el mar prop, i l’ambient,
i el coreà de Palamós
ha passat sense entrar,
ha saludat precís, legal…
I hem menjat rap amb gambes,
amb un vi negre del Priorat,
i hem fet palès l’encert del desconcert.
Un músic lluny del ranci,
un vi dolç prop de la dolcesa,
un tracte apropiat, com cal,
i una pau i una harmonia adient.
La Xarxa i el meu fill…
complementaris total dos i més…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada