trobo molt a faltar. Bé, un petó al cel. Hem encès les llums de Nadal i el teu record també és una gran llum… 

Aniversari del nostre fill

Aquest any ho hem celebrat a Tarragona, hem volgut repetir al restaurant Cal Joan on la darrera vegada que van anar ens va encantar i, a més, hem repetit el menú, amb aquell arròs de rap i cloïsses que continua sent espectacular de bo. Bé, aquestes estones amb el fill són sempre meravelloses, i fan la vida més sana i sentida. Li hem regalat una fregidora d’aire, que en Pere diu que sembla un ovni, i també un nòrdic, que per a l’hivern van molt bé, no pesen gaire i escalfen força bé. Bé, ha estat un gran dia, tenim un molt bon fill i procurem estar a l'alçada… 

Sento l'alè del Nadal

I, en sentir l’alè i l'olor i la pau del Nadal, el meu cor se’n va cap al passat, al meu col·legi, amb els meus alumnes i amb tot el que fèiem per aquestes dates. Recordo de manera molt entranyable uns quadres de pastorets que vaig adaptar per als meus alumnes de quart de Primària i que van representar al l’Ermita del Remei a Alcover, i ens va quedar tan bé que després ho vam fer al teatre del col·legi. Com no recordar les nadales que cada classe preparàvem amb tot el cor i després les cantàvem a la capella amb tota solemnitat. A mi m'agradaven especialment: “Les dotze van tocant” i “El desembre congelat”. Són records plens de nostàlgia d'un temps on vaig gaudir molt de la feina i dels companys... 

Publicitat

Confeso que em miro amb una certa curiositat els anuncis publicitaris de la televisió. M’agraden especialment els de la casa Tarradellas, sempre són molt entranyables i naturals. No m’agraden els de la grossa, trobo que no troben la tecla adient per fer-los més atractius i motivadors. Especial mania tinc als anuncis de banc o caixes, suposo que deu ser un problema meu, però em sonen a aquell voltor que espera el moment per fer negoci amb els estalvis dels pobres treballadors. M’agrada, també, alguna publicitat sobre alguna comarca determinada. Bé, també hi ha algun anunci sobre productes de Nadal que està prou aconseguit... 

Hyde Park

Recordo que la Teresa i jo el vam visitar i passejar tranquil·lament, ens vam seure en un banc i se’ns van apropar un parell d’esquirols, amb tota parsimònia, com si ens coneguéssim de tota la vida, un fins i tot em va pujar damunt d’un peu i si hagués portat alguna cosa per menjar ho hagués fet de la meva mà. Recordo que, en endinsar-nos una mica, hi havia un petit llac amb una cignes preciosos i molt cridaners i també alguna ànecs diferents. Curiosament també vam poder observar una mena de guineu molt gran, que semblava no immutar-se per res, deu ser la flema inglesa, dic jo. Bé, va ser una estada molt relaxant i profitosa... 

Un tot d'amor

No hi ha més llum que la dels teus ulls, 

no hi ha més pau que la que em transmet la teva mà propera. 

No hi ha millor música que la dels batecs del meu cor 

que ja gaudeixen només amb l’esperança del somni de nostra trobada. 

Una lluna plena, una rosa blanca, una música, 

una paraula a cau d’orella, un somriure fi, net, tendre, 

entranyable, una abraçada amb petó de debò. 

Sempre penso que tu ets tot això i més, 

és com estar ple de joia, semblant al Nadal, tot i que encara no ho és. 

Tu ets tot un tot de pau i bé, un tot d’amor.