El geni de la llàntia

Passejant per la carretera de terra,
vaig veure una llàntia màgica,
aquella que ens troba algun cop,
i ens fa l’oferta, a la carta…
I li vaig dir que em deixi així,
i que el sol sigui prudent,
i que el cor bategui amb dignitat,
que neixin flors als jardins,
que la mar sigui de cel,
i que l’amor sigui sincer
i el tingui prop, al meu costat…
El geni de la llàntia, bocabadat,
no entenia les meves demandes…
A mi, deixa’m així, tal qual,
però vetlla per la Natura i l’entorn…