Records a la lluna

Sembla que la lluna ja ha començat les vacances, no la veig gaire, és possible que em tanqui a casa amb l'aire condicionat i, aleshores, les ganes de llum i finestra se'n van en orris… Em costa trobar el punt just de l'aire condicionat, o va massa o va poc, però el que és cert és que amb aquesta xafogor seria molt difícil viure sense aire fresquet. Bé, records a la lluna, encara trauré el nas i la cercaré una mica…

Només pilota

Quan sóc al poble sempre cerco les ubicacions de la meva infantesa, però ara em trobo amb nens molt diferents, són més rics, ben vestits. Avui n'he vist tres, un amb una bici nova de rodes amples, que aixecava la del davant, un altre anava en patinet elèctric i un tercer amb una moto petita que feia un gran soroll, més enllà, un grup feien curses de patins linials, com els professionals. Bé, nosaltres no teníem res de tot això, només pilota de goma i gràcies, però també ens ho passàvem força bé. 

Meloneres

Segueixo observant els horts, meravella natural, ara és el temps en el que gaudeixo més contemplant l'obra artística dels pagesos del Delta de l'Ebre. Avui he vist un camp de melons, amb les plantes ja totalment esteses i amb flors, que es feien mirar per la seva atractiva manifestació de vida. També, al costat, unes carbasseres amb grans flors i ja amb algun carbassó traient el cap que és mostraven també amb molta energia viva… 

Sant Pere

Sant Pere, el sant del pare, el meu i el del meu fill, és aquella història que ja us he explicat alguna vegada… al pare l'anomenàvem Pedro, a mi que era el fill de Pedro, doncs Pedrito i, per fi, el nostre fill és va dir, es diu, Pere, orgullós de tenir el nom en català. Festa major a casa meva, fèiem cap tots, la mare havia preparat un bon dinar i, quan ja s'apropava el migdia i encara no havíem arribat, es col·locaven a la porta, agafats a la cortina fins l'arribada, que era per a ells i per a nosaltres la millor festa possible. Felicitats pare, avui el teu somriure presidirà la taula. Felicitats fill, tu ets la nostra felicitat i d'alguna manera la culminació de la nostra realització… 

Blackie

Blackie és el nom de la nova gosseta de la cunyada, és un animaló espectacular, d'una fidelitat entranyable gairebé humana. Veient els seus comportaments té n'adones fins on es poden identificar amb els seus amos. La Blackie, quan la cunyada no hi és, gairebé s'amaga, no es deixa ni veure, i roman recollida i amb la cua entre les cames damunt del seu llit mentre que, quan arriba, recupera tota la seva energia i totes les seves alegries i l'incansable "juguem, juguem" habitual. L'aspecte és d'una gosseta negra, de morret fi i orelles llargues i aixecades, preciosa… 

Cultivo de delicias

Pues no, más bien no, de amores en cada puerto o aeropuerto, o pueblo, más bien no tuve muchos, pero sí hice acopios del amor de casa, del amor del piso, en cada habitación, en cada rincón… En mis ventanas favoritas, en los espacios comunes o privados, siempre vuelan los suspiros, aquellos con sonrisa que tan generosamente me regalaron, o aquellos que también proclamaron que mi felicidad era completa… amores de casa, de casa y de piso. Bendito el hogar donde reina el buen amor, huele a felicidad y a cultivo de delicias… 

La pau del diumenge

Els diumenges semblen tenir una pau especial, és un silenci què et convida al descans, sembla que, a l'entorn, tothom marxa a algun lloc, a Tarragona a la parcel·la o a la platja, aquí al poble a casa dels dels fills, o dels sogres, o a la caseta de l'arrossar. El cas és que són les sis de la tarda del diumenge i som l'alfàbrega i jo i algun ocell que canta i es fa notar per la morera i els altres arbres dels voltants… 

Darrer full

Darrer full del quadern 139, el proper escrit ja serà del quadern 140, són quaderns Oxford de dues línies, que són a mida justa dels meus petits relats de cada dia. Els guardo tots a la petita biblioteca del pis de Tarragona, suposo que quan jo ja no hi sigui, potser algú, els hi donarà un cop d'ull i li arrancarà un petit somriure d'aprovació o de comprensió. Ara començaré el quadern 140 amb la tapa de color verd… 

Rociado de verdad

Volviendo a los besos que besan,

y a los abrazos que abrazan 

y lo auténtico que se plasma en la realidad del amor… 

Amores que aman y se aman, 

entre las músicas que las musas componen para tal efecto…  

Volviendo a los ojos que hablan, 

que se comportan acogedores, sonrientes, 

mostrando buenos caminos de concordia y afinidad,,, 

Volviendo con la euforia feliz del corazón emocionado,

que baila entre luces, ufano y complacido,

porque se ve todo rociado de hermosa verdad…

 

Motos, bicis i patinets elèctrics

La moto fa un soroll esfereïdor, està preparada per a què així sigui, i el noi, d’uns quinze anys màxim, la posa al màxim i aixeca la roda del davant, i així va una bona estona on el perill i l'espectacle van de la mà. També he vist algun noi amb bici nova fent el mateix, roda enlaire, però en aquest cas sense soroll i, fins i tot, algun patinet elèctric que sembla que van substituint a les bicicletes, sobretot els més joves… 

Dona'm la mà...

“Dona'm la mà i anirem per la riba”, deia el poeta, 

i jo suposo que li hauria encantat conèixer el Delta. 

Aleshores, crec que diría alguna cosa així com… 

dona'm la mà i anirem per la vora del riu Ebre, evidentment, 

i veurem saltar les llisses i escoltar el piular dels ocells, 

i veurem com neden la mare ànega amb els seus petits, 

i fins i tot, per allà quan el sol es vol amagar,

és possible de veure un vol de flamencs 

travessant el nostre estimat riu, amb el seu sol habitual,

fins i tot pots gaudir del raucar de les granotes

i extasiar-te en la contemplació de tots els verds del món 

…que et mostren els arrossars.

 

Mi edad

La edad, mi edad, compendio de saberes, o menos, acopios de paciencias y prudencias, sonrisas cómplices de aprobación, de comprensión, incluso algún malicioso desdén de desaprobación. Mis silencios de respeto, seguidos de mi retirada silenciosa y pacífica. Tengo la edad de la recopilación, de la gestación del finiquito de los contratos indefinidos. Posiblemente sea la solución a la que no se acude, sólo a la referencia del legado de mi buen hacer. Mi edad… 

Contra la calor

Quan fa tanta calor, sempre penso en la pluja fina, jo me la deixo caure al damunt mentre passejo per damunt de la gespa d'un camp de futbol i experimento la sensació de què m'està passant la calor i ara estic fresquet i bé del tot. Camino cap a casa, després d'una bona estona a la intempèrie, ara dutxa freda i descans total. Somiar costa poc… 

Encara som a Deltebre

En el passeig d'avui, he anat a esmorzar a un bar del veïnat i m'he trobat amb una cara que m'ha semblat coneguda i, de sobte, m'ha vingut el nom complet "Juan José Solá Verdié" i se'm queda mirant i diu “Pedrito Bonet Margalef” i ens hem fet una bona abraçada. Ha anat al cotxe a cercar una foto de quan anàvem al parvulari i portàvem una bateta molt còmica de quan érem molt bonics i petitons, després ja vam passar a altres nivells fins que jo vaig continuar estudiant i ell ha estat un molt bon paleta, crec. Bon amic de la infantesa i molt bona persona. 

Me gustas tú

Me gustas cuando hablas

porque dices cosas veredes,

me gustas cuando callas

porque regalas silencios

plenos de bondad y respeto…

Me gusta tu presencia, 

tu cercanía, tu proximidad, 

siempre lúcida y amena…

Me gustas tú, toda entera, tal cual, 

así de natural y preciosa 

en tu bien hacer habitual… 

Me gustan tus silencios y tus decires, 

me gustas tú, toda…

 

El banc d'en "sinofós"

Passejant pel poble encara em trobo amb algú que em reconeix, ens redescobrim i, fins i tot, pensem sense dir-ho: "Deu meu, aquest és aquell i aquesta és aquella"... Fins ara, la gent del meu temps sempre em semblaven més grans que jo, ara ja em veig formant part, plenament identificat, com un membre més de la tercera edat i així em veig entre caps blanquinosos caminant a poc a poc i enraonant en el banc, tan simpàtic ell, aquell que anomenen del "sinofós"… 

Una mena de tulipes

En el passeig d'avui he vist una mena de tulipes cap per avall que resulten molt maques, n'hi ha de color groc i de color blanc i surten d'una mena d'arbre que, tot plegat, fa molta patxoca, però no fa cap olor. Pels carrers que hi ha prop del riu, és veuen cases que semblen de gent molt benestant, amb piscina i uns jardins que són una autèntica delícia, valen molt la pena i els observo amb plaer… 

Farem una rostida

Un foc de bona llenya, unes brases com cal, unes graelles de reglament y una rostida de costelles de xai, llonganissa i baldanes de Deltebre. Aquest cop no hi haurà ànec, ni polles d'aigua, ni carxofes, que tant ens agraden a la gent del nostre poble, però el vi serà un semblant al de Bràfim, tot i que crec que és de la Terra Alta. Dinarem amb el fill, la cunyada i una cosina seva i celebrarem el Sant Joan amb coca i cava. Després el dia 29 és Sant Pere, el Sant del pare, el meu i el del meu fill… 

Un sol de justicia

Hace un sol que más que de justicia, ajusticia al osado que lo acomete en sus paseos… Uno va por la sombra, será por aquello de que los bombones se derriten al sol, más bien no, será que los años, los kilos y el sentido común así lo aconsejan. De todas formas, los más de 30 grados que hay en Deltebre y con su humedad característica, parecen gritarte que te quedes en casa hasta bien entrada la tarde, donde el paseo vuelve a ser una auténtica delicia. Deltebre, siempre un paraíso… 

Un suspiro

Un suspiro emocionado viaja en brisa de junio,

amor en porciones que va de paseo… 

buscando desahogos en los ojos receptivos de las flores

y en las almas que comprenden los vuelos de las utopías de diseño. 

Un suspiro intrépido que se escapó desnudo… 

en una fría noche de invierno, 

un suspiro que ya es gélido y perdido en la noche, 

porción de amor contra los elementos…

Recordant al Germà Lluís

Ahir va ser Sant Lluís i jo he recordat al meu entranyable amic Lluís Lázaro, Germà de La Salle i gran persona i professor, però sobretot un extraordinari ésser humà. Vaig tenir la sort de tractar-lo de prop i vaig tenir moltes converses, tant al menjador de professors com a l'hora del pati, on tots dos érem ministres d'assumptes complicats i la canalla acudia a nosaltres cercant un judici just davant de qualsevol problema  que tinguessin. Gran home, bona persona, mediador, prudent, proper, sempre procurant la pau i aclarint els mals entesos. Una abraçada Germà Lluís Lázaro Plumed, descansa en pau al teu ben guanyat cel. 

Campions de totes les lligues

Si en futbol sala guanya un altre partit al Jaén, el Barca haurà guanyat la lliga de futbol en homes i dones, la d'hoquei, la de bàsquet i la de handbol, són sis lligues que representen un gran èxit de totes les seccions del Barça. En futbol s'ha guanyat amb una gran diferència de puntuació, tant el masculí com el femení, el bàsquet ha estat espectacular, 3-0 al Madrid, en handbol em sembla que no han perdut cap partit i en hoquei també 3-0 al Liceu. Bé, molt bé… el futbol femení únic, fins i tot han guanyat la Champions. Grans èxits esportius de totes les seccions del Barça. Visca!!

Gaudir i reviure

Cau la tarda blanquinosa, amb la seva xafogor habitual, la brisa suau, no és d'un maig florit, és d'un juny que ja festeja amb l'estiu. Calma tranquil·la i pacífica, un full en blanc i un Pilot i, aleshores, és com si pugés en un vol a decidir, a les ales d'una àliga, la parada per totes les edats més atractives de la meva existència. Volar per la vida, la meva, i gaudir i reviure… 

Renazco, revivo...

Veo que amanece sin prisa,

si el destino supieses de mis ansias de verte, 

aceleraría los despertares, 

haría de la incandescencia del sol, 

un inminente canto de vida y de esperanza a la existencia. 

Luz, más luz, dijo el poeta, y yo lo comprendo fácilmente, 

tus ojos dan la sensación definitiva de la claridad total. 

Te veré, a no tardar, ya renazco, revivo...

 

Ja fem estiu

Finestra oberta, terrasseta, cafè gelat, aire condicionat, algun gelat d'aquells que acaben en xocolata al final del cucurutxo… De platja, res de res, ja fa uns anys que no anem a la platja a l'estiu, les incomoditats superen en escreix els avantatges i, aleshores, ho deixem per a l'hivern, on ja no hi ha gent ni cap olor de bronzejadors ni suor. Passejant per la platja, a l'hivern, és un recuperar l'essència de la mar i en l'ambient és capta tot allò que no van dir els silencis prudents… 

El amor persiste

Aquellos abrazos que abrazan,

aquellos besos que besan con verdad y ternura, 

aquellas almas que dirigen a los corazones en concierto, 

son sabias luces que nos permiten ver las esencias del amor.  

Aquellos besos y abrazos que no dimos… 

y quedaron suspendidos en el aire 

como los suspiros que parecen perpetuarse, 

porque la autenticidad del amor persiste a través de los tiempos. 

El amor emerge, a veces sobrevive, el amor, tan auténtico él…

Arbres

M'encanten els arbres del Delta i ara és un bon temps per admirar-los… M'han sorprès les figueres amb figues com el dit gros i amb les fulles d'un verd molt intens, preciós, pereres amb la pereta fent-se gran, els tarongers igual, i les pomeres, i fins i tot els magraners ja van amagant les flors per començar a formar les magranes del gra moll que tan m'agraden. No cal dir la bellesa dels desmais que hi ha a la vora d'algun desaigüe, els xops i els plataners, alguna palmera, també de gran bellesa, algun pi com el meu que és preciós, fins i tot algun avet diví que es fa mirar…

Xafogor

Fa un dia amb cel de plom, fins i tot corre un airet agraït, però la xafogor pròpia d'aquesta terra és palesa i permanent. Som envoltats d'aigua, mar i riu, canals, desaigües i tots els arrossars del món, que també estan plens d’aigua… llavors, la calor és més humida i es nota molt la diferència entre Deltebre i Tarragona. A Tarragona, tot i el port i el Francolí, no hi ha tanta humitat… 

Alfàbregues

La mare criava unes alfàbregues que eren tot un gust de veure, les desullava, o no sé ben bé què feia, però sempre les tenia ufanoses i rodones, amb un aroma molt agradable, a més deia que espantaven els mosquits, la qual cosa no sé fins a quin punt era veritat. Una vegada en va tenir una que tenia les fulles més grosses i també feia molt bona olor, però les autèntiques i més comuns eren les de tota la vida, de fulla petita i arrodonides...

Un riu mar

I, en tancar els ulls, volo, un vol net, ràpid,

i aterro a la terrassa, taula, un full blanc i un cafè, 

disposat per a contar-vos tot com és de viu i bonic… 

El Delta torna a ser viu, el color marronós de la terra, 

ja és verd de verds, de tots els verds més preciosos del món. 

Avui escriuré que el blau del cel del mar gairebé toca al riu, 

i aquí és gairebé un riu mar, preciós, elegant, atractiu, poètic…

 

El Solandge

En el passeig d'avui tocava vora mar, tinglados i moll de costa. Ha fet calor gairebé d'estiu, bon sol, tant que m'hagués anat bé alguna de les gorres que tinc per casa i que ja no se m'oblidaran més. Majestuós i net, brillant, el iot Solandge roman al port, i jo sempre que passo pel davant me'l miro i observo tots els detalls que es poden veure des de fora. Crec que ha de ser molt pràctic i còmode…

Farem macarrons

Som al poble, a Deltebre, és diumenge, farem, faran, farà, la Teresa, allò dels macarrons tradicionals de tota la vida, amb tomàquet embotellat de casa, carn picada d'una carnisseria de confiança, amb formatge ratllat i ben gratinat al forn. Bé, boníssims, com els feien les nostres mares. Dinarem amb el nostre fill i la cunyada i jo recordaré i reviure la família a la taula, al meu poble, a la meva terra estimada i envoltat de tot allò que sempre m'ha fet feliç. Macarrons fets de casa, tot un clàssic espectacular… 

Cal felicitar-la

Sembla ser que hi ha un lloc per a cada cosa, o que cada cosa té el seu lloc, com vulgueu, i fins i tot hi ha persones que tenen el bon gust de col·locar-les amb encert, si més no al seu gust. Observo la casa de la Teresa de Deltebre, on ara viu la cunyada Marcel·la, cada detall és un moviment pràctic, útil, natural, precís, necessari i, sobretot, artístic. Ha fet de l'antiga casa dels seus pares, una mena de museu de curiositats molt entranyables, sense oblidar en cap moment de mantenir una habitabilitat funcional de primer ordre. Cal felicitar-la pel seu bon gust i per la seva bona traça, molt bé!! 

El riu i els horts

Seguim a Deltebre… he caminat fins al riu, he vist l'Ebre majestuós com sempre, però  l'aigua em segueix fent la sensació que va cap a Amposta i, tot i que passava alguna embarcació i una moto aquàtica, encara he vist saltar alguna llissa i escoltat el cant d'algun ocell. Per a mi és també una bona atracció veure els horts que envolten al riu, és tot un espectacle natural i artístic, veure les tomaqueres encanyades, així com les bajoqueres, solcs de cebes, enciams, albergínies, pebrots, algun tros de panís, tot ben endreçat, net, ben conreat, que fa tot el goig del món… 

Tu ets la guia...

A cops somio en un full en blanc,

on puc escriure i descriure el teu somriure fi, 

dolç, encisador, que t'arriba als ulls, 

tot dient que tota tu ets un somriure a la vida i a l'amor,

a tot allò que és net i natural… 

A cops escric seguint la llum del cor, del meu cor, 

i allí ets tu, aleshores tu ets la guia fàcil 

per a omplir cada línia d'amor i pau. 

A cops somio, sovint, amb tu…

Me llaman poeta

Algunos amigos me llaman poeta porque escribo alguna afinidad, porque recreo algún paisaje querido y familiar. Algún buen y generoso amigo me llama poeta porque hablo con las flores y escucho la música de las gotas de agua tecleando sobre las hojas de mi encina centenaria. Me llaman poeta, pobre de mí… pero, si así me amáis y así lo creéis, llamadme poeta… 

Records inesborrables

Hi ha records que són inesborrables: un pernil que van menjar a Sevilla a un bar prop de la Maestranza, el salmorejo i la cua de bou a un pati cordovès on hi havia un restaurant amb el personal amb el vestit típic, curiosa la competitivitat de les tapes de Granada, a qual més bona, o les de Cuenca, on vam demanar una copa de vi i gairebé ens serveixen un sopar… però no entenc gaire que, a molts llocs d'Andalusia, demanen un pa amb tomàquet amb el cafè. Bé records inesborrables per tot arreu… 

Les plantes de la mare

La mare em parlava de les floretes de Sant Josep, de les boquetes de conillet, dels allets, que feien unes floretes blanques que feien una molt bona olor, de les margarides grosses, blanques, aquelles que a cops els nens jugaven i anàvem arrencant fulla a fulla, tot dient sí o no, és a dir, sí m'estima o no m'estima, una nena determinada… També en tenia molta cura d'una marquesa de grans fulles i d'una esparreguera que s'enfilava per unes canyes ben col·locades prop de la paret. La mare, però, va acabar entregada totalment a les roses, li encantaven… 

Complementaris

De vegades, entre els companys i amics i amigues, fèiem una mica de "casamenteros" i dèiem allò de “aquest i aquesta són iguals i entre tots dos farien la taronja perfecta”… i jo a cops penso en situacions d'aquestes, fins i tot amb persones concretes que vaig conèixer, i diria que ha estat aquí el problema, ser massa iguals, i potser els ha mancat allò que jo he pensat sempre… més que iguals haurien de ser complementaris i així poder arribar molt més lluny i molt millor, diria…

Esports

Djokovic ha guanyat Roland Garros i en Pep Guardiola ha guanyat la Champions amb el City, a més de la lliga i la copa anglesa. En futbol, per aquí, els equips ara estan en aquell temps del compro, venc, llogo, canvio, cedeixo… Alguns, no gaires, tiraran la casa per la finestra i d'altres, que no poden ni pagar segons quins sous, faran el que podran. A vegades no guanyen els millors i els més cars, però si pots triar tens molt guanyat, els entrenadors ho saben molt bé. Aviat hi haurà partits d'estiu…

Passejant per Deltebre

He fet el trajecte que feia de petit per anar a l'escola, he recordat el mestre, els companys i, fins i tot, els veïns, que ja ens coneixíem tots. Després he anat fins a les quatre carreteres i he pujat amunt fins on era el cine de dalt, com el dèiem nosaltres, per a diferenciar-lo del d'Arturet, que era més avall. He arribat fins allí on era la fusteria des Castanyers, que no sé si encara hi és, he pujat un mica més i, després, he anat baixant a poc a poc i seient per on podia gaudint del meu poble… 

El Delta y la poesía

En el Delta se magnifican todos los encantos de la poesía, las rosas son más rosas, los árboles alcanzan su máximo esplendor, hasta el sol es más sol, con intervenciones propias del mes de agosto. La mirada de los verdes de diferente intensidad de los arrozales es un sueño en la plena esperanza del buen sentido de la realización soñada. La poesía se doctora y magnífica en mi adorado Delta del Ebro, en mi pueblo, Deltebre…

Coloms, llisses, gavines...

Fa temps que no dono molles de pa als coloms ni a les llisses del port del Serrallo, i em sap greu perquè m'ho passo bé. Els coloms i les tórtores, quan em veuen seure als bancs habituals, s'apropen i gairebé em saluden esperant la seva recompensa, i les llisses, això de les llisses és espectacular, ja que quan els llenço trossets de pa, també es conviden a la festa les gavines i entre llisses i gavines s'arma un bon rebombori que em resulta molt divertit. Això és exercir de jubilat com cal… 

Me gustan los rocíos

Hay rocíos que nunca ofenden,

hay amaneceres que se inventaron

para contemplarlos extasiado,

representan una lluvia de suspiros del alma. 

Hay rocíos de colores… 

con los que el sol ha hecho maravillas, 

son como expresiones en música, 

con notas tecleadas en las hojas de la hierba

Me encantan los rocíos, me suenan… 

a luciérnagas paseando debajo de los pinos,

como procesionaria muy beneficiosa…

 

Sóc a Deltebre

Estic escrivint davant d'una alfàbrega, de tant en tant li passo una mà pel damunt i ella em regala el seu aroma encisador, abans he vist des del pont del tren de l'Ampolla la preciosa catifa verda que ja es va formant a Deltebre, cada cop amb més intensitat. Bé, estarem uns dies de família i de records inesborrables, aniré a veure els horts, el riu, els arrossars… 

Lo pasé bien

Un café, un cigarrillo rubio, son las nueve, toca el timbre, tengo clase, matemáticas a primera hora, parece que es la hora que están más despejados, después lenguas y, por la tarde, conocimiento del medio natural y social. Recuerdo entrar con ilusión a mis clases, las preparaba con esmero, sobretodo el poder contarlo atractivo y a su nivel. Lo pasé bien, me divertí, me sentí muy valorado… 

Observacions de jubilat

Sóc un jubilat que, a més de les obres, miro altres coses, gaudeixo de temps, fins i tot per observar unes flors que han sortit d'una planta que ha crescut entre dues rajoles d'una paret abandonada. Observo els cotxes aparcats a la plaça, fan uns models bonics, esportius, aerodinàmics, hi ha algun Mercedes que es fa mirar i fins i tot un Jaguar preciós, que hauria d'estar al seu garatge. També hi ha una parada de motos que, quan era jove, em tenien el cor guanyat, ara me'ls miro amb una certa emoció…

Feines infrahumanes

Arrancar planter d'arròs, fer les garbes i, després, plantar la resta del dia, o segar arròs amb la falç, fer les garbes i agafar el xerrac i posar la garba damunt l'empall… Això es feia a finals d'agost i principis de setembre, tot trepitjant l'aigua i el fang de les terres d'arròs, tirar guano amb una senalla penjada al coll i a grapats anar repartint l'adob per tots els tancats. Eren feines infrahumanes, on la gent sempre acabava patint de l'esquena per la duresa d'aquestes tasques. Era la vida al Delta, ara és una altra història…